Alliberen sis exemplars de tortugues d’estany per recuperar l’espècie al Baix Ter

El Consorci del Ter ha alliberat aquest dilluns sis exemplars de tortugues d’estany a Foixà (Gironès) per tal de recuperar aquesta espècie que està amenaçada al Baix Ter. L’alliberament de les tortugues s’ha fet amb la col·laboració dels alumnes de 6è de primària de l’escola de les Moreres de Flaçà (Gironès). La tortuga d’estany és un dels rèptils més amenaçats del Baix Ter i un dels vertebrats que té major risc d’extinció. Un dels principals problemes per a la reintroducció de l’espècie és la manca de cries i també la destrucció dels hàbitats on viuen. Aquests animals han estat criats en captivitat durant dos anys i mig al Centre de Recuperació de Tortugues de l’Albera. En els últims set anys, el consorci ja ha introduït 210 tortugues.

A Catalunya hi ha dos tipus de tortugues aquàtiques: les tortugues de rierol i les d’estany. Aquestes últimes són un dels rèptils més amenaçats del Baix Ter i també un dels invertebrats amb un major risc d’extinció. Aquest perill es deu a la destrucció dels hàbitats on viuen aquestes tortugues i també la poca capacitat de tortugues adultes que poden criar. Al Centre de Recuperació de Tortugues de l’Albera (CRTA), a l’Alt Empordà, tenen parelles d’aquestes tortugues adultes per tal que criïn i creïn nous exemplars de l’espècie.

Aquest dilluns, el Consorci del Ter ha alliberat sis noves tortugues en un estany de Foixà, un entorn que reuneix les característiques òptimes perquè aquests animals puguin créixer. De fet, la directora del consorci, Teia Puigvert, ha detallat que les tortugues d’estany prefereixen viure en “zones d’aigües calmades” que tinguin molta vegetació. D’aquesta manera, si detecten la presència d’un depredador “poden submergir-se amb facilitat sota l’aigua” i passar desapercebudes.

El CRTA disposa d’un programa de reproducció d’aquestes tortugues des del 1992, quan es van capturar els últims dotze exemplars a la part baixa del Ter. Cada una d’elles té un microxip sota la pell que facilita la identificació de cada un d’ells i es pot fer un seguiment a llarg termini de cada animal. En els últims set anys, Puigvert assegura que ja s’han alliberat 210 exemplars de tortugues d’estant en entorns que des del Consorci han detectat com adequats per viure-hi. En tota la demarcació de Girona se n’han alliberat unes 600.

Primeres cries en llibertat

Davant d’aquesta tasca de recuperació, la primavera del 2021 es van detectar tres cries que havien nascut en llibertat. Pesaven uns 5 grams i mesuraven menys de 3 cm. Aquesta troballa es va fer arran del seguiment i monitoratge de les poblacions que es fa a la primavera i la tardor fins que la població d’aquestes tortugues s’estabilitzi. El monitoratge consisteix en capturar els exemplars, controlar la població i retornar-los al seu hàbitat. De moment, els exemplars capturats han permès confirmar que aquests animals s’adapten bé a les localitzacions on es dipositen perquè creixen correctament i també estan en bon estat de salut.

A més, s’ha detectat que hi ha desplaçaments significatius de tortugues perquè alguns dels exemplars alliberats a Sobrànigues (Gironès), aquest any s’han trobat a Foixà. En paral·lel, el Consorci del Ter fa actuacions per millorar l’hàbitat de les tortugues com ara millorant la insolació de les basses o introduint estructures dins de l’aigua que els permetin amagar-se en cas de perills.

Dos anys i mig en captivitat

Les sis tortugues que els alumnes de les Moreres han alliberat aquest matí a Foixà tenen dos anys i mig de vida, tot i que fins ara han estat en captivitat al Centre de Recuperació de Tortugues de les Alberes. El director del centre assegura que quan són petites, són com una moneda d’un euro i per tant les preserven en captivitat fins que tinguin garanties que podran viure en llibertat.

Durant aquest temps, els animals necessiten menjar però ha de ser aliment viu. Des del CRTA els proporcionen larves de mosquit o puces d’aigua i a mesura que creixen també els donen cucs. Quan ja són una mica més grans, les tortugues comencen a adaptar-se al pinso fins que són alliberades al seu hàbitat natural.