El llop comença a establir-se a Catalunya després de 150 anys d’haver marxat

El llop està “tornant tímidament” a Catalunya d’on fa més de 150 anys que va marxar. Els Agents Rurals, que porten seguint-li la pista des de fa 20 anys, constaten que el “degoteig” de mascles solitaris continua, però encara sense manades. Actualment ja s’han detectat 4 exemplars solitaris establerts a diferents punts i un altre en procés a l’Albera. L’últim en confirmar-se és un mascle al Moianès que portaria uns dos anys a la zona. La seva presència ja s’ha notat amb alguns atacs mortals a ramats. Precisament s’ha creat una taula de treball per consensuar accions i mesures de protecció al Moianès. Està formada per ramaders, entitats ecologistes i administracions. El sector primari reclama més prevenció i mesures de protecció.

Des de l’any 2000 a Catalunya s’han detectat una vintena d’exemplars de llop diferents. La mitjana anual, però, se situa entre 3 i 4. “Alguns els hem detectat un sol cop i han seguit el viatge”, explica Gabriel Lampreave, Agent Rural i coordinador de les tasques de seguiment del llop a Catalunya. Tots els exemplars que s’han detectat fins ara són de la línia genètica alpina, és a dir, descendents dels llops d’Itàlia que, posteriorment, també han arribat a França i des d’allà han creuat els Pirineus.

Malgrat el seguiment que se’n fa, encara queden moltes incògnites, com ara en quin moment concret l’espècie decideix colonitzar un espai. L’expert posa el cas del Cadí, on es creia que “aniria molt ràpid” però no va ser així. Malgrat tot, els llops s’estan recuperant arreu d’Europa de forma natural. “Han passat 20 anys però segueix el degoteig (de mascles) a Catalunya, cada cop serà més constant i abundant fins que passarà”, afegeix. “El quan no el sabem”, admet.

El coneixement també ha tombat falses creences com ara que els mascles solitaris són joves. Explica que el llop que van trobar mort al Cadí tenia 13 anys i en feia 4 que el detectaven, de manera que ja va arribar d’adult. I amb el que hi ha al Ripollès es creu que és un cas similar. “Poden ser joves o adults, no se sap”, precisa. Les investigacions també han confirmat casos curiosos com el llop que estava a França i que, al cap d’un temps, van detectar als Alps. De fet, es creu que aquest animal pot fer 70 km en un sol dia.

El llop del Moianès porta dos anys a la zona

A Catalunya no hi ha constància de manades ni tampoc de reproduccions. Els únics que han arribat són exemplars solitaris, com el del Moianès. Els Agents Rurals confirmen que ja fa dos anys que hi és i ja es considera establert. Els controls de seguiment l’han captat en el trampeig fotogràfic amb càmeres que s’activen amb el moviment. Els anàlisis d’ADN han confirmat que és un mascle alpí. L’edat, però, es desconeix.

El primer cop que se’n va tenir coneixement va ser amb les baixes de bestiar. En aquell moment, el ramader no sabia encara que era un llop, però ja es va activar el seguiment. Andreu Padrisa és l’afectat i representant de la taula de seguiment del llop al Moianès que s’ha creat recentment. És una iniciativa pionera perquè aplega agents del sector primari, entitats ecologistes i el Consell Comarcal. “Els atacs seguien un patró, sempre eren nocturns”, detalla, preferiblement atacava els animals més joves. Si no, ho feia de forma indiscriminada, arribant a les 4 baixes per atac.

En total calcula que ha perdut 18 cabres del ramat extensiu que té, de les quals 15 van ser de forma directa. “Van ser 5 atacs, 4 l’estiu del 2021 i el cinquè el març del 2022 però només es va certificar aquesta última amb l’autòpsia”, remarca. En xifres econòmiques, calcula que ara factura un terç menys que abans dels atacs malgrat haver reforçat els tancaments. El problema és que, arran de la presència del llop, ha hagut de canviar la forma de treballar: les cabres pasturen menys en llibertat i de nit les tanca al corral per evitar atacs. La seva alimentació ha canviat i, de retruc, són menys productives. “Jo hauria de poder seguir treballant, és una adaptació difícil”, admet.

Com a afectat directe, creu que l’administració no pot limitar-se a compensar les baixes amb un ajut i reclama més mesures de protecció i prevenció. Per Padrisa, “l’entrada del llop és inevitable”, però cal arribar a un consens per “alleugerir els problemes” i fer-ne una “oportunitat” en comptes d’un conflicte social. “Tenim una oportunitat d’aprofitar els recursos alimentaris del bosc, al Moianès representa el 70% de l’espai, i al mateix temps reduir la biomassa i el risc d’incendis”, assenyala. Defensa que calen més mitjans per repel·lir els atacs i millorar les mesures de protecció per mantenir la viabilitat de les explotacions mentre el llop va guanyant terreny.