Acció climàtica lliura les escriptures de de concentració parcel·lària del sistema Segarra-Garrigues a Sarroca de Lleida i Torres de Segre

El gran esforç impulsor de les obres del regadiu Segarra – Garrigues que el Govern de la Generalitat està duent a terme ha assolit avui una altra important fita intermèdia amb el lliurament de les escriptures de propietat de les noves finques de la zona concentrada dels termes municipals de Sarroca de Lleida i Torres de Segre, corresponent a 1.489 hectàrees de superfície.

El secretari d’Agenda Rural del Departament, Oriol Anson, ha lliurat els títols de propietat a una representació dels 333 propietaris beneficiats, en un acte simbòlic en format reduït per prevenció de la COVID-19, en el marc d’una visita a la zona concentrada. Val a dir que, del total de superfície concentrada, 32,5 hectàrees pertanyen a Torres de Segre, i la resta a Sarroca de Lleida.

Anson ha remarcat que “la concentració parcel·lària és una actuació imprescindible en el desenvolupament dels regadius ja que permet una redistribució de l’espai de manera que les parcel·les resultants estiguin millor dimensionades, millorant les condicions del seu conreu, incrementant la viabilitat de les explotacions, el que contribueix a assegurar la seva continuïtat, i el que al final contribueix a mantenir l’activitat agrària, a què la gent segueixi vivint en l’espai rural, i, per tant, al reequilibri territorial”.

I és que l’impacte econòmic de la concentració parcel·lària en el compte de resultats de les explotacions ubicades a la zona representa una disminució de les despeses corrents al voltant del 15%, aspecte de gran rellevància atenent les dificultats econòmiques per les que travessen moltes de les explotacions. Aquest important estalvi és conseqüència de la disminució de la distància entre les diferents finques que conformen les explotacions, en reduir-se el nombre total de parcel·les de conreu en un 39 % respecte del nombre inicial. Aquest fet representa que un gran nombre de propietaris ha vist reduït el nombre de finques de conreu a 1 o 2, obtenint-se, així, un important estalvi en gasoil, en despeses de manteniment de maquinària, i en el temps dedicat a les tasques agrícoles.

El secretari d’Agenda Rural també ha incidit en la importància del regadiu a Catalunya, una política fonamental per al Govern per a assegurar l’activitat agrària i la producció d’aliments per a assolir el màxim nivell d’autoabastament alimentari. I alhora ha destacat que un regadiu modern fa un ús sostenible i eficient de l’aigua, eficiència que millora si va acompanyada, de la concentració parcel·lària.

Val a dir també que, a banda de l’efecte derivat de la pròpia agrupació parcel·lària, i amb l’objectiu de permetre un accés confortable a les noves finques de conreu i drenar-les adequadament, el Departament ha invertit a la zona concentrada de Sarroca de Lleida i Torres de Segre gairebé 1 milió d’euros executant 48,5 km de camins i delimitant les noves finques amb 2.057 fites, a banda dels corresponents accessos. Aquestes obres es van iniciar entre els anys 2014 i 2015. I juntament amb l’obra de distribució del regadiu, també s’ha executat a la zona un col·lector de drenatge subterrani de 3,3 km de longitud.

La superfície total prevista de transformació en reg del terme municipal de Sarroca de Lleida és de gairebé 2.650 hectàrees, les quals estan repartides entre els sectors 12 i 13 del regadiu sistema Segarra-Garrigues. Gairebé la meitat d’aquesta superfície (el 46,2 %) disposa d’una dotació plena de reg equivalent a 6.500 m³/ha i any, mentre que el 53,8% disposarà d’altres dotacions de reg com són 1.500 o 3.500 m³/ha i any, en funció de si es tracta d’arbrat o de cereal d’hivern.

Actualment, al terme de Sarroca de Lleida estan en disposició de regar 1.082 hectàrees corresponents al sector 12.

Pel que fa al terme municipal de Torres de Segre, la superfície concentrada, 32,5 hectàrees, està ubicada dins del sector 13 en zona de dotació plena; no obstant això, bona part d’aquesta superfície (75%) ja rega atès que es tracta de regs existents del pantà d’Utxesa.