El Col·legi d’Enginyers de Forests denuncia que l’Agència de la Natura alimenta la confrontació i no resol la millora de la biodiversitat

Nou revés a la Proposició de llei de creació de l’Agència de Patrimoni Natural coneguda com Agència de la Natura. El Col·legi d’Enginyers i Enginyeres de Forests a Catalunya, un  col·lectiu de professional que viu i treballa per la natura i pel desenvolupament sostenible del país i que aglutina professionals que treballen en molts àmbits relacionats amb el medi natural -gestors d’espais naturals protegits i forests públiques, analistes i bombers GRAF, gestors d’associacions de propietaris forestals, científics i investigadors, directors d’obra de treballs forestals, etc.-, sol•liciten la reconsideració i modificació de la proposició e llei de l’agència de la natura.

Tot i que valoren positivament la creació d’una Agència de la Natura, consideren que aquesta hauria de ser integradora, interdepartamental i per a tot el territori, si realment vol ser una oportunitat per a la millora de la biodiversitat, el desenvolupament rural i la minimització de riscos que haurà d’afrontar el país. També consideren que l’Agència hauria de ser una oportunitat per desburocratitzar i modernitzar l’administració forestal i ambiental així com garantir un pressupost digne per a la conservació, la gestió del medi natural i l’estabilització de nombrosos llocs de treballs de molts dels professionals vinculats al medi natural. Com que aquestes condicions, al seu parer, no es donen en la proposició actual,  reclamen que es reconsideri la llei cara a crear una agència realment integradora i resolutiva.

Excés de burocràcia

Assenyalen que els darrers anys han pogut veure el freqüent i desafortunat enfrontament entre les polítiques del Departament de territori i sostenibilitat i les del Departament d’agricultura, enfrontament que sovint es trasllada en una manca d’agilitat i un excés de burocràcia que freqüentment impedeix  el desenvolupament del territori (posant en risc el sector primari) i la pròpia conservació de la biodiversitat.

Apunten que en l’atribució de funcions i àmbit de l’agència existeixen clares interferències i solapaments amb l’administració forestal qui disposa de les competències per a la gestió, conservació i aprofitament sostenible dels recursos naturals, per a la protecció de les forests front als riscos naturals, com ara els incendis, l’erosió o les plagues i per a la vigilància i el control de la majoria d’usos i activitats. Per això reclamen un plantejament global i interdepartamental que defineixi objectius i mecanismes de gestió compartits per a un mateix territori, perquè sinó serà inviable donar resposta als nombrosos reptes que tenim al davant.

El plantejament actual de l’agència de la Natura alimenta la confrontació

El col·legi denuncia  que l’agència alimenta la confrontació i que no resol la necessitat d’establir una política de país que garanteixi una millora de la biodiversitat en un marc de desenvolupament sostenible. Al seu parer, la Proposició de Llei de l’Agència de Patrimoni Natural de Catalunya no unifica competències, les separa encara més, les reparteix en dos Departaments i una Agència i en fa una disgregació territorial i recorden que la natura no entén de límits burocràtics,  ni de municipis o comarques o de les ratlles dels Parcs Naturals o de la Xarxa Natura2000. Asseguren que  el desenvolupament sostenible i la conservació de la biodiversitat han de ser vectors transversals en totes les polítiques del territori i han d’estar alineades i ser indissociables per garantir la millora ambiental del país.

Hàbitats i habitants, el binomi necessari que menysté l’agència

El col·legi recorda que tal com determina el preàmbul de la proposició de llei, Catalunya té un patrimoni natural excepcional en el context europeu. Patrimoni natural que sovint és el fruit del treball dels homes i dones que viuen i treballen en el territori, patrimoni natural que està perdent biodiversitat no com a conseqüència d’un aprofitament excessiu dels boscos sinó, ans al contrari, per l’abandonament del món rural, per la pèrdua de pastures, camps i conreus i pel creixement descontrolat de la superfície forestal per la manca de gestió.

També remarquen que la pèrdua de Biodiversitat és una problema que cal afrontar i gestionar de manera urgent, si bé consideren que el plantejament de l’agència no resol la problemàtica actual, ja que cal treballar de manera transversal i no excloent a les persones, gestors i professionals que viuen i treballen en aquest entorn més rural.

El que es necessita és una gestió activa del territori per a la seva conservació i desenvolupament, asseguren,  i critiquen que l’agencia de la Natura obvia el desenvolupament rural com a objectiu transversal.

Els professionals recalquen que només plantejant una gestió activa del territori, on conservació i gestió vagin de la mà i es compti amb la implicació de la població local, s’assoliran objectius i interessos comuns.

Els òrgans de gestió que proposa la llei per a l’agència no són representatius de la realitat del país

El col·legi assenyala que els òrgans de gestió i decisió que planteja l’agència haurien de definir les polítiques d’aquesta i gestionar-ne els pressupostos i que per això és clau que tots els agents hi siguin representats de manera equitativa i els seus representants siguin escollits amb criteris objectius, per això, en l’òrgan de decisió (Consell de direcció) és clau la representativitat del territori (Sector primari i propietat) així com els professionals que hi treballen cada dia a més de totes les sensibilitats ambientals i de gestió que calgui recollir.

Denuncien que en la creació del consell de direcció de la proposició de llei, l’assignació política té un paper molt important, mentre que la representació dels professionals que treballen en el territori (gestors d‘espais naturals, gestors forestals, agricultors, ramaders i silvicultors), entitats locals o propietat tenen una participació pràcticament nul·la i sense pes en el conjunt del Consell, mentre que representants d’entitats ecologistes i naturalistes hi són doblement representats.

Conclouen que sense un consell de direcció que disposi d’una visió global de les necessitats, problemàtiques i oportunitats del territori, la distància entre l’agència i el món rural no farà més que augmentar, cronificant els conflictes actuals.

Finançament per gestionar i conservar la natura, un problema crònic que l’agència no resol

 Els espais naturals protegits requereixen d’un finançament constant i adequat, la manca de pressupost per al desenvolupament de polítiques de conservació i de desenvolupament rural en aquests espais és un problema crònic que no ha permès el desplegament de les seves funcions i actuacions, alhora que ha precaritzat i devaluat els llocs de treball associats, recorden els professionals.

El col·legi entén que l’agència hauria de de permetre aixecar els recursos econòmics que fa tants anys que es reclamen des dels Parcs Naturals, si bé considerem que el finançament de l’agència no queda en cap cas be resolt, ja que preveu dotar el fons de patrimoni natural amb el 50% dels ingressos obtinguts de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni, si bé els beneficis d’aquest impost resten encara per decidir si seran gestionats directament per l’estat o si seran destinat a d’altres inversions com són les energies renovables.

La proposició de llei no es pot recolzar de cap manera

Per tot això, el Col·legi d’Enginyers i Enginyeres de Forests de Catalunya asseguren no poder recolzar l’aprovació de la proposició de la Llei de l’Agència amb el redactat actual i sol·liciten la reconsideració i modificació de la proposició de llei, apostant per una agència interdepartamental, amb un àmbit de país amb un sòlid finançament, on els agents i professionals del món rural hi siguin ben representats.

Amb tot, el col·legi professional ofereix la seva  participació i col·laboració per treballar tant amb la Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya com amb totes aquelles entitats que així ho desitgin, per desenvolupar el treball necessari i oferir els espais de reflexió i acord, assumint nous reptes per a la millora de la conservació, el desenvolupament rural i la gestió del patrimoni natural del país