Comencen a implementar mesures urgents per a controlar la plaga de conills a Lleida

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha activat un nou paquet de mesures urgents i d’aplicació immediata per frenar la sobrepoblació de conills a Lleida. Aquestes noves accions han de permetre reduir el nombre d’exemplars que, segons els últims censos del mes d’octubre, havia augmentat un 34% en un any. L’objectiu, doncs, és eliminar-ne com a mínim 285.000 en 74 vedats de caça, la qual cosa suposa un 35% més que els caçats la temporada 2020-2021. Així, s’implantaran uns equips dedicats exclusivament a la captura de conills, noves xarxes de captura i la declaració de l’emergència cinegètica, unes mesures que s’han presentat aquest divendres a la reunió de la Taula de Cogestió del Conill a la Plana de Lleida.

El secretari d’Agenda Rural, Oriol Anson, ha explicat que “es tracta d’una situació prioritària” per al Departament davant d’una situació “d’emergència excepcional” i confia que aquestes mesures siguin efectives per poder fer front a aquesta situació. “No volem que cap pagès hagi de plegar a causa dels conills. Volem que continuïn treballant”, ha dit.

Per la seva banda, la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, ha afirmat que aquesta “no és una situació que tingui una solució senzilla i és per això que de fa mesos que treballem per superar les traves administratives que a vegades fan que les actuacions no siguin tan ràpides com el creixement de la població de conills requereix, i per això activem aquesta nova bateria de mesures”.

El Departament ha anunciat que crearà 4 equips de camp propis i especialitzats que treballaran de manera exclusiva en diferents accions com ara les captures nocturnes o la col·locació de més paranys per reduir els poblacions de conill.

Pel que fa a la declaració d’emergència cinegètica, el Departament ja ha iniciat els tràmits per declarar-la. Aquesta figura legislativa pretén aconseguir disminuir abans del mes de setembre les poblacions i els danys dels conills i assolir una densitat de 50 exemplars per cada km2, una xifra que suposarà una reducció de fins al 70% ja que en algunes zones es calcula que hi ha més de 180 exemplars per cada km2, tal com ha explicat la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas. La zona de més sobrepoblació de conills abasta totes les comarques de la Plana de Lleida, 75 municipis i 1.498 km2.

En cas que no s’aconsegueixin els objectius de captura fixats, serà l’Administració mateixa qui decideixi qui ha d’aplicar i de quina manera la gestió cinegètica en aquesta zona de la vegueria de Lleida amb més densitat de conill. Aquestes xifres són revisables segons els censos de seguiment que es realitzen periòdicament, tot i que la previsió és haver capturat 285.000 exemplars de setembre de 2022 a setembre de 2023. D’aquesta manera, hi haurà un seguiment més acurat de les actuacions de caça i es concentraran on són més necessàries, i, si les circumstàncies ho requerissin, ho assumiria directament l’Administració.

Per altra banda també s’engegarà una prova pilot de noves trampes. Es tracta d’unes xarxes adaptades per capturar conills que es col·loquen entre el camp de conreu i el cau. Aquest és un sistema molt nou i se n’haurà de començar a provar l’efectivitat a finals d’aquest mateix mes de febrer.

Més mesures de suport complementàries

En acord amb la Federació Catalana de Caça, es disposarà d’una Borsa de Caçadors especialitzats en la captura de conills en l’àmbit de tot Catalunya per oferir a les societats que ho sol·licitin la col·laboració i poder actuar a la zona afectada pels danys de la Plana de Lleida.

També es facilitarà el xipatge gratuït de fures. La caça de conill amb fura és el mètode que s’ha demostrat més efectiu. Segons la Llei de protecció dels animals, les fures han de portar xip, i per això el Departament assumirà el cost d’identificar aquests animals propietat dels caçadors.

Per altra banda, el Departament ha demanat als ministeris d’Agricultura, Pesca i Alimentació i de Sanitat que autoritzin a fer una prova pilot de l’ús de fosfur d’alumini en terrenys agrícoles (actualment prohibit per la legislació vigent) en una zona de Lleida. Actualment, aquest producte es pot utilitzar en infraestructures.

Totes aquests accions s’han presentat en el marc de la Taula de Cogestió del Conill a la Plana de Lleida que ha tingut lloc aquest divendres a la seu del Departament a Lleida. A la trobada, hi han assistit per part del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, el secretari d’Agenda Rural, Oriol Anson; la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas i Olea, i el director dels Serveis Territorials a Lleida, Ferran de Noguera. La reunió també ha servit per fer un repàs de les mesures que s’han anat implementant i ha comptat amb la participació d’Unió de Pagesos, JARC, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, la Representació Territorial de Lleida de la Federació Catalana de Caça, els presidents dels sis consells comarcals de les comarques afectades i representants del Cos d’Agents Rurals.

Població de conill, nous censos aquest mes de febrer

La problemàtica causada pels danys a l’agricultura ocasionats pel conill de bosc (Oryctolagus cuniculus) en diverses àrees privades de caça (APC) de les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell, el Segrià, la Segarra, la Noguera i les Garrigues ha motivat que any rere any i de manera reiterada s’autoritzi excepcionalment la caça del conill en aquestes zones.

Pel que fa a la tipologia dels danys, predominen les afectacions sobre cereal d’hivern (ordi i blat), cereal d’estiu (blat de moro), conreus arbrats de fruita dolça, farratgeres, fruits de closca i oliverar i els danys a les infraestructures.

Són uns danys reiterats en el temps però no en tota l’extensió delimitada i circumscrits en aquestes zones, i comporten la necessitat de dur a terme actuacions de manera contínua i preventiva com s’han anat fent per intentar mantenir les poblacions de conill en equilibri i evitar-ne la sobreabundància que provoca els conflictes amb la producció agrícola.

Els últims censos que va dur a terme el Departament amb la col·laboració del Cos d’Agents Rurals mostren un increment del 34% respecte de la tardor de 2021. Així, de mitjana, hi havia a l’octubre de 2022, 123 conills per km2, mentre que l’any anterior n’hi havia 92. El Departament ha anunciat que aquest mes de febrer es tornarà a fer un cens que permetrà fer una radiografia actual de la situació.

“Un problema que no ve de nou”

El cap de la secció d’activitats cinegètiques i pesca continental del Departament d’Acció Climàtica a Lleida, Francesc Cases, ha explicat que el problema dels conills “no ve de nou” sinó que es remunta al fet que l’any 1989 va desaparèixer la major part de la població d’aquest animal a Catalunya a causa d’un virus. Poc a poc, els conills han anat tornant però amb l’agreujant que han trobat millors condicions perquè en els darrers 20 anys els pagesos i els caçadors han anat desapareixent. A més a més, hi ha moltes més infraestructures lineals com autopistes, basses de reg o sèquies que són zones on hi poden fer els caus i estan protegits perquè no s’hi pot caçar.

Cases també ha destacat que des de finals de 2021 el Departament fa reunions sobre el terreny amb pagesos i caçadors per recopilar informació i dades sobre els mètodes que es fan servir i les mesures de prevenció. A través d’aquesta visita de camp, es procura delimitar al detall la zona de conflicte on cal centrar esforços, oferir assessorament, establir mesures cinegètiques i de protecció passiva com protectors, tanques o repel·lents.