El MOLDE posa distància amb el PDE i reivindica la seva pròpia estratègia de defensa del Delta

El Moviment de lluita pel delta de l’Ebre (Molde) ha reivindicat la seva pròpia estratègia per defensar el delta de l’Ebre, basada en el manteniment de la morfologia de l’espai i la línia de costa, i ha volgut posar distància amb la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), que ha convocat una manifestació diumenge. Representants del Molde, incloent empresaris i regants del Delta, han fet públic un manifest amb el qual discrepen de l’estratègia de basar la defensa de l’espai en l’aportació de sediments fluvials i la creació de zones d’acomodació costanera. En aquest sentit, han exigit al Ministeri per a la Transició Ecològica que aturi l’atermenament de la franja litoral en marxa als municipis deltaics perquè, creuen, consagra el retrocés.

El manifest fet públic aquest dimecres està signat també per les entitats Prodelta -que agrupa les cooperatives i comunitats de regants-, l’ADV de l’arròs i altres cultius al delta de l’Ebre, el sindicat agrari Unió de Pagesos, les dues comunitats de regants -Dreta i Esquerra-, així com l’Associació Catalana de Comunitats de Regants.

Sense arribar a anomenar en cap moment de forma directa la PDE, entitat que durant més de tres dècades ha liderat el moviment antitransvasament i en defensa del Delta, els portaveus de Molde han llegit un manifest que, sota l’epígraf ‘No alimentarem fal·làcies’, anuncia que no se sumaran a l’acció de protesta convocada aquest diumenge entre Sant Jaume d’Enveja i Deltebre per exigir solucions per al delta de l’Ebre tres anys després dels estralls causats pel temporal Gloria.

Molde, moviment nascut fa dos anys i que es reivindica com “la veu escollida democràticament pels ciutadans i ciutadanes del Delta” a través d’ajuntaments i comunitats de regants, ha mostrat el seu desacord amb la posició de la PDE. Especialment per la seva defensa de l’aportació de sediments fluvials per mantenir l’espai i acceptar la creació de zones d’acomodació litorals per esmorteir els embats del mar i lluitar conta la regressió, tal i com defensen diversos científics i experts. Una mesura que, considera el manifest de Molde, va “en detriment de la realització de zones de defensa basades en l’aportació de sorres per mitjà de sistemes de dragatge”.
“Com a defensors del Pla Delta i de la ciència i la tecnologia del segle XXI creiem que és important defensar mesures a curt, mitjà i llarg termini, però la nostra prioritat serà sempre defensar la línia morfològica actual, ja que la regressió del Delta no va començar amb el temporal Gloria, sinó que fa diverses dècades que és notòria”, subratllen.

Molde es queixa també d’algunes referències crítiques en actes convocats per la PDE cap a agents econòmics del territori. “Tampoc donarem suport a entitats socials que consideren que part de la problemàtica del Delta és culpà del teixit socioeconòmic i que assenyalen el sector primari com el primer dels responsables”, asseguren, abans de reivindicar com a gran aposta tècnica per fer front a la regressió l’anomenat “model neerlandès que aplica ciència i tecnologia al servei de la natura i les persones, però en cap cas aquest reclam pot anar en contra de la gent que vivim al Delta”.

Rebuig a les zones d’acomodació litorals

Més enllà de les diferències de criteri amb la PDE, i aprofundint en l’oposició a l’estratègia de crear espai d'”acomodament” a la zona costanera, el manifest del Molde rebutja “radicalment” la nova delimitació impulsada pel Ministeri per a la Transició Ecològica. Entenen que aquest procediment, segons el govern estatal destinat a actualitzar administrativament els límits de la zona de domini públic marítim terrestre, obligarà diversos propietaris a “cedir terrenys propers a la línia de costa, que esdevindran zones d’acomodació”.

Veuen contradictori que el govern espanyol, abans d’aprovar i executar el Pla de protecció del delta de l’Ebre, emprengui aquesta nova delimitació. Ho interpreten com una renúncia al pretès objectiu de protegir i mantenir l’actual línia costanera de l’espai natural i fer front als seus problemes de regressió i subsidència. “El que no podem dir és que la línia ha d’anar per aquí perquè hi ha hagut tempestes i ha arribat aquí la línia de costa perquè no s’ha actuat, que és el que reclamem de fa dècades”, ha desenvolupat el portaveu de Molde, Marc Bertomeu.
“Denunciem que aquest fet representa el preludi a la retirada i l’atermenament, que condemnaria el Delta a la seva desaparició”, subratlla el mateix manifest, reiterant la seva aposta per mantenir la “línia morfològica actual”. “Les zones d’acomodació en terrenys limítrofs a la costa esborrarien la línia de costa actual, que es troba per sobre del nivell del mar, i el mar penetraria amb molta més facilitat a la plana deltaica i a les zones posteriors a la línia actual, que es troben per sota del nivell del mar. Aquest fet representaria un agurejament de la regressió i, per tant, un accelerador de la desaparició”, asseguren, tot acceptant que es puguin crear aquestes zones en espais “mar endins, com es fa als Països Baixos”.