El sector pesquer i els diferents sindicats europeus han fet diverses accions en diferents ports del litoral català aquest dimarts en protesta pel Pla d’acció de la Unió Europea, que elimina gradualment la pesca per arrossegament. Una de les més multitudinàries ha estat al port de Roses, amb el suport també del Govern. La mobilització vol alertar sobre els riscos socioeconòmics que podria patir l’activitat pesquera si s’apliquen les mesures contemplades en aquest pla. Avisen que prohibir la pesca per arrossegament comportaria perdre molts llocs de treball, producte local, fer desaparèixer confraries i davallar l’economia blava.
L’any 2022, els desembarcaments en tones (7.000 t) de la flota d’arrossegament van representar el 34% del total i un import de primera venda en llotja de 55 milions d’euros, que correspondria al 58,7% de la facturació total de les llotges. Pràcticament la totalitat de la gamba rosada, la gamba blanca, l’escamarlà, la galera o el lluç pescats diàriament a Catalunya els aporta la flota d’arrossegament.
A Roses, desenes de pescadors i persones vinculades al sector han assistit a Roses a l’acte reivindicatiu i totes les embarcacions de la confraria han fet sonar la sirena com a acte simbòlic per ser escoltats. Després s’ha llegit un manifest. Hi han participat representants del sector pesquer d’arreu de Catalunya i els patrons majors de les confraries catalanes, així com el director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Sergi Tudela.
Segons el sector, la nova gestió contemplada per la Unió Europea afectaria directament els caladors de la flota pesquera del Golf de Lleó, és a dir, la zona on desenvolupa l’activitat pesquera les embarcacions d’arrossegament de les confraries del Port de la Selva, Llançà, L’Escala i Roses. Centenars de pescadors de totes les modalitats podrien perdre els seus llocs de treball i alterar així el relleu generacional de la pesca catalana, que ja es veu prou afectat. A més de desaparèixer les quatre confraries esmentades.
El president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors i de la Federació de les Confraries de Pescadors de Girona, Antoni Abad, ha explicat que “aquestes mesures poden significar una davallada clara del sector pesquer, ja que d’aquestes zones en depèn la viabilitat del global del sector, i l’arrossegament és el paraigua de totes les modalitats de pesca”.
Abad ha subratllat que el sector pesquer català ja fa molts anys que treballa amb noves tecnologies i implanta noves maneres de pescar més sostenibles per tenir cura del medi marí. Defensa la pesca sostenible, diu, sense haver de prohibir cap modalitat.
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural dona suport als pescadors en la seva reivindicació. Per part del Govern, Sergi Tudela s’ha sumat a la protesta d’aquesta tarda després d’una reunió amb Abad i diversos patrons a la llotja de Roses. Tudela ha destacat la importància de la trobada d’aquest dimarts, i ha criticat que la UE “no ha valorat l’esforç que el sector pesquer català està realitzant per avançar cap a la sostenibilitat”, amb vedes biològiques de més de dos mesos, reducció d’horaris i jornades de pesca de més d’un 40%, implementació de millores de selectivitat en els arts, tancament de 20 zones a la pesca amb una superfície de 500 km2, i implementació de millores tècniques per reduir l’impacte sobre el fons i el consum de gasoil, entre d’altres.
La flota d’arrossegament s’ha reduït en els darrers vint anys un 40%, amb el mateix percentatge de reducció de les tones desembarcades. D’aquesta manera, insisteix el Govern, la flota d’arrossegament catalana s’ha mantingut dintre de les dimensions que una activitat de pesca local i litoral recomana. Ha evitat també la construcció de grans embarcacions de pesca d’altura o de vaixells factoria o de transformació en alta mar, com sí que ha succeït en caladors atlàntics internacionals o en el mateix cantàbric nord-oest.
Tudela ha alertat que l’equilibri entre l’activitat pesquera, l’ocupació i la contractació de joves pescadors, el funcionament dels ports i les estructures organitzatives i comercials del sector és “extremadament precari”. Cada pescador que perdem difícilment tornarà, i és en risc la continuïtat del sistema”, ha assegurat.
El Govern defensa que la sostenibilitat de l’activitat (ambiental, econòmica, i social) passa per fomentar el procés de canvi cap a la sostenibilitat que ja s’ha iniciat a Catalunya, i que garanteix el manteniment de les poblacions pesqueres i el respecte envers els ecosistemes marins sense la pèrdua d’empreses, llocs de treball, i identitat de l’Economia Blava dels municipis costers.
