Alcover engega el projecte per ubicar una residència d’artistes a l’antic convent franciscà. Es tracta d’un emblemàtic edifici del segle XVI, de grans dimensions. Ja fa anys que l’Ajuntament el rehabilita per etapes, donada l’envergadura del recinte, rebatejat com el Convent de les Arts. De fet, consta de dos edificis: l’antiga església, reconvertida en un auditori, i el convent, en fase de rehabilitació. Ara s’arranja una ala on s’hi habilitaran dues estances per a 12 residents i tres terrasses, amb una superfície útil d’uns 250m2. S’adreça a artistes i companyies nacionals i internacionals immerses en un procés creatiu. Amb un pressupost d’uns 150.000 euros, les obres estan en marxa amb previsió d’enllestir-se a principis de l’any que ve.
Des d’un escriptor que busca inspiració per a un llibre a ballarins de dansa contemporània amb una nova coreografia entre mans, passant per companyies teatrals o del circ amb necessitat d’un espai idoni on assajar. La nova residència per a artistes s’obre a creadors de totes les disciplines. És un projecte que Alcover té en ment des de fa més d’una dècada i del qual l’Ajuntament n’està molt orgullós que s’acabi materialitzant. “Volem aportar un element únic al territori i al conjunt del país, si hi ha alguna iniciativa similar està a les beceroles, és un experiment molt poc explorat”, afirma el regidor de Cultura, Josep Maria Girona.
El Convent de les Arts, inaugurat fa sis anys enrere, manté una programació estable d’espectacles a l’auditori i al claustre del convent. Tot i no disposar del servei de pernoctació, ha estat aprofitat per artistes de caire nacional i internacional com a seu per gestar les seves creacions i representar-les, si bé s’havien d’allotjar en hotels, apartaments o cases disponibles al terme. Des del 2016 i fins a dia d’avui, s’han dut a terme una vintena d’estades d’artistes. L’experiència d’haver acollit diversos artistes durant tot aquest temps és un bagatge que, segons el consistori, els resultarà molt útil a l’hora de gestionar la futura residència.
Una nova ordenança regula l’ús i estada dels residents
Un cop es fa viable la possibilitat d’obrir les portes a l’allotjament i a la pernoctació en una ala rehabilitada de l’antic convent, l’Ajuntament d’Alcover ha regulat les estades dels artistes amb una ordenança que contempla els preus públics per la seva utilització com a residència d’artistes, aprovada per unanimitat en el ple extraordinari del 8 d’octubre d’enguany. A partir d’ara, queden establertes les tarifes per a l’ús de l’auditori, el taller, l’allotjament i la cuina en funció de les necessitats de la companyia. “Ara els creadors no sols podran venir a presentar les seves obres, sinó també podran conviure i allotjar-se aquí temporalment”, afegeix Girona.
En una espai d’uns 125 m2 s’habilitaran dues habitacions -per a 6 persones cada una-, amb un bany per estança i un espai comú per a tots els residents, cuina i un ascensor per reduir les barreres arquitectòniques de l’edifici. El projecte inclou la rehabilitació de tres terrasses -sumen 125m2 més-, accessibles des de les habitacions i estratègicament encarades al Camp de Tarragona. “Així tancarem un cercle per a la pràctica artística”, declara l’alcalde d’Alcover, Robert Figueras. En la rehabilitació es respecten les incomptables finestres que hi ha a la façana. El convent, catalogat com a bé cultural d’interès nacional, manté la fisonomia original.
La tercera fase d’un llarg projecte
Aquesta serà la tercera fase de restauració a la qual se sotmet l’edifici d’aquest antic convent franciscà, d’uns 2.700 m2, situat als afores d’Alcover en direcció a Mont-ral. L’adequació d’una ala per fer-hi la residència d’artistes representa, de fet, un àmbit d’actuació mínim en comparació a la volumetria d’aquest gran edifici, de fins a cinc plantes. El pla director que es va redactar per rehabilitar el conjunt conventual prioritzava la rehabilitació integral de l’estructura i les cobertes dels edificis, pel seu mal estat de conservació i degradació extrema. L’espai, en desús des dels anys setanta, era ruïnós gairebé en la seva totalitat.
Després d’aquestes primeres intervencions d’urgència per assegurar el convent franciscà, es va actuar en els dos àmbits més remarcables del conjunt: l’antiga església -transformada en auditori- i el claustre. Amb aquests dos punts recuperats, s’inaugurava l’espai rebatejat com a ‘Convent de les Arts’. Ara el següent pas és arranjar una ala de l’antic convent on hi havia habitacions dels monjos. De l’interior no se’n conserva cap element patrimonial rellevant, més enllà de la pròpia estructura de l’edifici i alguns detalls com una trona -un púlpit força ben conservat-, dins la sala que havia servit de refetor, al costat del singular claustre.
El convent de Santa Anna és un convent franciscà fundat l’any 1582. Arran de la desamortització -l’any 1835-, va passar a ser de propietat municipal i la seva funció conventual va canviar per unes utilitats més assistencials, com ara hospital de pobres, fins a l’ultima que se li coneix, com a caserna de la Guàrdia Civil, fins al 1973. La seva costosa rehabilitació rep el suport de l’1% Cultural del Ministeri de Foment i també finançament per part de la Generalitat. La tercera fase d’obres, adjudicada a l’empresa ‘Estudio Métodos de la Restauración’, suma 146.000 euros -un 56% finançat per l’Estat, un 17%, la Generalitat, i el 27% restant, l’Ajuntament d’Alcover.
