L’Alta Segarra estudia el seu patrimoni miner per a valorar-lo i convertir-lo en atractiu turístic

Els pobles de l’Alta Segarra s’han proposat divulgar el seu passat miner i aconseguir que sigui un atractiu turístic. La conca carbonífera d’aquesta zona, a cavall entre l’Anoia i la Segarra, és la més antiga de Catalunya i la més extensament explotada amb més de 200 concessions. Tot i això, els més de 150 anys d’activitat minera al territori han quedat oblidats, segurament perquè “el record que es guarda no és gaire bo perquè s’associa a un treball brut i dur”, explica el responsable de Cat Patrimoni, Pere Tardà. Ara, aquesta empresa s’encarrega de fer un exhaustiu treball per localitzar, referenciar i descriure tots els elements patrimonials i servirà de base per a un futur projecte de recuperació del patrimoni miner de l’Alta Segarra.   

La zona de l’Alta Segarra té quilòmetres de galeries mineres gràcies als 150 anys d’activitat al territori. En concret, es comptabilitzen unes 200 concessions d’explotacions mineres, tot i que amb l’estudi de documentació i inventariat que acaba de començar, se n’esperen trobar moltes més. “Aquesta era la zona minera més propera a Barcelona i a les zones industrials de Terrassa, Sabadell o Manresa i, per això, estava molt densament explotada”, explica Tardà. De fet, assegura que es tracta de la “conca minera més antiga explotada a Catalunya”. L’activitat va tenir “molts alts i baixos” des de la seva arrencada, l’any 1840, fins al tancament de l’última mina el 1994.

Ara, un projecte impulsat per la Mancomunitat de l’Alta Segarra (Calaf, Calonge de Segarra, Els Prats de Rei, Castellfollit de Riubregós, Sant Pere Sallavinera, Sant Martí Sesgueioles i Pujalt) vol treure de l’oblit tot aquest passat miner i posar-lo en valor. Per a fer-ho, s’ha engegat l’elaboració d’un inventari del patrimoni miner de la conca de l’Alta Segarra amb el suport de la Diputació de Barcelona. L’inventari ha de permetre localitzar, referenciar i descriure tot el material que es trobi, com ara les mines, carrilets, carregadors, fotografies, edificis, eines, etc.

El projecte constarà de diferents fases d’execució. La primera, i que ha d’estar enllestida abans de finalitzar l’any, consisteix en les tasques de documentació i recerca als arxius i també en el treball de camp per localitzar i descriure els elements patrimonials. La segona fase, que s’ha d’executar durant el primer trimestre del 2023, servirà per redactar l’informe-memòria on hi constaran tots els elements localitzats i inventariats.

A més, dins del procés de documentació, Tardà ha explicat que també elaboraran una llista amb els noms dels miners morts a les explotacions de l’Alta Segarra. El responsable de CatPatrimoni relata que no se sap exactament quants miners van deixar-hi la vida i, per això, amb aquest treballen volen “dignificar i homenatjar” a totes aquestes persones.

Treure de l’oblit la mineria de l’Alta Segarra i promocionar-la

Malgrat la importància que va tenir la mineria per la zona de l’Alta Segarra, aquesta activitat ha quedat oblidada i mai se li ha retut un homenatge. L’alcalde de Calaf i president de la Mancomunitat de l’Alta Segarra, Jordi Badia, explica que el projecte que ara han posat en marxa té un doble objectiu: d’una banda, la recuperació física de tot el patrimoni miner, i, de l’altra, “fer justícia amb totes les persones que van venir a treballar aquí en unes condicions molt dures i van servir per aixecar i tirar endavant aquesta conca”. En aquest sentit, Badia lamenta que la mineria “sempre ha estat la gran oblidada quan es parla de cultura i patrimoni”.

Per la seva banda, l’alcalde de Calonge de Segarra, Xavier Nadal, destaca la importància que va tenir la mineria pel seu municipi -amb més de 80 concessions- i per tota la zona de l’Alta Segarra: “Va ser un actiu industrial molt important i aquest projecte ens ha de permetre diversificar la nostra oferta turística”. De fet, Calonge de Segarra ha estat un dels municipis pioners en la recuperació d’aquest patrimoni i l’any 2017 ja va excavar una de les mines, l’anomenada mina ‘Vicenta’, i l’ha museïtzada.