Caçadors demanen corresponsabilitat a la ciutadania per evitar més accidents com el de Canejan

Arran del darrer accident mortal durant una cacera a la Vall d’Aran, tot just fa una setmana, l’Agrupació de Societats de Caçadors i Pescadors de Catalunya (Agrupcat) demana més “corresponsabilitat” a la ciutadania i reclama que es faci més “pedagogia”. “La cacera és una activitat necessària per protegir la pagesia, evitar accidents de trànsit o lluitar contra l’amenaça de la pesta porcina”, expressa el secretari de l’Agrupcat, Enric Vélez. “Els caçadors som els primers interesants que hi hagi seguretat”, apunta Vélez, i lamenta que en algunes ocasions es troben amb ciutadans que “se salten els senyals, s’enfaden i insulten” els caçadors. També constata que cada cop els caçadors són persones més grans i costa trobar relleu.

L’afluència de persones a les muntanyes, boscos i finques privades ha crescut molt en els darreres temps i això, segons l’Agrupació de Societats de Caçadors i Pescadors de Catalunya (Agrupcat), pot provocar conflictes de seguretat. El secretari general de l’entitat, Enric Vélez, assegura que una de les principals prioritats dels caçadors és garantir la seguretat dels usuaris del medi natural, però també la seva. Per això, demanen a la gent que, si accedeixen en una zona on s’està caçant, portin roba cridanera i facin soroll.

Els caçadors són conscients que per als polítics és “impopular” impedir que la gent entri a dins d’una zona on s’està caçant i per això celebren que aviat s’implementi un règim sancionador. Tot i això, dubten que sigui molt eficaç, ja que creuen que el cos d’Agents Rurals no té prou efectius per fer controls. Per això, demanen “corresponsabilitat” a la ciutadania: “una batuda es concentra en un lloc molt concret i durant unes hores, per tant no costa res girar cua i anar a passejar o fer esport en una altra zona”.

Els caçadors també s’enfronten a una davallada en el nombre de llicències i asseguren que costa molt trobar relleu. “Som pocs i cada cop som gent més gran”, lamenta Vélez, que considera que és una activitat on també cal que hi hagi gent jove amb fortalesa física. “Volem que la població es conscienciï que la caça és una activitat necessària que l’hem de fer per protegir la pagesia”, exposa Vélez, que creu que cada cop hi ha més desconnexió entre el camp i la ciutat.

Un dels punts que va fer que el mes d’agost de 2022 els caçadors anunciessin una vaga i es neguessin a sortir a caçar era el fet d’haver de comunicar les batudes amb antelació. Finalment, totes les parts van arribar a un acord i es va decidir que només s’haurien de comunicar les batudes de caça major “amb la màxima previsió possible” i només aquelles que es facin en Reserves Nacionals de Caça i en espais naturals protegits que disposin d’òrgans de gestió propis.

Vélez explica que les característiques de la caça a Catalunya són diferents a les de la resta de l’Estat on les caceres són més organitzades. “Aquí, per les característiques del terreny, la caça és molt improvisada. A primera hora del matí enviem els rastrejadors per comprovar si els porcs encara són allà o bé han canviat de lloc. Si han canviat de lloc ens hem de moure perquè no té sentit fer una cacera on ja no hi ha porcs”, exposa.