Dones del Món Rural es revolten contra l’Agència de la Natura

Informe de Dones del Món Rural 2020.06.05 Posicionament Dones Mon Rural – Agència de la Natura de Catalunya

L’Associació recorda en un comunicat que les dones rurals constitueixen un pilar molt important de l’economia nacional catalana, rebutgen més normatives redactades des d’un despatx urbà sense tenir en compte la realitat del món rural i demanen que no es posin més entrebancs a la seva activitat, que s’eviti la duplicitat de competències i més despesa pública. També rebutgen que es carregui al sector amb més taxes i tràmits.

Segons les dones rurals és inacceptable que es plantegin temes de protecció, planificació, gestió, restauració, millorament i estudi del territori, i la representació política tingui el pes important, i part de naturalistes i ecologistes, i una mínima participació de professionals del ram i del territori afectat.

Ningú coneix millor el medi natural que les persones que hi treballen a diari i que hi viuen

Segons l’associació de dones no es pot eludir la necessitat de sostenir la població rural i les activitats agràries que desenvolupen silvicultors, ramaders, pagesos i empreses de serveis vinculades al medi natural, per assegurar la conservació dels agrosistemes i la biodiversitat associada. “El territori no serà sostenible sense l’agricultura. De la mateixa manera que els pagesos i ramaders no podem ser l’únic agent que gestioni el nostre patrimoni natural, des de la visió més ecologista se’ns ha de veure com un element indispensable. Els més ecologistes som els pagesos, silvicultors i ramaders” .

L’abandonament rural és un factor de pèrdua de biodiversitat

Insisteixen que el món rural i les activitats agràries que s’hi desenvolupen són indispensables per tenir un país més resilient i menystenir-lo no és una bona fórmula per avançar en la conservació de la biodiversitat, que és un factor clau de resiliència. Per això, asseguren que són necessàries polítiques de desenvolupament rural per evitar l’abandonament del món rural, la pèrdua de pastures, camps i conreus i el creixement de la superfície forestal. En quest sentit, aposten per dinamitzar el món rural i litoral facilitant que les persones que hi viuen puguin tenir nous projectes i oportunitats, crear ocupació, reforçar un sector econòmic especialitzat en petites i mitjanes empreses, i contribuir al desenvolupament local. Alhora que cal garantir un espai multifuncional i un territori de qualitat, però a tots els nivells; no només per a l’oci, la salut, el turisme, l’observació, la investigació i la tranquil·litat.

Fartes de la burocràcia

Pel que fa a la governança reclamen polítiques de governança col•laborativa i adaptativa, vinculada a la intel•ligència col•lectiva i a la participació de diferents agents en el disseny i implementació de les polítiques. A Catalunya tenim un sistema legal que posa molts pals a les rodes a les iniciatives privades en sòl no urbanitzable.

Diuen estar “cansades del freqüent i desafortunat enfrontament entre les polítiques del Departament de territori i sostenibilitat i les del Departament d’agricultura, un  enfrontament que sovint es trasllada en una manca d’agilitat i un excés de burocràcia que freqüentment impedeix el desenvolupament del territori, posant en risc el sector primari i la pròpia conservació de la biodiversitat”. També assenyalen que ja hi ha figures de protecció suficients que vetllar per la biodiversitat i fan un paral·lelisme amb l’Agència Catalana de l’Aigua, gestionada pel Departament de Territori, que, segons elles, només ens serveix per posar impediments i problemes a l’hora de realitzar la seva activitat agrària i ramadera. Per no parlar de la nul·la gestió de les lleres dels rius que estan sota la seva competència i que, en els últims aiguats, s’ha posat de manifest, tot i que fa anys que la gent del territori i els ajuntaments els ho adverteix.

Representativitat ínfima del territori

Les Dones Rurals critiquen que el model d’Agència proposat menysté també la propietat forestal, ja que la majoria d’actuacions seran en espais naturals, la superfície majoritària dels quals, són de propietat privada. I l’òrgan de gestió d’aquesta agència comptarà tan sols amb un representant. De manera que la propietat forestal queda relegada a un valor mínim en el consell de direcció, de la mateixa manera que els ens locals, aquells més propers als ciutadans i que, si bé són aquells que poden fer més ressò del territori, també queden reduïts a la mínima expressió. En el comunicat també posen en dubte el sistema de finançament de l’Agència per insuficient.

Cal una Agència de la Natura?

En conseqüència,  Dones del Món Rural posa en dubte la necessitat de creació de l’Agència de la Natura de Catalunya i proposem l’aturada de la tramitació i el replantejament del sistema i organisme proposat, obrint un nou període on s’interpel·lin tots els actors del territori, fent èmfasi en la importància que la governança de qualsevol nova institució tingui en compte una representativitat territorial suficient.