Els agricultors i ramaders de Ponent continuen demanant mesures per combatre la fauna salvatge

L’augment d’animals salvatges en els darrers anys s’ha convertit en un veritable problema per als agricultors i ramaders de les comarques de Ponent, que cada vegada veuen amb més freqüència com la fauna fa malbé els seus cultius. Davant d’això, el sector fa temps que demana al Govern mesures eficients per combatre aquestes plagues, com ara utilitzar biocides per reduir la població de conills o un pla per esterilitzar les femelles de senglars. En cas contrari, “d’aquí a dos anys hi haurà més senglars que pagesos”, avisa l’agricultor i president d’Asaja Lleida, Pere Roqué, que afegeix que a l’horta de Lleida hi ha senglars que es mengen les arrels de fruiters joves i això fa que els arbres triguin el doble de temps per començar a produir.

Els atacs de fauna salvatge a conreus són cada vegada més freqüents a la plana de Lleida, una situació que els agricultors fa temps que denuncien. “N’estem tips”, afirma Pere Roqué, que lamenta la manca, per part del Govern, d’un pla eficaç per reduir els exemplars de seglars, cabirols i conills, i critica també que les administracions “es passin la pilota” sense posar solució a aquesta problemàtica que provoca la pèrdua de producció d’aliments i una despesa econòmica extra per als pagesos.

Les solucions que proposa Asaja Lleida, a banda de la caça, són utilitzar biocides en el cas de les plagues de conills i un pla d’esterilització de les femelles de porcs senglars per evitar la reproducció de l’espècie. Si això no s’atura i es deixa que els senglars es reprodueixin al ritme d’unes set cries per animal, Roqué afirma que “d’aquí a dos anys hi haurà més senglars que pagesos”.

I és que des del sindicat agrari denuncien que les pèrdues econòmiques que la fauna salvatge provoca a les explotacions agràries són deu vegades superiors al que costaria un pla per esterilitzar les femelles de senglars o un pla per aplicar biocides. “Si traiem ajudes perquè la gent faci aliments i per contra estem produint per alimentar fauna salvatge en comptes de persones, algú aquí hi ha de posar remei”, afegeix Roqué.

Senglars fan que els fruiters triguin el doble per produir

Un exemple dels danys que la fauna salvatge provoca als camps es pot apreciar en una finca de pomeres joves de l’horta de Lleida propera al terme de Corbins. La presència de senglars en aquest camp ha passat de ser anecdòtica a ser constant i el que busquen són les arrels de les pomeres per alimentar-se. El rastre més visible que deixen són zones amb la terra remoguda i forats que poden arribar a fer més de 30 centímetres, tot i que la seva petjada també es veu en el creixement dels arbres. Els fruiters es van plantar fa dos anys i haurien de fer entre 2 i 2,5 metres d’alçada, tot i que la realitat és que molts no arriben ni al metre.

Aquesta afectació provoca que els arbres tardin fins al doble de temps per començar a produir. “Si als 4 anys l’arbre havia de produir al 80% i als 6 fer-ho ja al 100%, ara ens en anem a 10 anys, això si para aquí. Si no, s’haurà d’arrancar i el pagès haurà perdut 15 anys”, explica Roqué, que afegeix que a banda de la pèrdua de producció que això li suposa a l’agricultor, cal sumar-hi també la despesa de tornar a tapar els forats del terra per posar l’explotació com estava abans i evitar accidents amb maquinària.