Els opositors als parcs eòlics marins reclamen una moratòria al presentar projectes al golf de Roses

Stop Macro Parc eòlic Marí reclama al Ministeri de Transició una moratòria en la presentació de projectes un cop s’aprovi el Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM). Científics i membres de l’entitat insisteixen que caldria aplicar el “principi de precaució” i que és, com a mínim, “contradictori” que hi hagi en marxa diversos projectes d’investigació a la zona afectada per avaluar l’impacte que hi tindrien els parcs eòlics i que, en canvi, es tirin endavant els plans abans que se’n coneguin els resultats. En aquest sentit, els opositors denuncien “irregularitats” a la declaració ambiental estratègica aprovada al desembre –i prèvia a l’aprovació del POEM- i demanen que s’escolti el territori.

L’Estat va publicar via BOE la declaració ambiental estratègica dels POEM, l’avantsala de la seva aprovació, a mitjans de desembre. L’aprovació dels plans, a través d’un reial decret, s’havia de produir abans de finals d’any però, de moment, no ha arribat. Aquest mateix dimarts la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha apuntat que serà “aviat”, tot i que no ha donat data.

Els opositors als projectes que actualment hi ha sobre la taula a la zona coneguda com a LEBA 2, que afecta el golf de Roses, donen per fet que els plans s’aprovaran i denuncien diverses “irregularitats” en la declaració ambiental. Per una banda, veuen “convivència” de la Generalitat amb un dels promotors –concretament, el del parc Tramuntana- perquè van presentar el projecte just quan es va donar a conèixer la revisió del POEM. Una situació que, al seu entendre, indicaria “algun tipus d’informació privilegiada”.

A més, critiquen que el Govern s’hagi erigit com a defensor del projecte sense escoltar el territori i que no hagi fet “cap moviment” en el procés de revisió com sí que han fet els governs Balear i l’Andalusia. Una mobilització, asseguren, que han permès excloure part de les zones incloses al document inicial. En aquest sentit, no entenen com és que es tenen en compte determinats aspectes com l’afectació d’espècies i de la pesca d’arrossegament en aquestes zones i no s’aplica el mateix criteri al golf de Roses. “En què quedem?”, es queixa l’investigador i membre de la plataforma, Ferran Vallespinós.

Per la seva banda, l’investigador del CEAB-CSIC, Rafael Sardà, diu que no s’està aplicant el “principi de precaució necessari” tenint en compte que, a més, tampoc s’ha declarat l’eòlica marina d’interès general. També es queixen que no hi ha “consens social” i que es produeix una gran “contradicció” perquè mentre es posen en marxa diversos projectes per investigar l’impacte que aquestes infraestructures tindrien a la zona proposada, es vol aprovar el pla sense tenir en compte els resultats dels estudis.

En concret, recorden que la Fundació Biodiversitat –que depèn del Ministeri- ha posat en marxa el projecte BIOPAIS, que conclourà l’estiu del 2025 que avaluarà els impactes potencials ecològics i socials dels parcs eòlics marins en zones d’elevada biodiversitat prenent com a cas d’estudi el golf de Roses.

També recorden que hi ha en marxa el projecte ECOREST, inclòs al LIFE de la UE, que començarà a restaurar hàbitats inclosos a l’espai afectat. “Una de les zones d’aquest projecte, la més gran i interessant, és el vedat de pesca que estaria sota el parc industrial”, en referència al parc eòlic projectat.

Per això, reclamen al Ministeri que, un cop aprovi el POEM, apliqui una moratòria a la presentació de projectes en aquesta zona del golf de Roses, a l’espera que hi hagi els resultats dels estudis en marxa. “És el mínim de coherència”, insisteix Sardà.

Volen que els partits es posicionin

També demanen que es retorni a la valoració del POEM que es va fer fa deu anys perquè “no hi ha hagut cap element científic que indiqui que la situació pel que fa al desenvolupament de l’eòlica marina ha canviat” i que les administracions locals i els partits polítics es “posicionin” de manera “clara i contundent”.

Els opositors reiteren que aniran “fins al final” i, per tant, arribaran a la via judicial, si cal, per aturar-ho. “No hi ha preu que pugui pagar la pèrdua de biodiversitat i paisatge de l’Empordà”, insisteix Vallespinós.