El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) maca que la despesa en aquest subministrament bàsic no hauria de superar el 3% dels ingressos.
La factura de l’aigua inclou la taxa o tarifa de subministrament, el manteniment de comptadors, la taxa pel servei de clavegueram, el cànon de l’aigua i altres conceptes directament relacionats amb el cicle de l’aigua. Un 28% del preu mitjà està compost per un terme fix mentre que el 72% restant és variable i sí que depèn del consum.
El preu del servei del subministrament d’aigua el fixa l’administració local és la Comissió de Preus de Catalunya qui autoritza els increments de preus del subministrament.
Així doncs, l’Observatori conclou que la gran majoria de municipis no van apujar ni el servei de clavegueram ni tampoc la tarifa de subministrament. En el primer cas, el preu mitjà es va mantenir en 24 cèntims el metre cúbic i no va canviar en un 89% de municipis. Tot i això 59 localitats (10,1%) han apujat el preu durant el 2020, i tan sols 3 l’han abaixat (0,5%).
Pel que fa a la tarifa de subministrament –calculada sobre un consum de 12 metres cúbics al mes–, el 83% de les autoritats locals han decidit mantenir-la igual. En canvi, 120 municipis han incrementat el preu i 30 l’han baixat, situant-lo entre 1,5 i 2 euros al metre cúbic. Dins d’aquest últim grup s’hi inclou la baixada fins al 3,6% dels 23 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona de l’Àmbit d’Aigües de Barcelona (EMGCIA).
L’estudi constata que el preu de l’aigua pot variar fins a un 748% (513,50 euros/any de diferència) d’un municipi a l’altre. Aquesta variació pot dependre de diversos factors com les fonts d’abastament d’aigua, les infraestructures disponibles, els costos de distribució per càpita, entre d’altres.
A Catalunya, el servei d’abastament és gestionat de manera directa per un organisme públic a un 56% dels municipis, mentre que el 44% restant la gestió és indirecta o delegada a un operador privat.
