La instal·lació d’un camp de plaques solars de 432 hectàrees a Osona ha disparat les alarmes. Els ajuntaments afectats, l’Esquirol,Torelló i Manlleu, han rebut el projecte per sorpresa i s’hi oposen rotundament. També el Consell Comarcal i entitats afectades, com ara Unió de Pagesos, han posat el crit al cel. Exigeixen al Departament de Territori i Sostenibilitat, que és qui té l’última paraula, que no hi doni llum verda i que hi hagi una planificació territorial en funció de cada zona. Malgrat ser conscients de la necessitat d’apostar per les energies renovables, demanen que es faci “amb criteri” i no a canvi de “sacrificar” altres sectors com la pagesia. I és que bona part de la superfície projectada són en l’actualitat camps de cultiu.
El projecte inclou la creació de dos macro-parcs fotovoltaics, d’unes 200 hectàrees cadascun, que confluirien a la zona del santuari de Puig-agut, entre els termes de Manlleu, l’Esquirol i Torelló. Es tracta d’una zona on ara hi ha camps, granges, passos de pastures i cases de pagès. Des dels ajuntaments afectats, que no en sabien res fins que es van trobar la proposta damunt de la taula, han emès informes desfavorables, en forma d’al·legacions, al Departament de Territori i Sostenibilitat, exigint la retirada del projecte.
L’alcalde de Torelló, Marçal Ortuño emfatitza en l’impacte que té per “un poble petit i molt urbà, amb poca superfície de terreny agrícola, una taca com aquesta”. Ho comparteix Enric Vilaregut, regidor d’Urbanisme de Manlleu, que recorda que afectaria el principal lloc d’esbarjo del municipi “i els nostres millors camps de conreu”. Per la seva banda, l’alcalde de l’Esquirol, Àlex Montanyà, alerta que “afecta passos de fauna, quatre masies protegides, una d’elles amb capella” i un “impacte ambiental enorme”. I és que, segons diu, ocuparà el mateix que 800 camps de futbol.
Des dels ajuntaments són conscients que cal un canvi de model per afrontar l’emergència climàtica però defensen que aquest macroprojecte no és la manera. “Som contraris a aquest model especulatiu, que no va en línia amb el que ha de ser la transició energètica real. En realitat no estem canviant el model energètic, sinó la font d’energia”, afirma Ortuño.
El batlle de l’Esquirol va més enllà i apel·la el “desequilibri territorial”. Critica que mentre al municipi hi ha masies on, en ple segle XXI, no els arriba l’aigua potable, se’ls vulguin posar plaques solars per abastir la resta del país. “Per què els polígons del Barcelonès no generen la seva energia? Entenem que s’hauran de posar al territori, però exigim que sigui de manera dimensionada”, assenyala.
El regidor de Manlleu demana “sentit comú” i especialment “trobar un punt mig”. “Parcs solars, sí, però en llocs correctes. Prioritzem primer les cobertes, després els erms i finalment els camps de conreu”, apunta.
40 hectàrees a Folgueroles
A banda del cas de Manlleu, l’Esquirol i Torelló, Folgueroles s’enfronta a un problema similar. El consistori ha rebut petició per construir un camp de plaques fotovoltaiques de 40 hectàrees en un municipi que ronda els 10 quilòmetres quadrats. “Suportable? Ho és, però ens quedem sense terreny agrícola”, reconeix l’alcalde Xevi Roviró.
L’alcalde desconeix si darrere hi ha la mateixa empresa, tot i que els dos projectes tenen moltes similituds, ja que afectarien el mateix tipus de sòl. Tot apunta, diu Roviró, que el propietari dels terrenys hi estaria d’acord, però la decisió final també està en mans de l’executiu català. “En principi aquest tipus d’iniciativa les miren amb lupa, confiem en el fet que no es permeti”, diu, tot reconeixent que està “atemorit” amb el futur de la comarca. “Em fa por que tot s’ompli de camps solars i ens quedem sense terrenys. Ja tenim prou polígons i pot quedar tot fet una merda”, es queixa.
Moratòries
A l’espera de veure què decideix el Departament de Territori, els ajuntaments afectats han començat a moure’s per intentar evitar que proliferin les propostes com les presentades. Dimarts vinent Manlleu aprovarà al ple una moratòria perquè, durant un any, no s’atorguin llicències per instal·lacions solars de més de 100 quilowatts en sòl no urbanitzable. En aquest sentit, el regidor d’Urbanisme recorda que la llei que regula aquest tipus d’instal·lacions “explicita que es permeten si són d’acord amb les disposicions urbanístiques dels ajuntaments”. Per la seva part, l’Esquirol també està treballant en una regulació similar.
A Torelló, en canvi, recorden que “afortunadament” disposen d’una normativa més restrictiva en aquest àmbit. “Va ser aprovada el 2010, quan no érem tan conscients de l’emergència climàtica”, explica l’alcalde que també admet que caldrà ajustar-la a una futura planificació territorial.
Sobirania energètica versus alimentària
A banda dels ajuntaments, el Consell Comarcal també s’ha posicionat en contra de les darreres propostes de camps de plaques fotovoltaiques. “Són instal·lacions necessàries, però cal abans una planificació territorial, on Generalitat i món local acordin com han de ser aquestes instal·lacions i, sobretot, on s’han d’instal·lar”, diu el president, Joan Carles Rodríguez.
Rodríguez recorda que els projectes comportaran ocupar molta superfície, especialment terrenys de cultiu. “Camps solars vol dir haver de triar entre sobirania energètica i alimentària?”, es pregunta, tot instant que potser abans es podria buscar “altres zones on no causes un impacte tan gran per a l’agricultura”.
Des de l’ens són partidaris de crear una comissió del món local que pugui interlocutar amb la Generalitat i, alhora, crear una categorització de sòl per veure en quins punts seria ”més òptim” instal·lar els parcs fotovoltaics. Alhora apel·la al fet que, si realment, una part del territori ha d’acabar “sacrificant-se” i cedint part del seu paisatge, “potser s’hauria de pensar, com a mínim, en algun tipus de compensació”.
UP alerta que els camps fotovoltaics “creixen com bolets”
Des d’Unió de Pagesos, Josep Guitart, alerta que el cas d’Osona no és aïllat i que “a tot el país se’n faran com bolets”. A parer seu, el decret llei 16/2019 de mesures urgents per l’emergència climàtica i l’impuls d’energies renovables, “és com fer una carretera ampla, que atraurà les macroempreses” i que comportarà, a cinc anys vista, la desaparició “d’entre el 10 i el 15% dels camps de cultiu”. A més, recorda que, malauradament, el 70% dels terrenys de cultiu de Catalunya no pertanyen al pagès sinó que paguen un lloguer per utilitzar-los. I es temen que els propietaris, davant el benefici econòmic d’un parc solar, acabin optant per cedir-los als grans promotors.
A parer seu, la classe política no està protegint la pagesia i, si no es fa res davant l’imminent aterratge de projectes com el d’Osona, es temen que la terra que quedarà suposarà “una guerra de preus inassumible, amb terrenys impagables”.
Territori està pendent d’informes
El Departament de Territori preveu resoldre les al·legacions a principis de gener. El període d’exposició pública va finalitzar el 28 de novembre i subratllen que estan a l’espera d’informes d’Urbanisme i Agricultura que seran “determinants”.
