El document que treballa el Ministeri analitza diferents estudis dels problemes als quals s’enfronta el delta de l’Ebre, com la falta de sediments, la falta de regulació i control dels embornals, la inundació de la plataforma deltaica, així com altres problemes de delimitació i ocupació de domini públic marítim i terrestre, els vessaments de fangs orgànics, l’estat ambientals de les llacunes i la degradació ecològica de les badies.
Aportació insuficient de sediments
El document recull les conclusions de l’estudi fet pel Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques (CEDEX), en el qual s’estima que si no existissin els embassaments de Mequinensa i Riba-roja, la taxa de sediments transportats al tram final del riu Ebre hauria estat de 7,2 hectòmetres cúbics cada any, entre 1967 i 1982, un valor que hauria baixat fins als 4,58 hectòmetres cúbics per any a partir de 1986 – xifres sense l’aportació de les conques del tram final-. En canvi, actualment, el transport de sediments aigües avall dels pantans de Mequinensa, Riba-roja i Flix és de 0,33 hectòmetres cúbics per any.
El Pla preveu invertir 2,5 milions d’euros per millorar el coneixement sobre el trànsit sedimentari i aviat es licitarà, per un valor de 900.000 euros, una nova batimetria a Mequinensa – una topografia del fons de l’embassament- i una caracterització dels sediments que hi ha acumulats als pantans de Mequinensa i Riba-roja. El Ministeri també ha encarregat una cartografia d’alta precisió del riu Ebre, des de Flix fins a la desembocadura, i dels embassaments dels Guiamets, Margalef i Siurana, on també s’estudiaran els sediments, amb una inversió de 500.000 euros.
Monitoritzar la subsidència
La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ha licitat a més una anivellació d’alta precisió de la xarxa de mesura de la subsidència del Delta que servirà per modelitzar la hidrodinàmica del transport de sediments i dissenyar un protocol per gestionar-los. També es crearà un Observatori Hidrològic del Delta de l’Ebre, que recollirà en un portal web les dades de les estacions de seguiment de la zona per monitoritzar i impulsar la Xarxa d’Indicadors Ambientals del Delta de l’Ebre.
El document xifra en 3 mil·límetres per any la subsidència i enfonsament del Delta, que està agreujant per la falta de sediments, la pujada del nivell del mar i els temporals violents, cada cop més freqüents pel canvi climàtic. El Ministeri està redactant els treballs previs per delimitar el domini públic marítim i terrestre al delta de l’Ebre i per crear “una franja de defensa del territori” que permeti el lliure moviment a la costa.
Més sorres a les platges
També proposa quatre transvasaments de sorra des de la Punta del Fangar a les platges de la Marquesa i la Bassa de l’Arena i al Cap de Tortosa, des de la platja de l’Eucaliptus a l’Illa de Buda i el Cap de Tortosa, i des de la punta de la Banya al nord de la barra del Trabucador. I és que davant l’augment del nivell del mar, el Pla de Protecció del Delta de l’Ebre recomana adaptar la costa exterior, mantenir la platja emergida ampla al llarg de tota la línia de costa i generar espai perquè les platges s’acomodin i s’adaptin de forma natural a les condicions futures.
El secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, ha presentat aquest Pla de Protecció del Delta de l’Ebre, document que treballa conjuntament la direcció general de l’Aigua i la de la Costa i el Mar, en una reunió telemàtica on han assistit representants del Govern, del Parc Natural del Delta de l’Ebre, de les Comunitats de Regants de l’Ebre, de la Taula de Consens del Delta i alcaldes de la zona. Tot i que el document se sotmetrà a consulta pública quan estigui enllestit a final d’any, Morán ha invitat als participants a la reunió, a fer arribar al Ministeri les seves suggereixes i aportacions.
