Catalunya té 1.300 hectàrees destinades al conreu de la tòfona

Catalunya té un gran potencial per a la producció de tòfona negra i actualment ja disposa d’unes 1.300 hectàrees destinades a aquest conreu que produeixen un 74% del total de la producció de tòfones anuals. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació té en marxa una sèrie de mesures per dinamitzar i millorar la competitivitat i el desenvolupament del sector tofoner. Amb un horitzó temporal de 15 anys (2019-2034), el Pla se centra en la dinamització de l’espècie de major interès econòmic per al sector: la tòfona negra (Tuber melanosporum Vitt.).

El Departament reforça el Pla amb mesures de suport econòmiques, ja sigui amb línies de finançament preferents o ajuts a la primera instal·lació de joves agricultors/es, ajuts a la millora de la competitivitat agrària i ajuts a la diversificació agrària que poden arribar a subvencionar el 55% de la inversió, i també els ajuts directes de la PAC per hectàrea de plantació.

El sector tofoner català ha estat tradicionalment un dels més potents a escala mundial, tant a escala productiva com d’indústria comercialitzadora i transformadora. Les darreres dues dècades, el sector ha experimentat canvis profunds. La producció de tòfona silvestre està experimentant una davallada i una irregularitat en la producció anual a causa en part dels efectes del canvi climàtic, ja que és molt sensible a la manca de pluges durant períodes perllongats. Les plantacions d’arbres micorrizats s’han consolidat com a mitjà per assegurar la producció de tòfona, i al mateix temps han ajudat al desenvolupament de zones rurals.

El Pla treballa tant en l’àmbit de la producció silvestre com del foment i la millora de les plantacions, i en la difusió per fomentar-ne el consum. La fira Trufforum és precisament una de les accions previstes en aquest pla. Aquest esdeveniment internacional vol promocionar l’ús responsable de la tòfona europea a les llars i els restaurants, tot educant els consumidors sobre aquest producte.

El Grup de Treball, que avui s’ha reunit de manera virtual en el marc del Trufforum, el congrés internacional que promociona la tòfona negra, està constituït per les principals associacions de productors de tòfona de Catalunya: la Federació d’Empresaris de Bolets i Tòfones (FETRUSE), el Consorci Forestal de Catalunya, la Llotja de Contractació i Mercat en Origen de Vic, el Centre de la Propietat Forestal, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

La funció d’aquest Grup de Seguiment és avaluar anualment el compliment de les accions del Pla i debatre i proposar sobre les accions a desenvolupar durant els anys següents, i alhora ser un punt de trobada de tot el sector tofoner català.

Un sector clau per al desenvolupament rural

La temporada de recol·lecció de la tòfona negra (Tuber melanosporum) va del 15 de novembre al 15 de març. És indispensable estar en possessió de la llicència de tofonaire i demanar autorització a la persona titular del terreny. El Departament d’Agricultura és l’encarregat d’atorgar aquesta llicència, que aquesta temporada han rebut 427 tofonaires a Catalunya.

Aquesta campanya serà millor que l’anterior degut a una millor climatologia i per tant la producció de tòfona d’origen silvestre serà més elevada respecte a l’any passat. La temporada passada 2019-2020 va ser relativament bona i es van recol·lectar en total 2.150 kg de tòfona, dels quals 1.600 provenien de plantacions. El preu de la tòfona negra s’ha situat entre 100 i 210 €/kg al mercat del 22 de febrer a la Llotja de Vic.

El tofoner és un sector clau per al desenvolupament rural que genera valor a les produccions en moltes zones de muntanya mitjana del sector primari on no es poden desenvolupar altres cultius de zones de regadiu d’alta productivitat. Pot  arribar a ser estratègic per a l’economia i el desenvolupament social de moltes d’aquestes zones a Catalunya. El territori apte per a la tubericultura coincideix principalment amb la franja prepirinenca, que és una de les zones amb majors dificultats de trobar sortides viables al medi rural. Aquestes zones no tenen els atributs turístics del Pirineu ni la topografia ni els mitjans necessaris per desenvolupar una agricultura competitiva com a la plana.