Apareixen restes d’eines i un fogar durant la campanya arqueològica de Sota Palou de Campdevànol

La campanya arqueològica que durant cinc dies s’ha fet al jaciment prehistòric de Sota Palou de Campdevànol (Ripollès) ha tret a la llum un fogar i restes d’eines de pedra que ara caldrà sotmetre a la datació per carboni-14. D’entrada, però, les troballes “presenten similituds” amb les restes descobertes ara fa quaranta anys quan un jove Eudald Carbonell i el seu equip van descobrir una cabana i material de fa 9.000 anys. Una altra dada important és que han localitzat el nivell d’excavació d’aquell moment. L’any vinent hi ha prevista una nova campanya arqueològica en el marc del projecte Arrels.

Han estat només cinc dies i un equip reduït de cinc persones per la covid-19 però ha estat suficient per descobrir noves restes d’un jaciment que feia més de quaranta anys que no s’explorava. “En fem una valoració molt positiva perquè hem pogut recuperar un jaciment molt emblemàtic, el més important del Ripollès, que ara tornem a posar a escena”, ha detallat a l’ACN el responsable dels treballs i investigador de l’IPHES, Carles Tornero.

Dels cinc punts excavats a la zona del talús del camp de futbol, han aparegut restes a dos d’ells que properament podran datar amb exactitud amb el carboni 14. Es tracta d’un fogar i eines de pedra. I el més important, s’ha localitzat el nivell d’excavació de fa quaranta anys, una pista indispensable per seguir buscant el nivell amb restes de fa 9.000 anys. És per això que l’equip d’arqueòlegs liderat per Tornero juntament amb l’historiador i antropòleg Eudald Carbonell preveuen fer noves campanyes a partir de l’any vinent en el marc del projecte Arrels.

Les obres de construcció del camp de futbol, actualment encara en ús, van permetre descobrir el jaciment. A partir de llavors i entre el 1978 i el 1982, l’equip liderat per Carbonell va excavar uns 22 metres de llarg. Un treball multidisciplinar i molt innovador per aquella època que s’ha convertit en un referent acadèmic i científic. Aquells primers treballs van treure a la llum una cabana que havia quedat fragmentada per les obres. Van aparèixer nombroses eines fetes de pedra del riu, restes de fauna com ara conills, senglars i porc senglar i restes de la vegetació com ara avellaners, roures i pins silvestres, un entorn molt similar al que s’ha preservat fins a l’actualitat.

Una de les hipòtesis que els arqueòlegs volen confirmar amb les properes campanyes és que es tractava d’un assentament temporal format per diferents cabanes que, amb la construcció del camp de futbol, bona part podrien haver quedat arrasades. L’esperança, però, és aconseguir descobrir-ne de noves i ampliar els coneixements d’un període molt desconegut encara a Catalunya, centrat en els últims grups de caçadors i recol·lectors.