Al Sr. Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat

Joan Llagostera i Serra.- Tinc setanta-quatre anys, de família pagesa i industrial catalana, vaig néixer, créixer, estudiar i treballar en feines orientades a la producció del sector primari, ajudant ja durant 40 anys com a funcionari públic, a la gent que viu del sector i hi vol continuar vivint. Ara, jubilat de fa nou anys, presideixo una associació forestal sense ànim de lucre a Tarragona. Amb això vull dir que conec perfectament el Departament d’Agricultura, que ha de fomentar la producció del sector primari, perquè hi vaig treballar trenta i molts anys anys i també el De Territori i Sostenibilitat que ha de fomentar la conservació de l’entorn rural, per haver-hi treballat els últims quatre anys de la meva vida laboral. Per això crec que la conservació no es pas renyida amb l’aprofitament de les collites del sector (agrícoles, ramaderes i forestals), sinó tot el contrari, ja que no es poden separar. També tinc molt clar que la fixació del CO2 el promociona molt més el sector productiu, ja que produeix molta més biomassa,  que no pas el que vol boscos madurs amb la intocabilitat del bosc, deixant-lo a la seva natural evolució. Per això mateix us vull dir també que els boscos del espais protegits que gestioneu, son els que per la seva debilitat per mal estructurats, actualment estan entre els de pitjors condicions de Catalunya per fer front al Canvi Climàtic, els que menys carboni fixen, i això us ho hauríeu de fer mirar. Un bosc que s’abandona, després de mil·lennis de ser cuidat per l’home, és com quan s’abandona un conreu, que es perd, i el bosc encara mes amb la gravetat de ser brou de cultiu, per un gran incendi, com ja es pot veure al món i a casa nostra.

D’acord amb aquest bagatge  de contacte amb el sector, i administratiu de treball a primera línia de món rural, em crec amb el coneixement i experiència de fer-li les següents observacions:

• És reconegut per ecòlegs, altres molts professionals de renom i jo mateix, com observador del molts anys d’experiència al mon rural català, que hi ha una pèrdua de biodiversitat, que s’agreujarà amb el canvi climàtic, no precisament com alguns creieu a causa de la gestió de l’entorn rural per part dels seus protagonistes naturals de milers d’anys, pagesos, ramaders i silvicultors, sinó precisament per tot el contrari, per deixar aquesta gestió, com predica el seu departament. Això no m’estranya pas gens, coneixent-lo de dins, ja que des de fa anys, els polítics que l’heu portat i heu anat posant membres de brega de grups ecologistes afins que prediquen la intocabilitat del medi, molt coneguda per la gent del camp, que ho pateix.
• És ben sabut que el nostre entorn rural, cent per cent gestionat des de fa milers d’anys en base a les necessitats de la vida al camp d’obtenció dels seus productes, ens ha portat fins nostres dies amb la pena i el treball coneguts de tots, al ric mosaic agroforestal, actualment amb decadència per manca de rendiment d’un sector importantíssim per la societat. És per això que si ara aquest entorn rural en mosaic es deixa de gestionar, la biodiversitat que ens ha arribar anirà en decadència i els grans incendis provocaran la seva degradació i uniformització, contra el que tots hem de lluitar. La meva pregunta, com un departament que tant predica de conservació, fa tan poc per a conservar-la ?
• En la redacció de la seva agència, i en fa pena haver de dir-ho, perquè senzillament no podem sentir pas nostra una cosa en la que no s’ha tingut en compte al món rural, que precisament es el propietari de mes del 70% de la superfície de Catalunya. Això no ho podem acceptar, tan pels drets que hi tenim com tampoc per no ser democràtic, i això si tinguéssiu una mica d’empatia ho comprendríeu. Per això i pel coneixement del que es cou al seu departament tinc plena convicció de què ens heu deixat al marge amb nocturnitat i mala fe, perquè sabíeu que en moltes coses voldríem posar el nostre granet de sorra, com és del tot natural i això no us interessava perquè aneu a fets consumats, i encara que ens enfrontés en comptes d’anar a l’una en benefici de tots, com en un país democràtic hauria de ser.
• Com podeu actuar preferint importacions, en contra la política de la Generalitat de producció rural nostra de de proximitat que amb molta pena i esforç nosaltres obtenim per la nostra societat, obtinguts amb una gestió sostenible, de productes d’altres països que malmeten o destrueixen els seus entorns, i després per això us poseu les mans al cap ?
• Com pot ser que dins la redacció i governança del projecte de llei que heu redactat, els que pràcticament no sou propietaris, vulgueu hipotecar el futur dels que ho som, i sense poder dir res ?
• Per altra banda m’agradaria que ens expliquéssiu, perquè l’agència vol tenir pressupost de fixació de CO2 quan en comptes de promocionar-lo amb la seva tasca, es tot el contrari. Com pot colar una ajuda comunitària de la seva promoció, i que al Departament d’Agricultura, que es el que veritablement el promociona, no hi posin pegues ? canvi de cromos o que ?
• Malgrat tot el que us he dit i molt més que us podria dir i el que heu fet fins ara en l’assumpte que ens ocupa, com pot ser que avui dia 7 de juny a Comarques 23 declareu que “L’agència aportarà agilitat, eficiència i veu al territori”  quan això fins ara mai s’ha complert amb els gestors del territori, sinó tot el contrari. Penseu que la gent del camp no jutgem a les persones pel que diuen, sinó pel que fan, i vos fins ara molt heu dit i dieu, i ben poc heu fet i ens heu deixat fer, i amb l’agència preveiem que es pot empitjorar.
• Per tot el que us exposo us demano que replantegeu, per la part que us toca, la tramitació de la proposta de Llei de l’Agència de la Natura de Catalunya, a fi i efecte de que tots els elements del Territori, ajuntaments representats dels propietaris i demés del mon rural hi puguem participar com cal, pel que som, hem fet i volem continuar fent, també a favor de la nostra societat

Joan Llagostera i Serra

Valls, 7 juny de 2.020