Divendres, 22 de novembre del 2024
cerca aquí

El Solsonès també té arbres centenaris (i els ha de conservar

Bosc del Solsonès amb dos roures centenaris | ACN
Bosc del Solsonès amb dos roures centenaris | ACN
Redacció

|

- Publicitat -

Els arbres centenaris són importants i cada cop en som més conscients. Si a l’Ebre intenten salvar les oliveres monumentals, al Solsonès segueixen el mateix camí amb les desenes de deveses poblades de roures i alzines cenrenàries que hi ha a la comarca. Amb l’objectiu de salvar-les, un grup de naturalistes i biòlegs de la comarca reclamen fer valdre aquests arbres per evitar que es tallin de manera indiscriminada per fer llenya. Segons remarquen, no tenen només un altíssim valor paisatgístic, sinó també mediambiental, ja que són refugi i lloc de reproducció de multitud d’espècies. “S’hauria de posar en una mateixa balança el patrimoni arquitectònic i el natural perquè així s’entendria que és el mateix que la gent ajudi a conservar una església romànica que un arbre de 500 anys encara que sigui mort”, ha explicat en David Guixé, investigador del CTFC.

Malgrat que el Solsonès és un territori de gran densitat forestal, l’abandonament del sector oví i de la ramaderia extensiva ha derivat en la manca de gestió forestal i aquests espais, en general, han acabat esdevenint densos boscos de pinassa. Tot i això, queden alguns rodals de roures i alzines que corren el risc de desaparèixer a causa de la mala gestió forestal. En aquest sentir, Guixé ha assegurat que “et pots trobar boscos de 50 hectàrees on et costa trobar un sol arbre gran”, ha explicat. A més a més, l’investigador del CTFC ha assegurat que cal conservar els arbres adults morts, els quals s’acostumen a talar per la por a possibles plagues. “Volem reivindicar que cal conservar-los perquè un arbre mort encara pot donar molta vida de fongs, molses, invertebrats”, ha explicat.

Publicitat

Com en el cas del Montsià, la gran majoria d’aquests arbres vells no estan protegits pels Decrets d’arbres i arbredes monumentals, d’interès comarcal o local. Per tant, no hi ha cap figura legal que protegeixi aquest patrimoni i recau en la consciència de la propietat, dels enginyers forestals i de les administracions competents conservar-los i donar-los-hi el valor que es mereixen.

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies

15 COMMENTS

Comments are closed.

Amb el suport de:

Fem periodisme dirigint la mirada a allò què passa més enllà de les ciutats. Escrivim per descobrir la riquesa de les nostres comarques, de les persones que hi viuen i la diversitat de les seves iniciatives. Parlem de la terra per situar el sector primari al lloc que es mereix, però també abracem el nostre patrimoni cultural, històric i natural. En definitiva, mirem al territori per entendre tot un país.

Segueix-nos