El joc mil·lenari de la morra té assegurat el relleu generacional. Així ho han demostrat les dinou parelles que han competit en el quart campionat infantil de la fira Orígens a la Ràpita. El càlcul mental, l’estratègia i la complicitat entre participants són determinants en aquest joc on els jugadors mostren simultàniament un nombre concret de dits d’una mà mentre intenten endevinar la suma total cridant amb veu alta. El joc, inicialment vinculat a mariners i pirates, ha traspassat generacions. Durant dotze anys, l’associació Morràpita ha reivindicat la morra i l’ha acostat al públic jove. “Fem tallers escolars i en els últims cinc anys ha pujat la qualitat del joc i dels participants”, ha afirmat Rafa Balagué, vicepresident de l’entitat.
“És un joc que captiva i el solem jugar entregadíssims. Quan entres dins una partida de morra, tot allò que hi ha al voltant desapareix, només estàs concentrat en tu i la teva parella per guanyar als contrincants”, ha expressat Balagué a l’ACN. I és que per jugar a la morra tan sols és necessari un adversari i agilitat mental per calcular la suma total dels dits que els participants ensenyin a cada torn. Habitualment, es tracta d’un joc que es juga de dos en dos on els guanyadors han d’emportar-se dos “cotos”, és a dir, vint punts. Per aconseguir anotar un punt, cal encertar la suma de tots els dits que es mostren en una tanda.
A la Ràpita fa dotze anys que l’entitat Morràpita treballa per recuperar aquest joc vinculat inicialment als mariners i les tavernes. Precisament per obrir-lo a nous públics, l’associació organitza des de fa anys tallers escolars per estendre aquesta pràctica entre els nens i nenes a partir de deu anys. Segons Balagué, en els últims cinc anys han notat un augment tant de jugadors com de qualitat en les partides.
Enguany, fins a dinou parelles han competit al quart campionat infantil de morra organitzat en el marc del festival Orígens celebrat aquest cap de setmana. “Tenir dinou parelles infantils en aquesta competició significa un triomf i que hem fet bé la feina els anys passats. Ara ja venen sols… anem a fer tallers a les escoles, però quan arriba el dia venen al campionat i volen jugar”, ha celebrat el vicepresident de l’entitat.
La morra s’allunya de les tavernes per arribar a tots els públics
Enguany, les rapitenques Àngela Fibla i Paula López s’han proclamat campiones després d’estrenar-se com a parella a la competició. Totes dues es van iniciar en la morra des de ben petites gràcies a familiars que els van ensenyar les normes i tècniques a tenir en compte a cada partida. “És un joc que per molt que no ho sembli, ajuda en el càlcul mental. No sóc dolenta en matemàtiques, però tampoc excel·lent, i la morra m’ajuda a fer-ho tot molt més ràpid al meu cap”, reconeix López.
De fet, la participació de noies en aquests campionats és bastant recent, tal com ha remarcat Balagué. Tradicionalment, la morra era un joc de taverna, un espai on anys enrere les dones no acostumaven a ser presents. A través dels tallers escolars dirigits als alumnes de cinquè i sisè de primària de totes les escoles del municipi, Morràpita ha despertat l’interès de les xiquetes en prendre part en aquest joc. Més enllà del campionat infantil, l’entitat també ha dut a terme una competició dirigida al públic sènior aquest cap de setmana. En aquest context, l’organització celebra la possibilitat de comptar amb el futur assegurat amb un planter jove amb ganes de mantenir la tradició viva.
Amb ganes d’estendre la morra al Montsià i a Catalunya
Tot i que la morra té una vitalitat garantida a la Ràpita, la voluntat de l’agrupació és escampar-se arreu de la comarca. D’aquesta manera, a mitjà termini es plantegen organitzar competicions al conjunt del Montsià per donar a conèixer aquest joc tradicional a tots els públics. Abans però, tenen previst participar per primera vegada al Festival del Dau que se celebrarà a Barcelona aquest novembre.
D’altra banda, enguany dues parelles de Morràpita s’han endut el primer i segon lloc al Morramundo, un campionat mundial on participen una trentena de regions on es juga la morra, com és el cas de Sardenya, Còrsega, Croàcia i Eslovènia, entre altres.
