Els regants del Baix Ter i la Muga busquen cultius alternatius al blat de moro i reclamen ajuts per afrontar la sequera

Els regants del Baix Ter i la Muga estan buscant cultius alternatius al blat de moro per fer front a la sequera. Després que la Generalitat hagi aprovat l’entrada en l’escenari d’excepcionalitat del sistema Ter-Llobregat i a l’aqüífer Fluvià Muga amb l’augment de restriccions de fins al 40% de l’aigua per a usos agrícoles, el sector ja estan mirant substituir aquest cereal pel gira-sol o el sorgo, molt menys exigents amb l’aigua. L’investigador de l’IRTA i secretari de la Junta central d’Usuaris del Baix Ter, Francesc Camps, així ho recomana i, pel que fa a d’altres cultius com l’arròs, admet que caldrà “reduir” superfície, tenint en compte les exigències d’aigua que té.

Els arrossaires asseguren que ja hi estan treballant però reclamen que la Generalitat els garanteixi ajuts per afrontar-ho. A l’Alt Empordà, molts agricultors ja plantegen canvis.

La granja Mas Bech de Castelló d’Empúries té cultius i bestiar. A hores d’ara, compta amb unes 40 vedells d’engreix, pomeres, vinyes i cereals, entre els quals s’hi comptava el blat de moro. La sequera, però, els afecta de ple i els ha obligat a canviar totes les previsions. Per això, estan buscant alternatives per plantar en uns camps a tocar del mas on preveien cultivar-hi aquest cereal entre aquest mes i l’abril.

Entre els cultius alternatius que es plantegen hi ha el sorgo. “No hi ha res igual però hem de buscar alguna cosa que sigui nutritiva i el sorgo, per exemple, antigament s’havia donat en alimentació bovina”, explica. El seu no és el cas més extrem. Bech diu que encara ho tenen més difícil les explotacions amb vaques. “És el seu aliment principal”, explica. Entre les altres alternatives que s’hauran d’estudiar, explica, hi ha la remolatxa. “En d’altres llocs ja s’ha provat”, explica.

Bech també es mostra preocupada per les sis hectàrees de pomeres que té a la zona, un dels fruits més cultivats a l’Empordà. “Ens garanteixen aigua perquè els arbres sobrevisquin però no per fer fruit”, assegura. Això, afegeix, els preocupa i molt perquè ja estan començant a aplicar-hi tractaments –alguns, indispensables per tractar plagues- i no saben quin rendiment en podran treure. “Molta gent tindrà ingressos 0”, assegura.

Mas Bech no és l’únic que es planteja aquest tipus de mesures. A la Cooperativa Agrícola de Castelló, que aplega una cinquantena de productors, els consta que molts ja treballen amb alternatives. “Tenien l’esperança que plogués però no ha estat així i ara canviaran els cultius. Segurament es farà més gira-sol i sorgo, que són menys exigents”, explica Pou.

De fet, diu, el nombre d’hectàrees dedicades a aquest cultiu ja havien disminuït molt en els últims anys. “Si normalment hi havia unes 300 o 400 hectàrees, si aquest any ens quedem amb 100 ja serà molt”, diu. I la majoria dels que es veuran “obligats” a plantar-se són aquells que tenen bestiar i que, per tant, el necessiten per alimentar-lo. “Normalment ens entraven uns 2 milions de quilos de blat de moro, amb sort aquest any seran 400.000”, afegeix.

Pou fa una crida a la responsabilitat dels consumidors en el consum d’aigua de boca i els recorda que, al final, si no hi ha determinats cultius això repercutirà en el preu final dels aliments. “Els agricultors estan acostumats a buscar alternatives davant de les adversitats”, conclou.

Una situació similar al Baix Ter

L’explotació agrària de Castelló d’Empúries és l’exemple del què passarà a molts camps del Baix Ter i la conca de la Muga. Perquè precisament, arran de l’entrada en l’excepcionalitat, l’IRTA demana canviar aquells cultius que necessiten més aigua per d’altres que suportin millor l’estrès hídric. I a la pràctica, això suposa passar del blat de moro al gira-sol o al sorgo.

“La baixada de producció amb el blat de moro, que és el cultiu extensiu de regadiu més important a la zona, serà molt acusada”, explica l’investigador de l’IRTA Francesc Camps. Per això, davant la reducció d’aigua a gairebé la meitat -la dotació ara passa a ser del 60%- Camps recomana apostar per aquells altres conreus “més aptes per suportar la sequera”.

Això, però, en el cas de Pals -on hi ha unes 800 hectàrees d’arròs- serà més difícil. Perquè aquí, inevitablement, caldrà “reduir superfície”, explica l’investigador. I amb els fruiters, i específicament amb les pomeres, si bé Camps admet que la sequera “fa patir”, també explica que el reg gota a gota, en paral·lel a aplicar tècniques com ara més aclarides, ha de permetre que aquest 2023 “la reducció de producció sigui petita”. Ara bé, l’investigador també alerta que si la sequera persisteix, els arbres quedaran tocats “en dos o tres anys”.

A més de la seva feina a l’IRTA, Francesc Camps també és el secretari de la Junta d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter. Explica que a diferència de la Muga, que és “la conca més deficitària de Catalunya”, en el cas del Baix Empordà aquest serà “el primer cop” que s’entri en excepcionalitat per sequera (perquè al 2008, se’n van escapar pels pèls). “Les restriccions generen conflictivitat social al sector, que hem de mirar de minimitzar aplicant diferents solucions”, explica.

“Difícil d’aplicar”

Ara bé, Camps també admet que al Baix Ter, la reducció del 40% de la dotació d’aigua no serà “senzill d’aplicar”. Perquè les infraestructures de regadiu que hi ha -i que fa temps que s’haurien d’haver modernitzat- estan pensades per funcionar “a plena dotació”, i no estan preparades per rebre menys cabal. “Són canals oberts, pensats per regar en amplada; gestionar la reducció serà molt complicat, i ja ho han manifestat així les comunitats de regants”, explica.

“Nosaltres intentarem ajudar-los a dissenyar una estratègia per minimitzar els problemes que hi pugui haver i superar aquest mal tràngol”, diu Camps. “Però és cert que les infraestructures que tenim no estan preparades per gestionar l’aigua amb limitacions”, conclou.

Sense cap altra opció

A la comunitat de regants de Pals, una de les quatre que hi ha al Baix Ter, tenen unes 3.000 hectàrees de conreus. Se subdivideixen, més o menys, a parts iguals entre fruiters, cereals i arròs. El secretari de la comunitat, Josep Maria Parals, admet que amb l’arròs sí o sí caldrà reduir superfície. “Així com el blat de moro es pot substituir per altres cultius, això amb l’arròs no passa; són terrenys molt salancs i no permeten plantar-hi res més”, precisa.

Parals explica que, amb l’arròs, per limitar-ne l’aigua, el que faran segurament és plantar-lo i collir-lo en sec. “Però sigui com sigui, hi haurà menys ingressos”, concreta. I aquí, el secretari tampoc amaga que no veuen “lògic” que l’agricultura sigui el sector que més pagui els plats trencats de la sequera. Sobretot, precisa, tenint en compte que ells fa mig any que ja han reduït un 25% de l’aigua que feien servir.

“Ara aquest percentatge pujarà fins al 40%, però la indústria no ha arribat a aquests volums; apart, fa temps que a la zona ens haurien d’haver fet uns regadius que no han arribat, i el canvi climàtic cada vegada agreuja l’agonia que tenim per l’aigua”, diu Parals. “Estem preocupadíssims perquè això es traduirà en una baixada d’ingressos per a tota la pagesia; l’Administració hauria de suplir-la amb ajudes, però encara esperem que ens donin resposta”, afegeix.

La paraula, “incertesa”

El president de la comunitat de regants de Pals, Albert Grassot, explica que la paraula que defineix la situació que viuen actualment és, sobretot, “incertesa”. Tant per al cultiu de l’arròs com per les ajudes. “El salt de la fase d’excepcionalitat a emergència és molt petit; per tant, d’aquí a tres mesos ningú no ens garanteix que no ens donaran gens d’aigua”, explica, en referència a què la reducció podria arribar a ser de fins al 80% si s’entra en el pitjor dels escenaris.

“Tan sols abans de sembrar, per les llavors i la preparació del terreny, la despesa és de 1.500 euros per hectàrea; si no podem dur a terme la collita perquè no hi ha aigua, tot això ho perdrem, perquè l’arròs si no es rega quedarà sec”, concreta. Grassot també explica que, parlant amb els productors, s’ha consensuat que pugui haver-n’hi una part que no cultivin arròs aquest 2023. Però el president també subratlla que, allò que cal, és garantir que hi hagi ajudes. “Podem acotar la superfície de conreu, sempre i quan el Departament ens doni subvencions per permetre que tots aquells qui no cultivin arròs puguin subsistir”, conclou.