Els municipis catalans firmen un manifest en suport al sector pesquer davant les politiques de la UE

Una vintena de municipis catalans amb port han signat aquest dimecres a Vilanova i la Geltrú (Garraf) un manifest de suport al sector pesquer per garantir-ne el seu futur. Els signants veuen amb preocupació l’afectació de les directives europees sobre un sector cada cop més “arraconat”, que necessita una “regulació personalitzada” que s’adapti a les diferents modalitats de pesca i a les diferents realitats socials. “Cal que es faci una regulació intel·ligent per tenir més peixos al mar i que no desapareguin els pescadors”, s’ha destacat. Per tot això, els municipis s’han compromès a “anar de la mà” amb el sector pesquer per portar les seves reivindicacions “allà on calgui”.

El manifest l’han signat els municipis d’Alcanar, Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, Deltebre, Port de la Selva, l’Ametlla de Mar, l’Escala, la Ràpita, Llançà, Palamós, Roses, Sant Feliu de Guíxols, Tarragona, Torredembarra i Vilanova i la Geltrú.

En una reunió celebrada al port de Vilanova i la Geltrú on hi han participat 8 representants dels municipis signants, entre ells els alcaldes de la Ràpita, Tarragona o Vilanova; el director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Sergi Tudela; i representants de diferents confraries de pescadors, entre d’altres, s’ha tractat la realitat d’un sector, el pesquer, que afronta un moment “crític” per les regulacions que la UE està aplicant per garantir la sostenibilitat del medi marí.

Com ha denunciat el patró major de la Confraria d’Arenys de Mar, Antoni Marzoa, moltes de les directives que està aplicant la UE estan pensades per a la pesca d’altura i gran altura a l’Atlàntic Nord, no pas per la d’arrossegament o la pesca costanera que es fa a Catalunya. “S’estan aplicant polítiques pesqueres des del desconeixement que generen més problemes que no pas solucions”, ha lamentat.

A tall d’exemple, Marzoa ha criticat que l’obligatorietat de fer una estimació de les captures abans d’entrar a port mitjançant el diari electrònic, una de les normatives que estan “ofegant” els pescadors, “no té cap sentit” a la Mediterrània perquè es va pensar perquè els grans vaixells que treballen a l’Atlàntic puguin informar de les captures a les autoritats comunitàries abans de descarregar-les en ports de fora de la UE.

Al seu torn, el director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Sergi Tudela, ha reconegut que Europa “va tard” a l’hora de regular la transició a la sostenibilitat del sector pesquer i que ara, “amb les preses”, s’estan prenent mesures “dures” -com la reducció de les jornades de pesca- que, tot i que donaran resultats positius a mig i llarg termini, ara “estan fent mal als pescadors” i posant molts a la corda fluixa.

Tudela ha deixat clar que el repte és fer una “transició intel·ligent” per recuperar recursos pesquers sense perdre flota, tenint en compte que en els últims 15 anys el nombre de vaixells de pesca s’ha reduït de l’entorn del 60%. “Tenim un problema de relleu generacional i cada barca que hi al mar és un tresor que s’ha de conservar”, ha afegit.

Pels representants municipals, el manifest representa la implicació del món local en el futur del sector. L’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós, ha recordat que la problemàtica del sector pesquer a Catalunya “és de país” i que cal treballar coordinadament per defensar el seu futur.

Per tot això, al manifest, els municipis signants “han fet seves” les reivindicacions del sector i han manifestat i expressat la seva “profunda preocupació” pel crit d’alerta que transmet davant el risc de desaparèixer i mantenir-se de forma residual en els pròxims anys. Així, s’han conjurat per donar suport al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, en la seva tasca de defensa del model de gestió pesquera a Catalunya, per tal de garantir el futur del sector.

També s’han compromès, a través de la FMC i l’ACM, a sumar més municipis i a traslladar totes les reivindicacions a les autoritats espanyoles i europees.