Els viveristes i centres de jardineria gironins xifren en uns 3,5 MEUR les pèrdues pel coronavirus

“Els vivers i ‘gardens’ gironins estan tots tancats al públic i demanem poder fer les feines essencials per poder cuidar la planta; una setmana podem estar sense netejar ni regar però no sabem els mesos que estarem així i les plantes es poden morir i les pèrdues poden ser molt grans”, afirma el president de l’Associació de Viveristes de Girona, Jordi Muner. El sector viu amb “molta incertesa” i por per si les restriccions de mobilitat van a més i al final no puguin ni anar a treballar.

El coronavius ha estat un “cop molt dur” perquè ha dinamitat les bones perspectives de negoci que hi havia fa poques setmanes. El bon temps de febrer havia animat molt les vendes. En la seva empresa, Vivers i Garden Moner, havien crescut fins a un 30% respecte el mateix mes de l’any passat però ara l’escenari és completament diferent. Ja han sol·licitat un ERTO per poder donar continuïtat el negoci i també una línia de crèdit.

Els costos fixes s’han de pagar mes a mes mentre que les vendes ara mateix estan a zero. “Ho tenim tot al dia però cada més serà més difícil pagar les nòmines i al final serà insostenible” si s’allarga gaires mesos més, admet. A dia d’avui encara no els han dit si els accepten l’expedient de regulació temporal. “Ens fa por que només en donaran uns quants i després quedarà tot parat perquè l’Estat no podrà aguantar tanta despesa”, diu Moner. Des de l’associació els consta que altres empreses també ho han demanat.

Pèrdues d’entre el 70 i el 80% de la facturació anual

Per altra banda, hi ha molts de vivers que no es podran acollir a aquests expedients. Un d’ells és Vivers Gonzàlez, del Pasteral (Selva). El seu propietari, Antoni Gonzàlez, ha explicat que la facturació dels últims mesos no ha baixat tant com per demanar acollir-se en un ERTO. El seu problema, però, és que viuen majoritàriament de les flors de temporada, que es venen a la primavera. Per això, Gonzàlez ha lamentat que el problema no és tan la davallada en facturació, sinó l’augment que es produeix anualment els mesos de març, abril, maig i juny i que aquest 2020 no es produirà.

En el cas d’aquesta empresa del Pasteral, entre el març i el juny factura “entre un 70 i un 80%” del que ingressen en tot l’any. Com a exemple, l’Antoni ha detallat que normalment per aquesta temporada “sortíem dues vegades a la setmana amb setze carros carregats de plantes” a repartir entre ‘gardens’, jardineries, floristeries o agrobotigues. La setmana passada, però, només en van treure vuit.

Això es deu al fet que un 90% de la planta que cultiven és de temporada i l’Antoni González ha afegit que “si no la vens en quinze dies, l’has de llençar”. De fet, és el que han començat a fer en aquest viver del Pasteral. Ja acumulen milers de plantes apilonades, esperant reutilitzar-les d’adob.

El seu propietari, però, ha matisat que ells s’han dedicat a separar els testos de plàstic de cada planta per poder-los fer servir altra vegada i també reciclar. En d’altres vivers, es llança tot junt a les escombraries i fa impossible separar la fracció orgànica del plàstic.

A hores d’ara, l’única sortida comercial que té l’Antoni és el planter, que encara pot vendre a les agrobotigues. De tota manera, aquest mercat és una petita porció de tot el que produeix Vivers Gonzàlez. Ara volen mantenir aquesta línia per mantenir petits ingressos i pagar, de la manera que es pugui, les nòmines dels dos treballadors que tenen en plantilla, més les factures que deu als proveïdors. Normalment al mes de març contracten a tres persones

La seva esperança és que les restriccions de mobilitat s’aixequin com abans millor i puguin tornar als mercats a vendre planters a l’espera de la gent “si comença a comprar” als ‘gardens’. De tota manera, el propietari ja ha avançat que si la situació s’allarga, hauran d’agafar i “tancar portes”. L’adéu d’una empresa que ha sobreviscut tres generacions. L’adéu d’uns vivers que fa poc van decidir actualitzar-se amb la construcció d’un hivernacle nou i comprar maquinària, que ara no saben com pagar. L’adéu d’una de les principals empreses del sector a la demarcació.

Pèrdues de 3,49 milions

L’associació aplega més de cinquanta viveristes que treballen més de 1.200 hectàrees de sòl fèrtil. A diferència d’altres indrets com a l’àrea metropolitana, aquí són sobretot vivers aïllats dedicats als planters forestals, arbres, arbustos, plantes de temporada i fruiters. Algunes empreses gironines també venen a Europa, com ara Bèlgica i Holanda i també a altres punts com Turquia. Totes aquestes vendes també s’han suspès amb la pandèmia. En xifres globals, calculen que el coronavirus comportarà pèrdues de 3,49 MEUR a la demarcació (incloent ja les previsions d’abril) i 10,34 MEUR a tot Catalunya. L’any 2018 tenien 450 treballadors entre fixes i eventuals i una facturació global de 30,5 MEUR.