Divendres, 22 de novembre del 2024
cerca aquí

Abocadors neolítics a banyoles

Estudiants i arqueòlegs en la darrera campanya a la Draga a Banyoles | ACN
Estudiants i arqueòlegs en la darrera campanya a la Draga a Banyoles | ACN
Redacció

|

- Publicitat -

Els neolítics ja tenien abocadors. Aquesta és una de les conclusions dels arqueòlegs del jaciment arqueològic de la Draga, a Banyoles, que acaben de tancar una nova campanya d’excavacions. Enguany, els investigadors han continuat amb les feines realitzades l’any passat, quan es van localitzar restes del poblat a la zona més elevada del jaciment, tant al nivell terrestre com en el subaquàtic. Ara, els treballs han permès determinat l’organització de la zona sud del jaciment, de cronologia neolítica inicial, caracteritzat per construccions fetes de pedres de travertí. La troballa d’ossos d’animals d’animals, objectes de pedra o fets d’ossos, mol·luscs i eines per tallar, segar o puntes de fletxa ha permès determinar que una de les cabanyes es feia servir com a abocador.

Paral·lelament, durant aquesta campanya, també s’ha portat a terme una prospecció subaquàtica amb la participació del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) al sector nord-est del jaciment. Aquests treballs s’han centrat a “determinar com s’organitzava el poblat en aquest sector i establir amb precisió la superfície del poblat”. Es calcula que el poblat de La Draga tindria una extensió d’entre 15.000 i 20.000 metres quadrats. La prospecció subaquàtica ha permès també determinar l’estat de conservació i les característiques estratigràfiques del jaciment en aquest sector submergit “per veure la dinàmica que ha tingut l’estany des de fa més de 7.000 anys fins a l’actualitat”, en paraules d’Antoni Palomo, co-director del projecte de recerca i conservador de les col·leccions de Prehistòria del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Publicitat
El jaciment de La Draga és únic a Catalunya i a Europa per diversos motius. En primer lloc, per la seva antiguitat, que el situa entre els poblats neolítics més antics del nord-est Peninsular. En segon lloc, pel fet de tractar-se d’un assentament a l’aire lliure amb una certa continuïtat de l’ocupació i estratigrafia conservada. I per últim per les seves condicions excel·lents de conservació. Una part dels estrats arqueològics es troben coberts per les aigües del nivell freàtic, fet que ha propiciat unes condicions especials anaeròbiques que han afavorit la conservació de la matèria orgànica com la fusta i les fibres vegetals. Els treballs a La Draga es van iniciar al 1990 i pràcticament des de 1991 s’han portat a terme diverses campanyes arqueològiques, que han permès excavar més de mil metres quadrats.

Les excavacions al jaciment de la Draga estan coordinades pel Museu Arqueològic de Banyoles, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC-IMF, Barcelona), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC). Enguany ha comptat amb la col·laboració l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Han estat finançades pel Museu Arqueològic de Banyoles, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el CSIC, la UAB i el MAC, a més del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies

17 COMMENTS

Comments are closed.

Amb el suport de:

Fem periodisme dirigint la mirada a allò què passa més enllà de les ciutats. Escrivim per descobrir la riquesa de les nostres comarques, de les persones que hi viuen i la diversitat de les seves iniciatives. Parlem de la terra per situar el sector primari al lloc que es mereix, però també abracem el nostre patrimoni cultural, històric i natural. En definitiva, mirem al territori per entendre tot un país.

Segueix-nos