Els arqueòlegs recreen en tres dimensions l’antic port grec d’Empúries del segle II aC

Aquí, les excavacions van de bracet amb la topografia, la geomorfologia i la palinologia (que estudia la botànica). L’objectiu, subratlla l’arqueòleg del MAC-Empúries Pere Castanyer, és clar: “Explicant tots els espais portuaris del jaciment, i recuperant la topografia i el paisatge de les diferents etapes, podem explicar la història d’Empúries”.

El projecte abasta des de l’arribada dels grecs, al segle VI aC, fins a un mil·lenni més enllà. En concret, els segles VII-VIII dC, ja a la transició a l’Edat Mitjana, quan la ciutat romana s’havia abandonat i havia nascut el nucli tardoantic i medieval de Santa Margarida.

La recerca s’ha dividit en tres períodes –o finestres, com diu l’arqueòleg- que abracen tota la història del jaciment. I que s’interrelacionen, també, amb els canvis geomorfològics que va patir aquesta part de la plana empordanesa i expliquen perquè Empúries va tenir més d’un port.

Des dels grecs fins a l’entrada de Roma en escena

La primera de les finestres comprèn des de l’arribada dels grecs fins al segle II aC, quan Roma entra en escena. Aleshores, aquí el riu Ter formava un gran estuari, amb una platja natural compresa entre l’antiga Palaia Polis grega (on ara hi ha Sant Martí d’Empúries) i la Neàpolis. És aquí on va néixer el primer port, amb embarcadors de fusta que sortien de la sorra.

Aquesta platja natural, però, es trobava uns 100 metres més enllà d’on ara hi ha l’actual. De fet, estava gairebé a tocar de l’edifici del museu, i l’envoltaven formacions rocalloses. Ara, gràcies a aquest projecte de recerca, els arqueòlegs han pogut destapar part d’aquesta geografia (colgada per metres i metres de sorra). Això ha permès recuperar visualment un tros del promontori rocallós sobre el qual s’assentava la ciutat grega (que en alguns punts, arribava a tenir fins a 8 metres d’altura).

En paral·lel a l’estudi del port natural, també s’ha excavat la part de la Neàpolis que hi havia més a tocar de la platja (el barri nord, construït a partir del tercer quart del segle VI aC). Aquí, hi ha diverses illes d’edificacions –actualment, no visitables- entre les quals destaca una casa del segle I aC amb terres de mosaic i, fins i tot, amb una salutació en grec a l’entrada.

Les excavacions també han permès confirmar l’existència d’un espai de culte a tocar del camí que portava a la platja. Era un petit santuari, on s’ha trobat una llar ritual, i que possiblement estava dedicat a Demèter. Ja s’havia descobert al 2007, i durant els darrers anys s’havien recuperat vasos rituals (kernos) i bustos de la deessa. Però ara els arqueòlegs han trobat més evidències d’aquestes ofrenes (en concret, peus i fons retallats de copes àtiques).

L’antic port, en tres dimensions

La segona de les finestres abasta des del segle II aC fins al segle IV dC. L’inici d’aquest període d’estudi el marca, precisament, l’arribada dels romans i la construcció del nou port artificial (amb part de l’espigó que encara es conserva) al sud-est del moll grec.

La recreació en 3D que ha fet el Museu d’Arqueologia mostra, precisament, quin aspecte tenia aleshores el port d’Empúries. S’hi veu la platja natural, amb els pantalans i les passeres de fusta, algunes barques i com des d’allà s’entrava a la Neàpolis (que tenia una torre en una de les bandes). I des d’aquí, fent una panoràmica, la recreació mostra les cases de la ciutat grega construïdes damunt el promontori i l’espigó del nou port artificial.

“A més de la part de recerca, el projecte té una vessant de recuperació patrimonial; perquè allò que volem és que el visitant entengui la importància dels espais portuaris”, explica Pere Castanyer. “I per primera vegada, aquestes recreacions ens ajudaran a explicar-ho”, concreta l’arqueòleg del MAC-Empúries. La intenció és que, tant aquest 3D com d’altres que es faran, s’incorporin a la visita del jaciment.

Al març, a Santa Margarida

El projecte de recerca internacional impulsat pel MAC encara aquest 2021 la recta final dels seus primers quatre anys. Perquè la intenció, precisa Castanyer, és que tingui continuïtat un quadrienni més. I precisament, en paral·lel a continuar excavant la Neàpolis, aquest any la recerca també es focalitzarà al nucli tardoantic i medieval de Santa Margarida.

Aquí ja s’hi han fet intervencions, que han permès descobrir l’existència d’un possible palau episcopal, però la intenció és ara veure si en aquest nucli també hi va haver un port. En aquest cas, però, el moll no se situava a la banda de mar, sinó a la de l’antic estuari fluvial que formava el Ter.

Segons recullen els estudis, a partir del segles V-VI dC, els sediments aportats pel Fluvià van començar cobrir l’antiga cala natural i el port artificial. “Aleshores, el nucli de població es va començar a concentrar altre cop a Sant Martí d’Empúries i al voltant del nou pol de creixement que coneixem com a Santa Margarida”, concreta Pere Castanyer. I l’estuari, explica l’arqueòleg, era “l’únic espai que quedaria per acollir el port”.

La incògnita de saber més coses sobre Santa Margarida es pot resoldre en breu. Perquè l’excavació en aquest sector preveu començar a mitjans de març.