El TSJC avala el pla de gestió de l’aigua de la Generalitat impugnat per l’Aragó

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat el pla de gestió de l’aigua de Catalunya 2016-2021, que el govern de l’Aragó havia impugnat. El tribunal conclou que la competència de la Generalitat i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per aprovar plans de gestió a les conques internes està fora de tot dubte i no envaeix competències de cap altre organisme. La sentència estima que el pla de gestió vigent (període 2016-2021) considera els recursos disponibles a l’àmbit de les conques internes. Segons el tribunal, les rieres costaneres de la comarca del Montsià formen part de les conques internes.

La sala contenciosa-administrativa ha desestimat el recurs presentat pel govern d’Aragó contra el pla de gestió de l’aigua i el seu programa de mesures per al període 2016-2021. El tribunal conclou que la competència de la Generalitat de Catalunya per aprovar plans hidrològics a les conques internes està fora de tot dubte (emparada en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i el text refós de la Llei d’Aigües), sense haver envaït competències de cap altre organisme. La sentència assegura, a més, que la tramitació de la planificació hidrològica catalana ha estat correcta, seguint tots els procediments establerts.

Pel que fa a la disponibilitat dels recursos hídrics i davant la consideració del govern d’Aragó d’una extralimitació de competències, el TSJC considera que el pla es limita als recursos disponibles a les conques internes, sense cap tipus d’interferència amb les previsions del pla de gestió de l’Ebre. En aquest sentit, la sentència també estima que no hi ha una extralimitació territorial de les competències de la Generalitat en relació amb les rieres costaneres que conformen una porció de terreny al Montsià i que formen part de l’àmbit de les conques internes.

El govern aragonès havia impugnat els decrets i acords de Govern del gener del 2017 sobre la planificació hídrica, posant en qüestió les competències de la Generalitat, la necessitat d’un informe del Consell Nacional de l’Aigua, la validesa i eficàcia jurídica del pla hídric català i sobre la possible extralimitació territorial de la Generalitat. De fet, considera que el pla no hauria d’incloure les rambles meridionals al sud del delta de l’Ebre, ja que formarien part de la demarcació hidrogràfica d’aquest riu. Aquestes rambles són una porció de terreny al Montsià, amb uns petits torrents i barrancs de cabal pràcticament nul i que desemboquen al mar entre la badia dels Alfacs i la desembocadura del riu Sènia, que fa de frontera entre Catalunya i el País Valencià.

El tribunal assegura que aquesta porció de terreny sempre ha estat considerada part de les conques internes de Catalunya i que en la definició de la demarcació hidrogràfica de l’Ebre no s’inclouen les riberes meridionals, ja que aquestes no drenen a l’Ebre.