Els ecosistemes mediterranis s’escalfen un 20% més ràpid que la mitjana mundial pel canvi climàtic

Ameztegui i Morán han treballat a l’apartat d’ecosistemes terrestres, concretament en l’afectació als boscos, i Brotons, , en el capítol de la gestió dels riscos futurs i la resiliència socioecològica.

Segons els experts, les zones boscoses juguen un paper fonamental com a embornals de carboni ja que n’absorbeixen més del que emeten. “Si s’aconsegueix limitar la pujada de les temperatures, la majoria d’espècies forestals presenten mecanismes d’adaptació i podrien fer front al nou clima”, afirma l’investigador de la UdL i del CTFC. Però si l’augment de les temperatures supera els 2 graus respecte als valors pre-industrials, els boscos mediterranis es veuran sotmesos a unes condicions “sense precedents en els últims 10.000 anys”, que els farien “molt vulnerables”, afegeix Aitor Ameztegui.

En cas que es donés aquest escenari, algunes espècies es veurien “greument afectades” i hi podria haver mortalitats massives després de sequeres intenses, com ja s’està veient en algunes espècies de roures i sureres a Espanya o Itàlia. Els investigadors creuen que a les zones més àrides es podria fins i tot reduir la superfície dels boscos, amb la conseqüent pèrdua de serveis ambientals que presten.

“La reducció en la capacitat d’emmagatzemar carboni i la provisió d’aigua són especialment preocupants, perquè representen la base de molts altres serveis ecosistèmics, per exemple, la producció de fusta, suro o pinyons i pel paper que juguen en la mitigació dels impactes del canvi climàtic”, afirma Alejandra Morán.

També esperen un augment important del risc d’incendis a causa de la major freqüència de períodes de clima extrems. “El període de focs s’allargarà, i la probabilitat de sofrir incendis de grans dimensions serà més alta com ja estem veient en altres regions de clima mediterrani, com ara Califòrnia o Xile”, destaca Ameztegui.

Per la seva part, Lluís Brotons destaca que “el Mediterrani està cada cop més sotmès a riscos ambientals de diferents tipus i el repte és desenvolupar aproximacions que permetin adaptar- se a increments d’aquests riscos”. També admet que hi ha “poc marge per evitar-los”.