Les poblacions rurals dels Pirineus tenen perfils genètics diferents a causa dels limits dels bisbats i l’orografia

Segons un estudi GENPIR, l’estructura genètica de la població del Pirineu ha estat configurada pels límits administratius-religiosos de la zona del Pirineu i la rígida estructura social imposada per l’església catòlica durant llargs períodes de temps. Un miler de persones nascudes en aquestes comarques han participat en aquest estudi, publicat recentment a la secció ‘Evolutionary and Population Genetics’ de la revista ‘Frontiers in Genetics’. L’informe posa de manifest que hi ha una diferenciació genètica singular i que els límits establerts pels bisbats i l’orografia han estat barreres socials i físiques en la determinació dels seus perfils genètics.

“Totes les poblacions humanes compartim un mateix fons genètic i la diferència entre poblacions rau en la freqüència en què determinades característiques es presenten en cada una d’elles” ha explicat el professor de la Universitat de Lleida i responsable del grup de recerca Genètica de malalties complexes de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, Joan Fibla. “La distància geogràfica és un factor determinant en la diferenciació genètica entre poblacions, la qual cosa confirma les diferències que podem observar entre poblacions distants com la població asiàtica i l’africana o entre aquesta i l’europea. Tot i així, poblacions properes poden presentar diferències, si existeixen barreres geogràfiques o socioculturals entre elles”, ha indicat Fibla.

L’estudi, iniciat l’any 2010 pel professor Pedro Moral de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, ha estat dirigit per Joan Fibla i Oscar Lao del CSIC-Barcelona. D’entre el prop d’un miler de participants, s’han escollit 397 mostres corresponents a persones no emparentades que tenien els pares i els avis materns i paterns nascuts a les comarques pirinenques (‘vuit cognoms pirinencs’). Un cop obtingut l’ADN de cada participant es van identificar més de 800.000 característiques genètiques que han permès obtenir el perfil genètic d’alta resolució de cada subjecte.

“Les poblacions rurals del Pirineu català presenten un gradient de diferenciació genètica en un sentit oest-est, que respon tant a factors geogràfics com socials, on els límits establerts pels bisbats han jugat un paper determinant”, ha declarat Fibla. Així, l’anàlisi d’aquests perfils indica que les poblacions de l’oest (Ribagorça-Pallars-Urgell) mostren marcades diferències amb les poblacions de l’est (Ripollès-Garrotxa) i valors de diferenciació intermedis amb les poblacions del Pirineu central (Berguedà-Solsonès). Tanmateix, la comparació amb altres poblacions europees indica que en les poblacions de l’est del Pirineu, els fenòmens migratoris històrics de Centre i Nord d’Europa han deixat empremta, mentre que en les poblacions de l’oest, l’empremta ha esdevingut a partir de fenòmens migratoris històrics procedents de la Península Ibérica.

“Els nostres resultats avalen que el Pirineu català es troba dins del continu genètic de la península Ibèrica, seguint un gradient longitudinal també observat a la mateixa regió per altres estudis”, explica Lao. Tenint en compte l’orografia de la regió, el Massís del Cadí constitueix una clara barrera geogràfica que separa les regions occidentals de les regions orientals. Així i tot, no sembla clara cap barrera geogràfica que desconnecti les regions centrals (Berguedà-Solsonès) de les regions de l’est (Ripollès-Garrotxa), més enllà de les divisions administratiu-religioses establertes pels bisbats de l’Urgell, Girona, Vic i Solsona.

“La divisió eclesiàstica de l’època moderna respon a les esferes humanes de relacions multiseculars. Per això no és d’estranyar que les relacions familiars coincideixen aproximadament amb els límits dels bisbats”, afirma el professor de la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, Jesús Burgueño, membre de l’equip d’investigació que ha dut a terme l’estudi. “Els humans, com a éssers socials, estem subjectes a unes regles que emanen del poder, econòmiques, polítiques o religioses, que més enllà de permetre el bon funcionament de les estructures socials, també modulen les relacions interpersonals. El paper de l’església ha estat destacat al llarg de la història, actuant com a factor central i determinant de les relacions interpersonals en les societats passades” ha afegit l’equip investigador.

El personal investigador indica que queda per determinar fins a quin punt aquesta estructura pot haver generat diferències interpoblacionals que es puguin reflectir en diferències en la susceptibilitat genètica a malalties. A la investigació, de caire multidisciplinar, també hi ha col·laborat la xarxa d’hospitals del Pirineu i s’ha rebut finançament per part de la Diputació de Lleida.