El riu Llobregat recupera lludrigues en el seu tram final

La llúdriga ha tornat a fer acte de presència al tram baix del riu Llobregat. L’AMB ha captat imatges nocturnes d’aquest mamífer durant els treballs d’anàlisi de connectivitat ecològica que està fent a la vall baixa del riu Llobregat, dins les competències de recuperació socioambiental i gestió dels espais fluvials.

L’última vegada que l’AMB va trobar rastres d’aquest mamífer va ser aigües amunt, el febrer del 2020, a la zona de Castellbisbal. El fet que enguany s’hagi visualitzat quilòmetres avall demostra que el riu Llobregat té una bona connectivitat ecològica, és a dir, és un veritable corredor que utilitzen les espècies per moure’s en un territori molt fragmentat per diferents infraestructures (AP-7, A-2, xarxa ferroviària…).

L’aparició de les llúdrigues és sinònim de salut i qualitat ambiental del riu Llobregat, fet que constata que l’estratègia de recuperació i transformació del riu Llobregat és una peça clau de la infraestructura verda metropolitana, on les espècies de flora i fauna tenen un paper protagonista i on la conservació és compatible amb l’ús social del riu.

Hàbitats i evolució de la llúdriga 

Aquests mamífers carnívors són semiaquàtics i habiten rius, llacs, llacunes i aiguamolls amb bona qualitat de l’aigua. Per aquest motiu, la llúdriga es considera un bioindicador de l’estat dels sistemes fluvials.

El 1973 es va constatar el perill d’extinció d’aquesta espècie de mustèlid i va ser protegida a tot l’Estat Espanyol. Està classificada com a espècie d’interès especial en el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades (Reial Decret 439/90) i a Catalunya és una espècie protegida dins de la categoria A (Llei 3/1988). Des del 2002, Catalunya disposa del Pla de conservació de la llúdriga amb l’objectiu d’afavorir-ne la supervivència. Actualment, aquest mamífer és molt abundant al riu Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, alhora que també n’hi ha importants poblacions a la Muga, el Fluvià i el Ter. En el nou Catàleg d’espècies amenaçades de Catalunya (pendent d’aprovació), ja no hi figura com amenaçada, però continuarà sent una espècie protegida.

Segons l’informe de l’Estat de la natura a Catalunya de l’any 2020, portat a terme per l’Observatori del patrimoni natural i la biodiversitat, la reintroducció d’exemplars de llúdriga del 1995 al 2001 al nord-est de Girona, va contribuir a recuperar l’espècie en bona part de les conques, especialment de Girona i Barcelona.

Al llarg dels últims anys, la llúdriga ha conquerit la metròpolis de Barcelona i s’ha pogut veure en diferents punts del riu Besòs i el riu Llobregat. L’AMB constata, doncs, la contínua presència de la llúdriga al territori i una major mobilitat d’aquests mamífers.