El Parc Rural de Montserrat estrena una sala de desfer compartida amb els ramaders de la zona

El Parc Rural de Montserrat compta amb l’única sala de desfer d’ús compartit que hi ha a Catalunya. El Tall ja ha acollit alguns cursos de formació sobre manipulació càrnia, però està previst que a partir del mes que ve els ramaders ja puguin començar a fer servir les instal·lacions per tallar la seva pròpia carn. La tècnica del Parc Rural de Montserrat, Marta Martínez, explica que amb aquest projecte es vol “fomentar l’emprenedoria” perquè els ramaders puguin “tallar la pròpia carn i comercialitzar-la”. A més, en un moment de crisi en el sector, Martínez considera que és oportú tenir un espai “on compartir despeses”. El Tall, situat a Marganell, ha costat uns 100.000 euros, finançats per la Diputació de Barcelona i els fons FEDER.

El Tall és un obrador compartit que ha impulsat el Parc Rural de Montserrat i l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya a través del BCN Smart Rural, un projecte europeu que impulsa la Diputació de Barcelona. La tècnica del Parc, Marta Martínez, ha explicat que el nou obrador proporciona als ramaders un espai on “crear xarxa” i “compartir despeses”. En aquest sentit, Martínez apunta que no només poden compartir despeses de llum o manteniment, sinó també “burocràtiques”, com per exemple el fet de tenir un registre sanitari.

De fet, la creació de la sala de desfer compartida és una idea que sorgeix dels mateixos ramaders de Montserrat, la majoria dels quals fan ramaderia extensiva que, a més de treure rendiment de la carn o la llet dels animals, “també fan un servei ambiental perquè pasturen el sotabosc i, per tant, ajuden a prevenir incendis”. Martínez explica que molts d’ells tenen externalitzat el servei de desfer la carn i comercialització i ara, diu, tenen una oportunitat de fer-ho de manera mancomunada.

És el cas, per exemple, de la Maria Àngels Altimira, que practica la ramaderia extensiva de vaques des del 2003 a la finca Mas Set-Rengs, a Sant Salvador de Guardiola. Altimira explica que, des de sempre, han comercialitzat els vedells que crien a l’escorxador i diu que d’aquesta manera en treuen molt poc rendiment: “Quan has contat les despeses d’alimentació, de pastura i de l’escorxador et trobes que tens un bestiar de molta qualitat però que no li pots treure valor”. Creu que, amb la sala de desfer de Montserrat, podran valorar molt més el seu producte.

La Valentina Muñoz és una pastora del Parc Rural de Montserrat. Tenen cabres lleteres ecològiques a Làctics Casanueva, a Sant Vicenç de Castellet. Explica que ells fan el cicle tancat: munyen les vaques, a partir de la munyida elaboren productes com formatges o iogurts i disposen de terres on cultiven el menjar pels seus animals. Tot i comercialitzar directament la carn del cabrit, porten els animals a l’escorxador i, des d’allà, una empresa externa el recull, el talla i el retorna a l’explotació. Creu que la nova sala de desfer de Montserrat els pot estalviar algun intermediari.

Totes dues constaten que el sector ramader està passant per un moment “molt crític”, i afecta sobretot a les petites empreses. “El preu de la llum, el gas i el pinso ha pujat una bestiesa i l’administració no ens dona cap ajuda per tirar endavant les nostres empreses”, lamenta Muñoz, que reclama més subvencions. De la mateixa opinió és Maria Àngels Altimira, que lamenta que aquesta situació també fa que no hi hagi relleu generacional i que els joves no vulguin treballar al sector.