Els ecosistemes podrien estar en risc de desestabilitzar-se i experimentar “canvis abruptes”

Un estudi publicat a la revista ‘Nature’ alerta que els ecosistemes podrien estar en risc de desestabilitzar-se i experimentar “canvis abruptes”. L’estudi, liderat pel Creaf i la Universitat d’Antwerp (Bèlgica), identifica com un senyal clar d’aquest risc la variabilitat detectada en el segrest de carboni, com s’anomena la diferència entre el CO2 captat pels ecosistemes i l’alliberat. Les zones amb més risc de desestabilitzar-se són la conca del Mediterrani, Àsia del Sud o la costa occidental de centre i nord Amèrica. Grans àrees naturals mostren símptomes de desestabilització i són zones on la capacitat de segrestar cabroni s’ha vist limitada. A la regió mediterrània els canvis podrien conduir els boscos a convertir-se en matollars.

La diferència entre el CO2 que capturen i alliberen els ecosistemes a l’atmosfera ha variat molt els darrers anys, amb anys amb molta productivitat vegetal (molt segrest) i anys amb poca (poc segrest). Els autors de la investigació alerten que aquesta variabilitat és una senyal que els ecosistemes podrien estar en risc de desestabilitzar-se i entrar en una espiral que els allunyés de la situació actual.

L’estudi confirma que les zones que més risc presenten de desestabilitzar-se tenen menys boscos, més conreus, són més càlides i han patit augments més grans en la variabilitat de les seves temperatures, el que podria estar relacionat amb un augment dels episodis de temps extrem com ara onades de calor i de fred.

Per fer l’estudi l’equip de recerca ha treballat amb les dades globals de producció neta dels ecosistemes per al període 1981-2018 de dos models globals d’inversió atmosfèrica (CAMS i CarboScope). També dades de producció neta dels ecosistemes d’un conjunt de 12 models dinàmics de vegetació global (TRENDY).

La natura inestable limita el segrest de carboni

L’estudi fa palès que les regions amb un potencial més elevat de desestabilitzar-se els darrers anys han vist compromesa la seva capacitat de segrestar carboni. Al contrari, les zones que han tendit a ser menys variables (Amazones o regions del centre i nord d’Europa, entre d’altres) han augmentat la seva capacitat de segrestar carboni.
“Tot i que encara no sabem si aquests canvis abruptes portaran canvis en el clima o en la capacitat de les plantes de segrestar carboni, una potencial desestabilització de grans regions de la biosfera ens fa les prediccions més difícils perquè augmenta molt la variabilitat”, comenta Jordi Sardans, autor i investigador del CREAF.

Biodiversitat i segrest de carboni

L’estudi també ha volgut testejar la relació entre els ecosistemes més diversos i la capacitat de segrestar carboni, ja que en ecologia es diu que els ecosistemes més biodiversos, amb més diversitat i riquesa d’espècies, són més estables i productius, i per tant tenen més capacitat de segrestar carboni.

En les regions estudiades s’ha vist que les taxes més elevades de segrest de carboni es donen a regions amb biodiversitat intermèdia, mentre que a llocs on la biodiversitat és molt elevada, com ara els tròpics, aquesta capacitat de segrest de carboni és més baixa.

Segons apunten els investigadors, això pot ser degut a que l’efecte positiu de la biodiversitat sobre la descomposició i respiració dels ecosistemes tropicals podria compensar l’efecte positiu sobre la fotosíntesi, cosa que no passaria en altres ecosistemes. D’altra banda, i en contra del que es pensava, aquest treball també apunta a que la màxima variabilitat en el segrest de carboni també es dona en regions amb biodiversitat intermèdia.