Els criadors del Gall del Penedès es preparen per celebrar la seva gran cita anual a Vilafranca amb previsió de recuperar el nivell de vendes del 2019, l’última edició celebrada “amb normalitat” abans de la covid. Aquest cap de setmana preveuen distribuir prop de 2.000 peces, entre la venda directa i l’espai de degustació. Per assistir a la Fira del Gall tot l’aviram ha hagut de superar un test PCR per descartar casos de grip aviar, en compliment d’una nova norma europea. D’altra banda, de cara al Nadal, el president de l’IGP Gall del Penedès, Enric Ferré, destaca la lenta recuperació de les vendes a la restauració, “molt tocades l’any passat”, i celebra haver seduït nous compradors arran de les celebracions casolanes del 2020.
“Estem treballant amb previsió que aquest any recuperarem la totalitat de les vendes que teníem abans de la pandèmia”. Així s’explica, cofoi, Enric Ferré, mentre ultima els detalls per acudir a la Fira del Gall. Ferré, que té la granja a Rodonyà (Alt Camp), assegura que l’edició d’enguany és “molt i molt esperada”, després que el 2020 la covid els forcés a fer una fira de mínims, sense aviram viu i amb bona part de les vendes fetes per internet degut a les limitacions del confinament comarcal.
Amb el retorn de la Fira del Gall al tradicional recinte del Parc de Sant Julià i la possibilitat d’exposar de nou els galls vius, confien que el públic torni massivament, “amb totes les mesures de seguretat que requereix la pandèmia”. D’aquesta manera, els visitants podran triar ‘in situ’ quin gall es volen endur, el qual serà traslladat a l’escorxador i el podran recollir desplomat al cap de poques hores. Qui prefereixi comprar el pollastre trossejat ja a punt per cuinar, també ho podrà fer.
A través de la venda directa, la previsió és que aquest cap de setmana es distribueixein 800 Galls del Penedès. Una xifra a la qual els criadors hi sumen més d’un miler de peces més que ja han estat repartint els darrers dies als restaurants, des d’on es preparen diversos plats per servir a l’àrea de degustació, batejada com Plaça de la Gastronomia. En paral·lel, la fira també acollirà un ‘winebar’ amb 19 cellers de la DO Penedès.
El que finalment no es podrà fer durant la Fira del Gall és el Campionat d’Espanya d’avicultura, columbicultura i cunicultura de raça, que havia de reunir gairebé 2000 animals. El motiu, una nova normativa europea per controlar la grip aviar, la qual prohibeix el trasllat d’aviram. Arran d’aquesta norma, també ha estat necessari fer proves PCR a tots els galls que s’exposen a la fira, alhora que la mostra s’ha de fer en un recinte cobert per evitar l’entrada de coloms.
Ferré lamenta aquesta exigència. Assegura que la norma gira entorn la realitat francesa, on la grip aviar és més comuna, i recalca que a l’estat espanyol “no hi ha absolutament cap cas”. “La gent que vingui a Vilafranca pot estar completament tranquil·la perquè és altament improbable que la grip aviar arribi aquí”, subratlla.
Nadal amb més restaurants oberts i més plats a casa
La Fira del Gall de Vilafranca representa un bon gruix del total de vendes de la campanya de Nadal, durant la qual els criadors arriben a distribuir més de 7.000 peces. Després d’un 2020 en què els restaurants van acollir molt poques celebracions degut a les limitacions horàries i d’aforament, Ferré celebra que ara els establiments ja visquin una “semi normalitat”, fet que ha contribuït a revifar les vendes.
Pel que fa al consum particular, l’any passat els criadors van constatar un auge de clients que per primer cop s’aventuraven a comprar un Gall del Penedès per al dia de Nadal, i Ferré assegura que han vist com aquest any tenen intenció de repetir l’experiència. “Tenien por de no saber cuinar-lo i hem aconseguit que la perdin”, explica, somrient. Amb aquestes vendes directes assegura que pràcticament es compensa la part que encara no s’ha recuperat als restaurants.
Ferré sosté que el Gall del Penedès és “la màxima excel·lència de l’aviram”. Recorda que són animals amb cinc mesos de criança –un pollastre convencional creix i es sacrifica en un mes-, els quals s’alimenten amb cereals, llegum i gra de raïm, i viuen en grans espais a l’aire lliure.
