El curtmetratge ‘La III Guerra Mundial’ retrata el pas de la llum a la foscor en el context del món rural

El cineasta Lluís Nadal retrata el pas de la llum a la foscor al curtmetratge ‘La III Guerra Mundial’ que ha estrenat al festival de cinema l’Alternativa i que es podrà veure fins el 29 de novembre a Filmin. En declaracions a l’ACN, Nadal explica que tot va començar amb la fascinació que tenia ell per un lloc rural, que és una parcel·la familiar que hi ha al mig de Mallorca que és d’on és ell. El cineasta indica que la idea era centrar-se en aquell petit terreny i “ser un espectador d’aquest teatre” de la naturalesa i dels animals, i amb el seu avi que també apareix al curtmetratge com un personatge més d’aquell context.

El cineasta apunta que el paisatge del curt és un territori proper a ell perquè és familiar, però també llunyà perquè ell és de Palma. “Vaig anar allà a gravar sense tenir idees preconcebudes i a veure què podia trobar i vaig recollir molt metratge i moltes hores, i després vaig començar a ordenar-ho”.

Quan ja havia acabat gairebé el curtmetratge, Nadal va incloure la idea de la tercera Guerra Mundial que “li va donar una altra visió a tot plegat” i un “embolcall narratiu” amb aquesta idea tan potent de la tercera guerra. “El títol anava molt bé amb el que havia gravat perquè és un paisatge abandonat amb aquesta estètica que no té temps i que podria ser postapocalítpic”, apunta.

Nadal explica que la idea del curtmetratge “era retratar el crepuscle i el pas de la llum i la foscor amb totes les connotacions que té això estètiques i simbòliques. Es pot entendre també com un viatge de la vida a la mort”.

El seu avi Jordi Perelló apareix al curtmetratge i recorda que era “una persona amb molta vida i que amb més de 80 anys anava a classes d’alemany i encara conduïa, i sempre feia bromes”. Nadal diu que li anava molt bé introduir-lo enmig d’aquest paisatge rural del curtmetratge sobretot per la seva “presència física que crida molt l’atenció. No pots tenir una persona asseguda a una cadira que no tingui presència física ni fotogènia, sinó no aguantaria”. En aquest sentit, destaca que volia incloure una presència humana enmig d’aquest context.

Una de les característiques del curtmetratge és que alguns plans aguanten diversos segons. “Aquí juguem amb la temporalitat dels planos i els anem ajuntant, això és el cinema”, afegeix. De fet, reconeix que tenia més de sis hores d’imatges en un curt que ha acabat sent d’uns quinze minuts. En aquest context, apunta que el seu moment preferit del procés creatiu audiovisual és el del rodatge.