Diferents ONG’s afirmen que la situació de sequera no provocarà talls d’aigua però cal un model sostenible a llarg plaç

Les ONG Aigua és Vida, Ecologistes en Acció i Enginyeria Sense Fronteres han afirmat aquest dimarts que davant l’actual situació de sequera no hi ha risc de talls d’aigua però alerten que cal implementar un model sostenible a llarg termini. La situació actual, diuen, és “molt millor” que la sequera del 2008 gràcies a l’aigua suplementària que proporcionen les dessalinitzadores. Malgrat això, demanen l’aplicació de limitacions en l’ús de l’aigua perquè en el futur “hi haurà sequeres més dures a causa del canvi climàtic”. També proposen que hi hagi un mínim vital d’aigua per a la població vulnerable, la recuperació dels aqüífers o l’aprofitament de les aigües pluvials. Avisen, però, que aquestes solucions encariran el rebut de l’aigua.

Les entitats han apuntat que ara mateix l’àrea metropolitana de Barcelona té un dèficit d’aigua de dos metres cúbics per segon, és a dir, que de tota l’aigua que cal a cada segon per cobrir totes les necessitats de la ciutat, en manquen dos metres cúbics.

“Això ara no suposa un problema perquè la dessalinitzadora del Llobregat dona 60 hectòmetres cúbics extra”, ha apuntat Quim Pérez, d’Aigua És Vida, “però podria ser-ho si la sequera s’allarga dos o tres anys”.

A més, consideren que a llarg termini, per fer front a les futures sequeres provocades pel canvi climàtic, s’ha de canviar a un model més sostenible. Per això han presentat aquest dimarts en roda de premsa un estudi titulat ‘El Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament davant l’emergència climàtica’, que han basat en bibliografia sobre la matèria i en entrevistes a experts.

Al document hi proposen fins a 15 mesures per “diversificar les fonts d’aigua” i “apostar per la planificació hidràulica”, ha explicat Dante Maschio, d’Enginyeria Sense Fronteres.

Davant la problemàtica de les sequeres, l’Agència Catalana de l’Aigua opta actualment per construir dues dessalinitzadores més, una al riu Tordera i una al Foix, que aportaran més aigua disponible, però per als activistes no és la solució adequada: “apostar per grans infraestructures suposa una despesa elèctrica i un impacte ecològic molt elevat i danys per al fons marí per les salmorres que provoquen les plantes”, ha argumentat Maschio.

Enlloc d’això, les ONG proposen reforçar les fonts d’aigua local, com els aqüífers, utilitzar les aigües pluvials per regar les zones verdes de l’àrea metropolitana i limitar l’oferta d’aigua a sectors com el turisme

També han posat sobre la taula l’aplicació d’un mínim vital d’aigua, que Miriam Planas, d’Aigua És Vida, ha titllat com la mesura “més urgent”. L’objectiu és que la gent que té dificultats per pagar el rebut de l’aigua, que les entitats han xifrat en un 10% a Catalunya, rebi cada dia 100 litres per persona de forma gratuïta.

“És un dret que ja està recollit a la Llei del Canvi Climàtic, així que exhortem al Parlament a treballar-hi amb urgència”, ha afegit Planas.

Un altre escull per al model d’abastiment d’aigua és el creixement urbanístic. Les ONG creuen que s’hauria de moderar l’ampliació de promocions immobiliàries perquè suposa un augment de la despesa d’aigua.

Finalment, han demanat la titularitat pública de la gestió de l’aigua argumentant que mentre aquest bé sigui en mans d’algú que obtingui benefici per vendre aigua l’estalvi serà impossible. “A més, si hi hagués una empresa pública d’aigua també hi hauria més transparència en les dades”, ha sentenciat Míriam Planas.