El Museu d’Isona i la Conca Dellà celebra 25 anys amb les obres d’ampliació a punt de començar

El 8 d’abril del 1995 s’inaugurava el Museu d’Isona i la Conca Dellà, al Pallars Jussà. Els responsables de la creació del museu van ser grups d’arqueòlegs i paleontòlegs que, a finals dels anys vuitanta, van arribar a Isona per excavar a la ciutat romana d’Aeso i a alguns jaciments de dinosaure. La importància d’aquelles primeres troballes van portar a l’Ajuntament a la creació de l’equipament. Transcorreguts 25 anys, el Museu s’ha convertit en un referent d’arqueologia i paleontologia del Pirineu i Prepirineu de Lleida. Ara, encara el futur amb la seva ampliació com a gran projecte. Finalitzada aquesta obra exhibirà una de les troballes més grans fetes mai a Europa, un coll de dinosaure de més de 5 metres trobat al jaciment d’Orcau-1.

Durant aquests 25 anys, al Museu d’Isona i la Conca Dellà hi ha entrat un extens volum de peces extretes de diferents jaciments del municipi. Des del 2001, moment en el qual les restes paleontològiques es van començar a quedar a Isona, el Museu ha documentat uns 8.500 registres. Àngel Galobart, director del Museu d’Isona, ha explicat que a un mateix número de registre hi poden haver moltes peces i ha afegit que encara en tenen al dipòsit del museu per classificar.

Per celebrar el primer quart de segle, a través de les xarxes socials donaran a conèixer les 25 peces més especials de la col·lecció. Una peça per any de celebració. Han començat per una urna ibèrica feta a mà trobada al Serrat dels Espinyers (segles III-I aC).

Durant els primers anys, totes les peces que entraven al Museu eren de jaciments del municipi d’Isona i Conca Dellà. Amb els anys, l’equipament s’ha anat fent gran i s’ha convertit en un centre de referència i ja acull peces trobades en jaciments de la Noguera o l’Alt Urgell.

El director del Museu d’Isona destaca alguns dels fets més rellevants durant aquests anys a nivell arqueològic i paleontològic com han estat la descoberta de la muralla de la vila romana d’Aeso; la descoberta de la vila romana de Llorís; la documentació de la primera espècie de dinosaure trobat a Catalunya (Pararhabdodon isonensis), i la descoberta del coll de dinosaure de més de 5 metres trobat al jaciment d’Orcau, que permetrà documentar una nova espècie.

Àngel Galobart ha explicat que tenien pensat fer diferents activitats per celebrar l’efemèride però que aquesta celebració s’està fent des del confinament. A través de les xarxes socials totes aquelles persones que han estat relacionades amb el Museu en algun moment, durant aquests 25 anys, expliquen la seva vinculació o aportació a l’equipament.