Les cases de turisme on es poden llogar habitacions poden acollir més hostes, amb un màxim del 50% de l’aforament. El problema, però, són les que es lloguen senceres, que no poden agafar grups de més de sis persones. “A molts no els hi surt a compte i han optat fins i tot per tancar”, diu Puig.
“De moment obrim”
L’Anna Niubò té quatre cases rurals, tres a Casserres (Berguedà) i una al Moianès. Les lloguen senceres, a grups d’entre 15 a 19 persones. Explica que la restricció els està perjudicant greument, ja que no els hi surt a compte cobrar només sis hostes. Després d’estudiar la viabilitat, s’han decantat per tancar una de les plantes –i així no haver de destinar després recursos a netejar-la- i incrementar lleugerament el preu per client. No obstant això, reconeix que segueixen perdent diners. “Ara mateix les reserves arriben en comptagotes”, lamenta.
A Agroturisme el Grau, a Capolat (Berguedà), els hi han anul·lat la reserva de grup que tenien per Tots Sants. Ara mateix, explica Anna Ruiz, que gestiona la casa, no en tenen cap de tacada fins al final d’any. La casa té 14 places. “No li surt a compte a un grup de sis pagar el que costa la casa”, lamenta, tot afegint que quan els truquen per fer reserves per més endavant “tampoc els hi sabem què dir”. Ruiz recorda que, habitualment, els mesos de tardor, amb la campanya de bolets, “eren bons i ara res”.
També la Maribel Capdevila, de la Masia Ferreres, a Olvan, tot i tenir una casa de menys capacitat, reconeix que els hi ha baixat la demanda, especialment els caps de setmana i de moment només se salven les dates “més puntuals”. “Hi ha un punt de consciència que fa que la gent no marxi de cap de setmana”, lamenta.
Mesures estrictes
Des de Concatur, Puig recorda que des que les cases van poder tornar a obrir portes s’estan seguint escrupolosament els protocols del Ministeri de Sanitat, la Generalitat “i els establiments n’apliquem de propis, tenim cura que casa nostra sigui molt segur”, subratlla.
Niubò recalca que a banda de tenir gel hidroalcohòlic en pràcticament totes les estances, van treure “coses de la casa” perquè després fos més fàcil de desinfectar i també s’ha optat pels nòrdics i no les mantes, “que es porten a la bugaderia, juntament amb les tovalloles, per desinfectar quan els clients marxen”. Al Grau, per exemple, ofereixen tovalloles de colors diferents a cada hoste perquè l’ús sigui personalitzat.
Un any complicat
Niubò i Ruiz reconeixen que aquest 2020 no serà, en cap cas, un any bo. Malgrat que a l’estiu sí que van poder omplir, els mesos de tancament i la segona onada de la covid-19 no salvaran els números.
Des de Concatur expliquen que les xifres variaran en funció de la comarca, però que hi ha casos que amb prou feines podran facturar el 20% del que van fer el 2019. Les zones costaneres, malgrat estar a l’interior, són on estan patint més “perquè la gent creu que són zones massificades”. Posa com a exemple l’Alt i el Baix Empordà o el Delta de l’Ebre. A més, recorda que en alguns indrets, com l’Alt Pirineu, ara “arrencava el que per a ells és la temporada alta” i que la restricció a un màxim de sis “els pots passar greument factura”.
