El nombre d’ocells aquàtics hivernants a Catalunya ha disminuit en 80.000 exemplars respecte el 2020. El darrer cens, elaborat pel Departament de Territori i Sostenibilitat, amb el suport del Cos d’Agents Rurals, entitats i persones voluntàries, ha comptabilitzat un total de 280.6999 exemplars. Respecte d’altres anys anteriors, aquesta xifra confirma una tendència a la baixa iniciada amb osci·lacions el 2008. Entre el grup de les anàtides (89.343 exemplars), més de la meitat són ànecs coll-verd, 49.651, amb una forta davallada respecte anys anteriors, seguit del xarxet comú, amb 14.362, i el cullerot, 13.783.
Les ardeides sumen enguany 13.714 exemplars, menys que els dos anys anteriors, que compten amb l’esplugabous, amb 7.054 exemplars i el bernat pescaire, amb 3.188, com a espècies més abundants. D’altra banda, els limícoles baixen fortament dels 95.280 exemplars de 2020 als 67.480 del 2021. L’espècie més abundant és el territ variant amb 37.713 exemplars, seguit de 9.044 fredelugues.
Pel que fa a espècies singulars en perill d’extinció destaquen els sis ànecs capblancs del Delta de l’Ebre i els quatre morells xocolaters de les comarques de Tarragona. També s’han detectat nou bitons, espècies en perill d’extinció, associades a aiguamolls de bona qualitat ambiental.
De l’anàlisi de les dades, es desprèn que la disminució significativa de la superfície inundada d’arrossars a l’hivern al delta de l’Ebre ha provocat una minva significativa de la capacitat d’acollida de la principal zona humida de Catalunya i per extensió, del seu paper com a indret d’hivernada d’ocells aquàtics.
Detecció de 134 espècies
Tot i les dificultats derivades per la pandèmia de la covid-19, unes 376 persones van censar el gener passat els ocells aquàtics i marins de 195 localitzacions, 20 més que en l’any anterior. Per àmbit territorials, 69 a les comarques de Barcelona, 40 a les de Girona, 51 a les de Lleida i 35 a les del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre.
S’han propectat àrees de totes les comarques de Catalunya, excepte quatre; Conca de Barberà, Segarra, Moianès i Terra Alta, la majoria sense grans àrees d’atracció per a la fauna aquàtica.
El cens ha permès localitzar 134 espècies, set més que el 2020, per la presència d’algun hivernant escàs o d’aparició irregular.
