Com ja ve denunciant Unió de Pagesos fa mesos, el sector de l’oli d’oliva pateix una greu crisi de preus. Fa uns dies, vuit organitzacions van presentar al ministre Planas una carta en la què defensaven que no es complís el termini de pagament a 30 dies per als productes peribles, saltant-se la Llei de la cadena alimentària, amb l’argument que aquesta mesura faria ensorrar el sector. És paradoxal que organitzacions que diuen que defensen el sector vagin en contra de que a la pagesia se’ns pagui, quan abans millor, el que ens costa produir. En tot cas, cal recordar que aquesta llei no és una mesura per millorar els preus sinó, a petita escala, per contribuir a la millora de la relació entre operadors i productors. Malauradament, ara, el conjunt del preu el determinen els que tenen posició de domini, i aquests continuaran pressionant perquè els preus baixin. En els últims anys, bona part de la pagesia catalana ha vist com els preus en origen anaven a la baixa per les pràctiques dels oligopolis de la gran distribució, que imposen els preus de productes com l’oli d’oliva. Hem insistit que aquesta situació es podrà revertir quan el legislador estableixi una quota de mercat a partir de la qual es consideri que es té posició de domini a la cadena alimentària.
També proposen, per evitar la caiguda de preus, que a través de les organitzacions interprofessionals s’impulsi un sistema d’autoregulació dels excedents per adequar l’oferta i la demanda; tots per igual al voltant del 10%. Mesures com aquesta només comporten que els grans productors acabin abusant dels petits.
Per a Unió de Pagesos és contradictori que en un moment de greu crisi de preus per la situació de sobreproducció en algunes zones de l’Estat no s’hagi fet res per contenir les importacions. Entre el novembre del 2019 i el maig del 2020 es va finançar la retirada (emmagatzematge privat), durant sis mesos, de 196.000 tones d’oli espanyol com a mecanisme per ajudar a regular els preus, però no es va activar cap mesura de vigilància i control de les importacions per detectar possible pertorbació de mercat. El resultat, cap efecte en els preus, i a més es van adquirir 200.000 tones d’oli turc a preus alts durant el període de retirada. Caldria preguntar-se per què es donen aquestes situacions.
Unió de Pagesos defensa els productors, i altres, es dobleguen davant d’interessos que van en contra de la pagesia. La resta d’organitzacions fan un doble discurs: diuen que defensen el sector però a la vegada demanen que se li retallin drets (demanda sobre la Llei de la Cadena Alimentaria), permeten l’abús al petit productor (autoregulació interessada), i els grans d’Espanya fan un dumping als seus mateixos pagesos i importen oli turc. Unió de Pagesos no entrarà a formar part de plataformes amb altres organitzacions tan cíniques.
El nostre sindicat defensarà els productors i reivindicarà, com sempre ha fet, que s’abordi la situació treballant estructures pròpies a Catalunya i demandes com les que ja fa temps que reivindiquem. Una aposta és que l’oli d’oliva s’incorpori dins de l’Observatori de preus de referència que publica el Departament d’Agricultura, per tal de disposar d’uns preus de referència transparents, i instar les administracions que investiguin un possible abús de posició de domini per part de la gran distribució, que condiciona els preus en origen e impossibilita la innovació a la pagesia. També demanem més inspecció als lineals dels establiments després de detectar que no tot l’oli que s’etiqueta com a verge o verge extra ho és, sobretot en el cas d’ofertes de preu extraordinàriament baixos, per evitar el frau al consum que es dona actualment. I insistim a modificar la norma d’etiquetatge per obligar a indicar-ne l’origen, ja que només existeix per al de qualitat verge i extra verge.
