El primer mes de confinament per fer front a la COVID19 provoca unes pèrdues econòmiques al sector pesquer català de 6,2 M€

En el context del brot de malaltia de coronavirus COVID19, una part important de l’activitat extractiva pesquera a Catalunya s’ha vist aturada per causes sanitàries. Aquests fets, agreujats per la forta caiguda de la demanda a conseqüència del tancament dels negocis de restauració, han impactat en el sector pesquer català de manera molt desfavorable durant aquest primer mes de confinament fins al punt que han produït unes pèrdues de 6,2 milions d’euros.

Així, la recaptació en primera venda a les llotges pesqueres catalanes en el període comprès entre el 13 de març i el 15 d’abril de 2020 ha estat un 64% inferior a la mitjana de l’obtinguda en el mateix període dels 3 anys anteriors, i la pèrdua mitjana per embarcació pesquera en aquest període puja a 11.000 euros.

Trobareu un gràfic amb l’evolució dels Kg  capturats i el nombre d’unitats productives (embarcacions) del 9 de març al 21 d’abril de 2020, en el document adjunt.

Per modalitats

La flota pesquera catalana és una flota litoral de petita escala que surt i entra diàriament de port, amb embarcacions majoritàriament de menys de 24 metres d’eslora i amb característiques tècniques molt diferenciades segons la modalitat en què estan censades.

La flota d’encerclament pertany a una modalitat que desenvolupa marees nocturnes i centra les seves captures en els petits pelàgics, fonamentalment sardina i seitó. La dotació d’aquestes embarcacions d’una eslora mitjana d’uns 19 metres, la formen una desena de tripulants. Les pèrdues de la modalitat d’encerclament durant el primer mes de confinament de la població han estat del 64%, cosa que estimativament representa més d’1,2 M€.

La flota d’arrossegament és una flota diürna, que salpa de port a trenc d’alba i torna al mateix port a mitja tarda amb captures de peix blanc i marisc, les principals de lluç i gamba rosada. La dotació d’aquestes embarcacions d’una eslora mitjana de menys de 20 metres, la componen entre quatre i cinc tripulants. Les pèrdues de la modalitat d’arrossegament durant el primer mes de confinament han estat del 67%, cosa que representa estimativament uns 4 M€.

La flota d’arts menors és una flota de dimensions i característiques molt variables segons la submodalitat pesquera a la qual es dediquen. Les seves captures són igualment molt variables, peix blanc de fons, crustacis, diversos mol·luscs cefalòpodes (sèpia i pop) i gasteròpodes (cargol de punxes). La dotació d’aquestes embarcacions d’una eslora mitjana que no arriba als 9 metres sol ser d’1 o 2 tripulants, rarament tres. Les pèrdues de les modalitats d’arts menors durant el període avaluat han estat del 55%, cosa que representa estimativament una xifra que voltaria 1 M€.

Segons les condicions generals de les modalitats descrites anteriorment, les característiques concretes de determinades embarcacions i les situacions particulars de les diferents dàrsenes i molls pesquers de descàrrega, una part important de l’activitat extractiva s’ha vist aturada per causes sanitàries. Els casos de confinament obligatori per contagi, la impossibilitat de compliment de les condicions de manteniment de distància mínima entre treballadors i la manca de disponibilitat d’equipaments individuals de protecció (EPI) han estat els principals motius de l’aturada forçosa.

Impacte econòmic variable en els ports

L’impacte de les pèrdues en els principals ports pesquers varia entre el 86% i el 20%, i és superior en aquells amb important presència de flota d’encerclament i en aquells que han acordat el tancament de la llotja per motius sanitaris o de manca de demanda.

L’anàlisi de l’impacte de la COVID19 en aquest període per demarcació territorial es mostra a la taula següent:

Font: notes de primera venda de llotges catalanes – DGPAM

Afectació econòmica a la modalitat de marisqueig i de pesca professional en aigües continentals a peu

A més de la pesca professional des d’embarcació, a Catalunya es practiquen modalitats de marisqueig i de pesca professional en aigües continentals a peu que, tot i ser de poca importància econòmica globalment, constitueixen un tipus d’activitat vital en el territori, especialment en la zona de les Terres de l’Ebre. Puntualment, com és el cas de la pesca del cranc blau (Callinectes sapidus), aquestes activitats que ara també s’han vist frenades per la pandèmia adopten objectius ecosistèmics en incidir directament en l’expansió d’aquesta espècie introduïda.

L’anàlisi de l’impacte de la COVID19 en aquest període per demarcació territorial en l’activitat del marisqueig i la pesca a peu es mostra a la taula següent:

Font: notes de primera venda de llotges catalanes – DGPAM

Reducció de la demanda i caiguda de preus

El confinament de les famílies, que ha causat una reducció del consum a les llars dels productes pesquers, i el tancament del sector de l’hoteleria i la restauració, principal destinatari dels productes pesquers de proximitat, han produït una reducció de la demanda i la conseqüent caiguda dels preus de primera venda.

L’impacte de l’actual crisi sanitària provocada per la COVID19 sobre el sector pesquer és especialment preocupant atenent la delicada situació de competitivitat i viabilitat econòmica que s’arrossega en els darrers anys, i que s’ha vist incrementada aquest 2020 a causa de les destrosses ocasionades al litoral pel temporal Glòria del passat mes de gener, que a més va obligar a reduir l’activitat productiva i va generar danys i pèrdues en arts i ormejos.

La Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura treballa perquè s’habilitin ajudes al sector pesquer que permetin pal·liar les pèrdues econòmiques del sector (ajudes FEMP per compensar la paralització temporal de la flota pesquera a causa de la COVID19, ajudes FEMP al sector pesquer per a l’adquisició de sistemes de protecció individual EPI, etc.) i ha endegat campanyes de promoció del consum dels productes pesquers de proximitat “Peix de llotja” per afavorir el consum preferent dels nostres productes.