Despleguen una creu vermella per denunciar la fragilitat del Trabucador per la retenció de sediments als embassaments

El col·lectiu ha presentat un recurs al Consell de Transparència del govern espanyol perquè no han rebut resposta de la Confederació Hidrològica de l’Ebre (CHE) sobre la documentació requerida. En concret, fa més d’un mes, els van demanar informació del contracte de concessió de les hidroelèctriques i els informes per conèixer l’estat de les preses de Mequinensa, Riba-roja d’Ebre i Flix.

Segons Juan, en els títols concessionals s’estipula un cànon social que les elèctriques haurien de pagar al govern espanyol. “El 25% de l’energia produïda per Endesa hauria de ser retornada per l’empresa a l’estat; sabem que això no s’està realitzant, només amb el cas de Mequinensa són 7 milions d’euros anuals, amb 65 anys de concessió, estem parlant d’uns 450 milions d’euros”, ha assegurat el portaveu.

Per ell, aquests diners s’haurien de destinar a pal·liar els impactes socials, ambientals, econòmics que l’empresa genera tant als embassaments com riu avall. “Exigim a les administracions, principalment al govern espanyol, que faci complir els contracte de concessió que tenen les hidroelèctriques”, ha dit. Així mateix, ha denunciat que les hidroelèctriques no estan complint amb la normativa vigent de seguretat. “Tots els mecanismes han d’estar en bon estat; si hi hagués un problema a les preses no les podrien buidar i si hi hagués una gran riuada podria sobreeixir l’aigua per dalt com va passar al pantà de Sant Martí de Tous i, això suposa un perill de trencament de les preses”, ha destacat.

En el cas que el Consell de Transparència no resolgui a favor seu i no obligui la CHE a entregar la informació, ja han assegurat que presentaran un contenciós administratiu. “Aquesta informació ha de ser pública; volem la informació dels contractes per saber quines són les obligacions de l’empresa i entrar judicialment a reclamar que es compleixin els contractes”, ha completat Juan.

Per tot plegat, els activistes demanen actuacions urgents tant a la costa com als embassaments per revertir la regressió del delta i preservar-ne l’ecosistema. Recorden que a la badia dels Alfacs hi viu una de les poblacions de nacres més importants del món – una espècie en perill d’extinció-, i que la biodiversitat, des dels flamencs als exemplars de peixos, i l’activitat econòmica a les Salines de la Trinitat, també són importants per a la seva conservació.”Aquests impactes ambientals de les presses es fan molt evidents al delta de l’Ebre perquè no és només la retenció de l’aigua, sinó que físicament, el delta està desapareixent per la retenció del 99% dels sediments de la conca”, ha tancat Juan.