La pandèmia de la covid-19 i els estralls del Gloria marquen aquest 2020 a les comarques gironines. Els rebrots del virus porten a confinar el Ripollès i fan intensificar restriccions a Girona, Figueres i Salt. En aquest municipi, Salut fa un cribratge massiu a totes les escoles i instituts. A Palafrugell, les morts al geriàtric per covid-19 acaben damunt la taula de la fiscalia. La pandèmia esclata un mes i mig després que el Gloria faci estralls a la demarcació. El Ter surt de mare, inunda part de Girona i el temporal s’emporta el pont del tren entre Blanes i Malgrat. Madrenas i Ayats segellen un pacte de govern a Girona, l’oposició desbanca ERC de l’alcaldia de Calonge i Sant Antoni i Puigdemont aplega més de 100.000 persones a Perpinyà.
23 de gener. El Ter es desborda al seu pas per Girona i inunda el pavelló de Fontajau, els soterranis de l’hospital Trueta i part dels barris de Pedret, Sant Ponç i el Pont Major. Són els últims embats d’un temporal, el Gloria, que negarà tota la plana agrícola del Baix Ter i que provoca nombrosos estralls arreu de la demarcació. La llevantada danya ports i passejos marítims. La força de la Tordera s’emporta el pont ferroviari entre Blanes (Selva) i Malgrat i deixa la línia inutilitzada durant deu mesos. La factura de les destrosses arreu del territori s’enfila a més de 100 milions d’euros (MEUR).
29 de febrer. Carles Puigdemont trepitja la Catalunya Nord per primera vegada des de l’1-O en un acte multitudinari a Perpinyà del Consell per la República. Els organitzadors xifren en 250.000 persones el nombre d’assistents al Parc de les Exposicions, mentre que la Prefectura dels Pirineus Orientals en comptabilitza 100.000. Els controls policials a la frontera generen llargues cues i obliguen centenars d’assistents a fer la volta sense arribar a Perpinyà perquè no arriben a l’acte, tot i haver-lo retardat una hora. Carles Puigdemont demana a l’independentisme que es prepari per a “la lluita definitiva” amb “la mateixa convicció” amb què va celebrar el referèndum. L’expresident torna a la Catalunya Nord en tres ocasions més al llarg del 2020.
16 de juny. La fiscalia investiga el geriàtric Palafrugell Gent Gran per la mort de 36 residents durant la primera onada de la pandèmia. Arran d’una denúncia presentada pels familiars, el ministeri públic obre diligències per possibles delictes d’imprudència amb resultat de mort. La fiscalia vol saber si el centre va cometre alguna negligència a l’hora d’evitar contagis i tractar els pacients infectats per coronavirus. La investigació penal segueix el seu curs. Aquesta tardor, els Mossos d’Esquadra, com a policia judicial, contacten amb familiars de residents per entrevistar-s’hi i prendre’ls declaració.
30 de juny. Primer judici a l’Audiència de Girona pels disturbis durant les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem condemnant els líders independentistes per l’1-O. Al banc dels acusats, dos joves que s’enfronten a 9 anys de presó per haver llançat pedres contra una furgoneta de l’ARRO dels Mossos d’Esquadra la nit del 16 al 17 d’octubre del 2019. Els dos fa nou mesos que estan en presó preventiva. Al judici, neguen la participació en les mobilitzacions i asseguren que van ser el “blanc fàcil” d’uns “policies enfadats”. El judici queda vist per a sentència i la fiscalia i la Generalitat mantenen la petició de presó. El dia 2 de juliol l’Audiència de Girona ordena que surtin en llibertat. La decisió presagia una sentència favorable als processats. Finalment, el 22 de juliol els absolen.
5 d’agost. La Generalitat i els ajuntaments de Girona i Salt oficialitzen sobre terreny l’acord per a la ubicació del nou hospital Josep Trueta. S’aixecarà en uns terrenys de 173.500 metres quadrats a cavall dels dos municipis, a tocar del Santa Caterina, i Salut es fixa que sigui una realitat al 2028. L’acord tanca anys d’estira-i-arronsa entre els dos consistoris i engega el camí per bastir el futur Trueta i el campus sanitari que l’envoltarà (on convergiran recerca i docència). El nou hospital –de moment, no es parla de costos- es concep per atendre 25.397 ingressos anuals i tindrà fins a 32 quiròfans.
1 de setembre. Primer govern de coalició independentista a l’Ajuntament de Girona. JxCat i ERC segellen el pacte que suma tretze regidors dels 27 que té el ple. L’alcaldessa Marta Madrenas defineix el nou govern com a “fort, ampli i estable” i el nou vicealcalde, Quim Ayats, assegura que han fet el pas “per responsabilitat i coherència”. Sobretot, davant els reptes que porta la crisi derivada de la covid-19. Els grups de l’oposició (Guanyem Girona, PSC i Cs) critiquen el pacte i recorden que el nou equip de govern no té majoria absoluta.
3 de setembre. Detenen tres Mossos d’Esquadra per, suposadament, liderar una xarxa de tràfic de marihuana des de la comissaria de Santa Coloma de Farners. L’operatiu de la Divisió d’Afers Interns (DAI) se salda amb cinc detinguts, els tres policies i un matrimoni de la població. Segons la investigació, el caporal i dos agents desviaven droga decomissada en dipòsit policial i la tornaven a posar en circulació. L’endemà de la detenció, el jutjat envia els policies a presó. El 20 d’octubre l’Audiència de Girona els deixa en llibertat, a dos d’ells sota fiança de 15.000 i 20.000 euros. El jutjat acaba investigant també dos policies més per la presumpte relació amb la trama. L’origen de la investigació és la confessió d’un narcotraficant amb qui els policies haurien fet tractes.
16 de setembre. Els contagis de coronavirus obliguen a intensificar restriccions a Girona i Salt. A l’estiu, Figueres i Vilafant (Alt Empordà) també en van patir arran dels rebrots de covid-19. Bars i restaurants amb aforaments reduïts a la meitat, parcs infantils tancats, trobades limitades a un màxim de deu persones… Les mesures s’allarguen més enllà dels quinze dies previstos inicialment. A Salt, a principis d’octubre, Salut engega un cribratge massiu a escoles i instituts per fer aflorar casos asimptomàtics i combatre la corba ascendent de contagis.
26 de setembre. Localitzen morta una veïna de Girona de 67 anys al seu domicili de la carretera Barcelona. El cos està a terra, lligat i amb signes evidents de violència. La víctima era una infermera que treballava a la Clínica Girona, on al matí l’havien trobat a faltar. La Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d’Esquadra obre una investigació que culmina el 30 de novembre amb la detenció de quatre sospitosos. Una d’elles era companya de feina i amiga de la víctima i, segons els investigadors, sabia que la infermera tenia diners a casa en caixes fortes. Va ser l’encarregada d’assenyalar l’objectiu al seu marit, que es va conxorxar amb dos homes més per perpetrar l’assalt, que va acabar amb la mort de la dona. Els quatre arrestat estan en presó preventiva.
1 d’octubre. Un acord a quatre bandes desbanca el republicà Miquel Bell-lloch de l’alcaldia de Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà). Junts per Calonge, PSC, PP i Republicans tiren endavant la moció de censura contra ERC-Avancem i Jordi Soler recupera la vara d’alcalde en un ple tens i farcit de retrets. Bell-lloch qualifica l’acord de “pacte de la vergonya” i Soler el justifica per acabar amb la “inoperància” i “inactivitat” d’un equip de govern “a la deriva”. De la sala de plens, la moció fa el salt a la política nacional, amb acusacions creuades dels partits, que no passen per alt que la votació ha coincidit casualment amb el tercer aniversari de l’1-O.
9 de novembre. Mor l’artista gironí Domènec Fita als 93 anys. Fita es va convertir en una de les figures més rellevants de l’escena artística gironina i d’arreu del país. Les obres de gran format que va fer en les seves facetes d’escultor, pintor, dibuixant i ceramista són visibles en indrets com la Sagrada Família, les catedrals de Girona i Vic o el monestir de Montserrat. Fita era membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i va rebre la Medalla d’Or de la Diputació de Girona (1991) i la Creu de Sant Jordi (2006). La fundació que porta el seu nom es va crear l’any 2000 amb l’objectiu de difondre la seva tasca amb unes 10.000 obres de l’artista fitxades i registrades.
19 de novembre. Urbanisme aprova provisionalment el Pla Director Urbanístic (PDU) de revisió de sols no sostenibles de la Costa Brava. El document redueix els sectors previstos inicialment (de 91 a 84) però continua impedint-hi la construcció de gairebé 15.000 habitatges. El pla desclassifica 907 hectàrees i, tot i que hi ha menys sectors, s’incrementen els àmbits on es fan modificacions (dels 50 als 56). L’aprovació inicial es va fer el desembre del 2019 i per guanyar temps, entre gener i febrer es van aprovar dues moratòries per impedir construir a primera i segona línia de mar. El document va rebre desenes d’al·legacions. Alguns ajuntaments, com el del Port de la Selva, s’hi mostren obertament en contra. SOS Costa Brava ho qualifica de “gran pas endavant” però encara “insuficient”.
4 de desembre. L’exconsellera Dolors Bassa entra a la presó de Figueres després que el Suprem li revoqui el tercer grau penitenciari. A les portes del Puig de les Basses l’esperen unes 200 persones per donar-li suport. Bassa els dirigeix unes paraules, visiblement emocionada, assegurant que “diguin el que diguin, el diàleg i la negociació hi seran sempre”. A l’exconsellera se li va concedir el tercer grau quatre mesos abans, i el primer cop que va gaudir-ne va ser el cap de setmana del 17 de juliol. El Suprem la va condemnar a 12 anys de presó per sedició i malversació arran de l’1-O.
23 de desembre. La Generalitat confina perimetralment el Ripollès i la Cerdanya arran de l’alta incidència de casos de coronavirus. Només es permet entrar o sortir de les dues comarques per motius essencials, tota la restauració ha de tancar i les restriccions també afecten la cultura i les instal·lacions esportives a l’aire lliure. La mesura, inicialment, es manté fins al 6 de gener. El tancament sorprèn el territori i indigna l’hostaleria a les portes del Nadal, entre crítiques d’aquells qui creuen que arriba tard i que la situació epidemiològica al Ripollès no és la mateixa que a la Cerdanya.
