L’estudi es basa en la distribució espacial dels objectes recuperats: eines lítiques, fragments d’ossos i dents dels animals consumits, restes de les fogueres i, fins i tot, la disposició de les pedres de calcària caigudes del sostre i de les parets. “Es tracta d’un estudi transdisciplinari de gran complexitat que intenta posar en comú les dades procedents d’àrees tan diferents com la geocronologia, l’estratigrafia, els estudis sobre tecnologia lítica i fauna”, afirma Jordi Rosell, investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) adscrit a l’IPHES. “En total, l’estudi inclou 38.244 ítems arqueològics i 5.888 blocs de calcària”, afegeix.
“Des del principi pensàvem que els campaments humans, en cas d’haver-se produït, es situarien a l’entrada de la cova i no a l’interior. D’aquesta manera podrien aprofitar la llum del dia i evitar concentracions del fum de les fogueres”, afirma l’investigador. “A dins solament hi havia foscor i humitat i resultaria un entorn hostil per fer-hi estances prolongades”, assegura Rosell.
Per la seva banda, Ruth Blasco, coautora del treball i investigadora de l’IPHES remarca que “els carnívors, sobretot les hienes, són els únics que utilitzaven les galeries interiors de la cova”. Això va portar als primers investigadors, que van situar les seves cales a les zones internes, a interpretar les Teixoneres com un cau de hienes”, insisteix. “Ara, amb aquest treball, hem vist que les ocupacions humanes en aquest indret van ser més freqüents del que pensàvem i que va haver-hi models molt diferents: des d’ocupacions de molt curta durada, autèntics bivacs, fins a campaments de llarga durada, de setmanes o fins i tot de mesos.
Els denominadors comuns a totes elles, però, són la seva posició exclusivament a l’entrada de la cavitat i el foc com element central i catalitzador de les activitats domèstiques”, destaca Ruth Blasco.
Un treball multidisciplinar
“Ha estat un treball lent i costós que ha necessitat la implicació de molts especialistes”, explica Jordi Rosell. I afegeix que ara poden afirmar que l’estructura bàsica dels campaments neandertals no va variar en més de 20.000 anys, independentment de la durada de les ocupacions.
El treball publicar recentment ha comptat amb investigadors i institucions d’Espanya, França, Alemanya, Austràlia, Argentina i Estats Units.
