El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha exposat que “un territori basat en un model d’economia verda, circular i altament digitalitzada, que reforci sectors estratègics i afavoreixi l’aparició de sectors emergents i nous models de negoci que el converteixin en un lloc atractiu per viure i treballar”. “Un territori que compti amb els suports europeus necessaris per projectar-se cap al futur i contribuir així a l’assoliment dels ambiciosos objectius globals, com els ODS o el Pacte Verd de la UE”, ha afirmat.
Talarn ha dibuixat aixì la visió de futur sobre el territori lleidatà, en la presentació del ‘Projecte per a la transformació econòmica de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran’, que s’ha dut a terme aquest dijous a la Diputació de Lleida i en el qual l’han acompanyat el vicepresident del Govern amb funcions de president, Pere Aragonès; la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, i la delegada del Govern davant de la Unió Europea, Meritxell Serret, que hi ha intervingut des de Brussel·les.
El vicepresident del Govern ha valorat positivament la signatura del conveni, i ha assegurat que “afavoreix la col·laboració entre institucions, amb una clara voluntat de sortir-nos d’aquesta crisi, no només recuperant l’activitat sinó transformant-la”. En aquest sentit, ha posat de manifest que l’acord “ha de ser una iniciativa de referència per a altres territoris de Catalunya, per convertir aquesta situació de crisi en una oportunitat de canvi”. “No estem en una època de canvi sinó en un canvi d’època”, ha subratllat. “La voluntat del Govern és que les Terres de Lleida, del Pirineu i de l’Aran aprofitin al màxim totes les seves potencialitats”, ha afegit Aragonès.
Durant la seva intervenció, el vicepresident ha remarcat, a més, que “amb el pas que fem avui posem les bases per fer-ne d’altres” i ha posat com a exemple l’anunci de l’Àrea 5G de Lleida que “ha de donar eines per avançar en aquesta transformació econòmica del territori”. Aragonès també ha recordat que el compromís del Govern és fer del Pla per a la reactivació econòmica i protecció social, aprovat el juliol passat, “un autèntic pla de país, amb voluntat de sumar i que sigui àmpliament compartit”.
Es tracta d’un projecte estratègic a vuit anys vista, que compta amb un pressupost inicial en la seva primera fase (2020-22) de 17,7 milions d’euros compromesos per part de les diferents institucions, centres de recerca, la UdL i altres agents agents econòmics i socials del territori que li donen suport a través d’una trentena d’actuacions. Està coordinat pel Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida mitjançant l’Oficina Tècnica per la Transformació, de la qual aquest dijous se n’ha oficialitzat la seva creació amb la signatura del conveni entre la Diputació i la Generalitat.
Aquest projecte de transformació econòmica té com a punt de partida la unió institucional, representada per una coalició d’entitats compromeses amb el canvi, denominada ‘Grup Promotor’. Aquest grup està integrat inicialment per les entitats de suport a la promoció econòmica vinculades a la Diputació de Lleida (el propi Patronat de Promoció Econòmica, Globalleida i el CEEI) juntament amb la Universitat de Lleida, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, la Cambra de Comerç, l’IRTA, la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell, així com diversos ajuntaments de la demarcació, entre ells la Paeria.
El mètode per desplegar-se preveu l’adhesió i participació progressiva de la ciutadania, el teixit empresarial, l’administració local i d’altres centres d’investigació i educatius del territori. En aquest sentit, el projecte dota de suport econòmic i tècnic les administracions locals perquè puguin participar activament de la transformació. La voluntat és ara buscar la complicitat de la ciutadania i les aliances estratègiques al territori per fer efectiu aquest desig de futur, ha exposat Talarn. “Només podem fer-ho si ho fem tots junts, institucions i societat civil, amb l’objectiu d’aconseguir un territori de futur i pròsper en què els nostres fills no es vegin obligats a haver de marxar per falta d’oportunitats”, ha remarcat el president de la diputació lleidatana.
Teresa Jordà s’ha felicitat que aquesta iniciativa sorgeixi de la suma d’esforços i talents entre les administracions i que, per tant, permeti avançar en la implantació de polítiques que treballin en camps com ara l’emergència climàtica, l’envelliment de la població i la transició digital.
Un mètode pioner a Europa que té Lleida com a referent
El projecte compta amb una metodologia pionera per al seu desplegament anomenada ‘Agenda compartida’, que compta amb el suport de la Generalitat i l’aval i finaçament de la Unió Europea a través dels fons Feder. Aquesta metodologia implica la participació activa de tots els agents del territori i està destinada precisament a articular els processos i les dinàmiques necessàries per fer efectiu el canvi mitjançant un model de governança participativa. “No és la nostra intenció crear noves estructures sinó optimitzar les existents, i és en aquest sentit que el paper de Globalleida i els CEEI serà clau per fer de cadenes de transmissió al territori”, ha assenyalat Talarn.
Els representants de la Generalitat han confirmat l’alineació de la iniciativa amb la voluntat del Govern d’impulsar la transició cap a la sostenibilitat del model econòmic català. Així, segons ha explicat la delegada de la Generalitat a la Unió Europea, Meritxell Serret, “el plantejament està alineat també amb l’enfocament de la política de recuperació i de cohesió de la UE per al període 2021-2027”. En aquest sentit, ha dit que “aquest projecte no és només estratègic per a Lleida sinó també per a Europa, ja que la UE està impulsant aquest canvi de model econòmic i necessita tenir territoris que actuïn com a motors i Lleida en podria ser un”.
El projecte es desenvoluparà de forma participativa i amb un horitzó de vuit anys que serviran en una primera fase per generar la governança i els grups de treball capaços d’identificar projectes, actuacions o programes innovadors necessaris per materialitzar les oportunitats identificades. En aquesta primera fase es preveu una inversió de 17,7 milions d’euros. La segona fase tindrà l’objectiu de fer efectives aquestes iniciatives optimitzant l’ús del fons europeus per part dels diferents tipus de beneficiaris.
Joan Talarn ha dit que suposa “una oportunitat històrica” en què els territoris rurals són un valor emergent a Europa i que cal aprofitar. En aquest sentit, la expressat que la Diputació de Lleida ha d’estar en aquest moment al costat de les persones “per apuntalar el futur, actuar com un motor per a transformar el model econòmic del nostre territori i això és el que hem fet amb el projecte que avui els presentem”, ha subratllat.
Línies estratègiques per generar nous motors econòmics
Fins a la data s’han identificat set oportunitats que constitueixen prioritats de treball de l’Agenda Compartida, i que giren al voltant de sectors estratègics i de sectors emergents en el nou paradigma global, que poden esdevenir motors econòmics de la transformació. Aquestes línies prioritàries es basen en posar en valor diferents aspectes de la realitat més propera per tal de fer-los rendibles o convertir-los en font de negoci.
En primer terme, la valorització de la matèria orgànica disponible a través d’un nou teixit industrial vinculat a noves i millorades cadenes de valor que reforcin sectors com l’agroalimentari o els dels serveis i constitueixin a la vegada motors d’atracció d’inversions i talent. En segon lloc, la millora de les cadenes alimentàries, per fer-les més resilients, competitives i eficients en l’ús dels recursos, atractives per al necessari relleu generacional del sector. Una altra de les oportunitats passa per la valorització dels serveis mediambientals per reforçar un model turístic lligat a l’oci, el lleure i la cultura vinculat a la riquesa natural i alhora per fer emergir nous models de negoci vinculats a la preservació i recuperació de la biodiversitat, la preservació del sòl o la gestió de l’aigua. També la valorització dels boscos per generar cadenes de valor i nous models de negoci en l’àmbit agroforestal, que alhora contribueixen a millorar la gestió forestal i minimitzar el risc d’incendis.
En cinquè lloc, una altra de les línies de treball se centra en la digitalització. Les noves tecnologies obren un ventall d’oportunitats, en benefici de l’acceleració de les prioritats identificades o com a sector de serveis emergents al territori. És el cas del 5G, del qual arribarà aviat a Lleida i que obre un ventall d’aplicacions que caldrà identificar i experimentar. L’ocupació verda amb la formació i capacitació per respondre a les necessitats del nou model, generar nous oficis i que a la vegada tinguin una sortida, i l’eficiència energètica i generació d’energies renovables per fer possible un model energètic just, descentralitzat i generador de valor al territori, és una a altra de les oportunitats detectades al territori, són altres de les oportunitats detectades al territori.
