Els pescadors de Sant Jaume d’Enveja comencen a vendre angules vives a través de la seva cooperativa i a Internet

Angules vives capturades pels pescadors de Sant Jaume d’Enveja poden ser ja adquirides a Internet –o també directament-. El projecte que fa cinc anys va impulsar l’Ajuntament ha acabat donant finalment el seus fruit i la cooperativa creada per la Societat de Pesca local ha efectuat recentment la primera transacció sota la marca pròpia ‘Angula Sant Jaume d’Enveja’. El procés ha estat complex perquè, entre d’altres aspectes, ha obligat a posar al dia el mecanisme de venda que mantenia els pescadors fora de la comercialització. La cooperativa disposa dels mitjans per mantenir exemplars vius i poder-los vendre temps després. Tot plegat, apunten consistori i la nova entitat, ha de servir per valoritzar les captures i promocionar el municipi.

La cooperativa i la marca disposen d’una pàgina web des d’on es poden efectuar comandes i consultes per adquirir angules vives, un producte gourmet que els pescadors solen vendre a una mitjana de 250 euros el quilo –preu que es multiplica als mercats-. Les ofereixen a majoristes, restauradors o particulars. Un salt considerable respecte fa només molt pocs anys, quan el producte capturat artesanalment al riu i les pesqueres del delta de l’Ebre –tal com subratlla la nova marca- era distribuït exclusivament pels grans comerciants.

“Nosaltres només les pescàvem, ens les compraven i ens n’oblidàvem d’elles. Amb la cooperativa li donem valor afegit, millorem la comercialització i el preu, amb una repercussió als nostres pescadors”, assegura Pasqual Bertomeu, secretari de la Societat de Pesca. Els excedents aportats es poden conservar i vendre mesos després, quan les captures siguin menors.

Però fins arribar a la primera venda, tancada directament amb un comerciant de la zona del Delta el passat 26 de desembre, el projecte ha passat per uns quants sotracs. De fet, els pescadors tradicionalment mai havien pogut entrar en el circuit de comercialització de les seves captures, atrapats dins d’un mecanisme de negociació i assignació de preus a la llotja de Deltebre que es trobava en mans d’un únic gran comprador, Angulas Roset. Així, el guanyador de la subhasta setmanal fixa el preu de compra de les captures al llarg de tot aquest període independentment de les quantitats que s’acabin pescant, fet que sovint podia suposar vendre quantitats importants d’angules a preus molt baixos.

Aquest ha estat un dels primers obstacles que ha hagut de salvar. La intervenció de la Direcció General de Pesca ha permès posar al dia aquest mecanisme i permetre que els mateixos pescadors puguin tancar contractes amb altres venedors, que també valida la Llotja d’acord amb els preus allí fixats, per poder vendre les seves pròpies captures sota la seva marca, com a segon punt de venda.

Així, tot i que en la ment dels pescadors d’angula les captures cremen a les mans i continuen venent-les, principalment, poc després de treure-les de l’aigua -a més del fet que la seva conservació en viu al llarg del temps acabar produint disminució del pes dels alevins-, entenen que la possibilitat de poder vendre l’excedent o una part en millors condicions de demanda és fonamental per incrementar la rendibilitat de la comercialització. El municipi és un dels grans nuclis pesquers d’aquesta apreciada espècie: la Societat de Pesca compta amb 300 socis que anualment es reparteixen 131 llocs de pesca.

Aposta per la comercialització en viu

L’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja, segons remarca el seu alcalde, Joan Castor Gonell, va apostar per aquesta opció des de bon principi, bastint una marca pròpia que vinculés el nom del municipi a un producte “d’excel·lència” autòcton, amb l’objectiu d’amplificar la promoció turística i ajudar els pescadors a obtenir un major “valor afegit al seu producte”. Amb el temps, i després d’haver organitzat diverses jornades i iniciatives gastronòmiques –inclòs un conveni amb la Fundació Alícia- per explorar la possibilitat d’impulsar productes precuinats o elaborats amb l’angula, la percepció de que difícilment es podia maquillar la gran diferència existent va acabar marcant el camí cap al comerç en viu.

Per fer-ho, el mateix consistori va intentar, des d’un primer moment, formar els pescadors i dotar-los de coneixements tècnics per fer enlairar el projecte, partint d’una experiència al Baix Empordà així com cursos de formació a l’Institut Alfacs de Sant Carles de la Ràpita. Les angules es conserven amb tancs d’aigua on s’administra oxigen i alimentació, controlant també les condicions ambientals de l’espai. Només un pescador va intentar establir-se pel seu compte amb aquest mètode i va acabar abandonant.

El relleu recent a la junta de la Societat, explica Gonell, va ajudar a donar l’empenta definitiva la creació de la marca i la Cooperativa i la marca, entre finals de 2019 i principis de 2020, amb voluntat de començar a obrir mercat. Han invertit entre 10.000 i 15.000 euros en equipaments informàtics, màrqueting i la pàgina web. Utilitzen per mantenir les angules les instal·lacions que lloguen a un pescador.

Campanya amb escasses captures

Però tot i que les bases del projecte s’han acabat assentant i posant en marxa de forma satisfactòria aquestes últimes setmanes, els pescadors veuen amb preocupació com aquesta campanya –que s’estén de mitjans d’octubre al mes de març- les xifres de captures segueixen, de moment, sense acompanyar.

Tot i que encara no ha arribat el moment àlgid previst de captures al riu, a partir del mes de gener, Bertomeu explica que tres de les cinc pesqueres habituals estan tancades i sense activitat per treballs de manteniment dels sistemes de bombament o l’entrada d’aigua salada per la lluita contra el caragol maçana. “Confiem que ara el gener puguem fer algunes captures i recuperar una mica la normalitat en aquesta campanya tan dolenta”, apunta.

Unes xifres poc favorables que, de fet, s’arrosseguen ja des de fa temps dibuixant una línia clarament descendent. Així, durant la campanya passada, segons dades de la mateixa Societat, els pescadors de Sant Jaume van capturar uns 300 quilos en total i 260 quilos la 2017-2018, molt per sota de la mitjana d’uns 600 quilos per temporada, segons Bertomeu.