Contenir l’erosió i afavorir la regeneració: prioritats de l’actuació urgent a la zona de l’incendi de la Ribera d’Ebre

L’empresa pública Forestal Catalana ha iniciat al terme municipal de Flix els treballs urgents per contenir l’erosió, evitar plagues i afavorir la regeneració forestal de la zona afectada per l’incendi de la Ribera d’Ebre del juny passat. Uns treballs que s’allargaran fins l’estiu de l’any vinent i que se centraran en les zones arbrades amb pendent. El Departament d’Agricultura té previst invertir 2,2 milions d’euros, pels quals els propietaris no hauran de pagar. Els operaris estan tallant els arbres afectats pròxims a la xarxa de camins i carreteres, que s’apilen per generar estella, així com creant feixines de terra per reduir la velocitat de l’aigua. Els treballs afectaran només una part dels espais afectats i es deixaran aquells que només concentren matolls, que s’hauran de regenerar per ells mateixos.

El director general de Desenvolupament, Oriol Anson, ha visitat els treballs que han començat a Flix aquest dilluns. Els operaris talen arbres que s’han de retirar per permetre sanejar els boscos cremats i, especialment, aquells afectats que es troben prop dels camins i la xarxa viària per evitar possibles “accidents” per caiguda deixant una franja de deu metres a banda i banda. En les zones arbrades amb pendent per on va passar el foc, la tala d’arbres serveix per construir feixines en posició perpendicular que evitin els efectes de l’erosió en el cas de pluges. Aquesta última actuació abastarà entre 70 i 90 hectàrees de terreny, segons Agricultura.

Addicionalment, Forestal Catalana efectuarà un control de fons i insectes, per evitar que aprofitant l’estat actual del bosc cremat puguin proliferar de forma incontrolada. Això obliga a retirar ràpid la fusta afectada i fer un seguiment de possibles focus d’insectes i fongs perforadors. El pla de mesures urgents es complementa amb la revisió de la xarxa viària de la zona afectada

Les tasques, sobre el paper, s’allargaran pràcticament un any i abastaran els vuit municipis afectats per l’incendi. Tractant-se d’actuacions urgents considerades d’utilitat pública, Agricultura assumirà en la seva totalitat la inversió de 2,2 milions d’euros prevista i els propietaris no hauran de posar diners. Segons ha reconegut, però, l’enginyer forestal del Departament d’Agricultura a les Terres de l’Ebre, Eusebi Casanova, s’estendran sobre una part molt petita de les poc més de 4.000 hectàrees forestals afectades –de més de 5.000 en total-, la pràctica totalitat en mans de propietaris particulars.

“En moltes zones no es farà. Per fer estos treballs calen diversos condicionants: que hi hagi un pendent elevat i material suficient per construir les feixines. Si tenim una zona amb pendent que sempre ha estat matollar i no hi ha fusta per fer les feixines, tot i fer-les no podran complir l’objectiu de consolidar el terreny. Això no té sentit”, ha apuntat Casanova, qui ha apuntat que la durada i l’extensió dels treballs no es pot avançar amb precisió per la possibilitat d’entrebancs des del punt de vista orogràfic i l’aparició de tasques en alguns llocs puntuals.

Amb tot, Anson ha avançat que la voluntat del Departament, d’acord amb els tècnics, és que un cop executades aquestes mesures “cal donar l’oportunitat al terreny perquè es regeneri tot sol”. En el cas de les zones de matolls afectades, amb gran capacitat de rebrotar, aquesta regeneració es dona pràcticament per descomptada. “Alguna intervenció de regeneració es podria plantejar a llarg termini si la zona no es regenera sola. Els tècnics diuen que ho farà sola. Hem d’esperar un temps perquè faci el seu camí”, ha subratllat. Com a mínim, caldrà esperar tres anys per comprovar-ho.

Aprofitament de la fusta

De moment, els arbres talats per aquestes tasques d’urgència són apilonats prop dels camins fins que una empresa que disposi de màquines estelladores es desplaci a la zona contractada per la generalitat per triturar la fusta en estelles. Una biomassa que s’enviarà per abastir edificis públics de Catalunya que disposin de calderes que cremen aquest combustible vegetal.

Altra cosa serà l’aprofitament de la fusta dels arbres cremats a la zona de l’incendi. En aquest cas, tan Anson com Casanova han recordat que serà responsabilitat dels propietaris afectats, que en podrien fer un aprofitament. “Se’ls donarà l’opció que individualment o amb associacions, s’organitzin. La fusta és seva i pot tenir un valor econòmic, però ho han de gestionar ells”, apunta l’enginyer forestal. Això serà en una segona fase, un cop hagin passat uns mesos i s’hagin avançat les actuacions urgents. Amb tot, Casanova no descarta que l’administració intervingui posteriorment de forma “complementària” en alguns espais si finalment els mateixos propietaris decideixen no intervenir.

Divendres, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, va anunciar als alcaldes que, al marge d’aquesta inversió en mesures urgents de 2,2 milions d’euros, la Generalitat aportarà una línia de crèdits sense interès als propietaris rurals per recuperar la capacitat productiva de les seves explotacions i invertirà 3,5 milions d’euros en intervencions de prevenció d’incendis que inclouen l’expansió del regadiu per trencar la continuïtat forestal.