Les aigües residuals poden ser una eina potent per controlar les plagues de rosegadors

L’estudi de les aigües residuals permet detectar les plagues de rosegadors a les ciutats i pot ser una eina amb potencial per controlar-les. Així ho conclou un treball que ha desenvolupat una estratègia per quantificar els rosegadors segons la presència d’enzims trobats en l’aigua del clavegueram. Actualment s’utilitzen diverses estratègies per a la vigilància d’aquestes plagues -generalment basades en el recompte d’animals i la seva extrapolació a la població total- però aquest treball proposa detectar i quantificar les rates d’acord amb la femta de rata localitzada en les aigües del clavegueram. 

Montserrat Carrascal, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IIBB-CSIC), ha liderat el treball i n’ha parlat aquest dilluns en un congrés científic internacional que se celebra a Barcelona.

Durant la ponència, Carrascal ha destacat que les plagues de rosegadors són un perill per a la salut humana a causa de les malalties que poden transmetre a través dels bacteris que els infecten i a la transmissió de puces, paparres i àcars. “A més, comprometen la integritat de les estructures infestades i, una vegada establertes, és molt difícil eliminar-les”, ha explicat.

D’altra banda, ha alertat que a les grans ciutats, on les rates viuen al clavegueram, els rosegadors poden viure fins a 7 anys i procrear fins a 4 vegades a l’any amb una mitjana de 10 a 14 cries si no es realitza cap acció de control. Per això, ha advertit, el nombre varia ràpidament en pocs mesos.

Així, l’estudi defensa que l’anàlisi de les aigües residuals és una gran font per a la detecció de rosegadors a qualsevol ciutat d’arreu del món o, si el mostreig es realitza en punts específics del sistema de clavegueram, per crear un mapa de rosegadors.

El treball proposa quantificar els rosegadors a partir de la detecció d’enzims en aigües residuals, ja que la femta de rata, de la mateixa manera que la humana, conté proteïnes que se secreten al pàncrees, que fan la seva funció durant la digestió dels aliments i que són posteriorment eliminades.

El nombre d’animals a les grans ciutats sol referir-se com el nombre de rosegadors per cada habitant. Per exemple, s’estima que a la ciutat de Barcelona hi pot haver una rata per cada 4 habitants, i algunes estimacions parlen de fins a 10 rosegadors per habitant a Nova York. No hi ha, però, un mètode estandarditzat per determinar-ne el nombre, estimar la densitat de la població o comprendre la dinàmica de la seva població.

És en aquest context que l’estudi liderat per Carrascal ha desenvolupat una estratègia que proposa utilitzar les aigües residuals per a la detecció i quantificació de rosegadors que es basa en la detecció de proteïnes específiques d’aquests animals.