La Fira de la Llet comença amb una taula rodona sobre la problemàtica del sector lleter

Vilobí d’Onyar (la Selva) ha donat aquest dissabte el tret de sortida a l’11a edició de la Fira de la Llet. Ho ha fet amb una taula rodona titulada ‘La problemàtica actual ens porta a un futur sense llet catalana?’, on sis joves ramaders catalans de diferents punts del territori han reflexionat sobre el rendiment actual del sector lleter. Tots han coincidit a dir que les granges de vaques de llet a Catalunya “estan destinades a morir” i ho han atribuït a dues causes principals: la pujada del preu dels combustibles, l’energia i les matèries primeres i també al preu de venda de la llet que fixa el mercat i que “no cobreix els costos de producció”. També han denunciat manca de polítiques a favor seu.

L’exdirector territorial del Departament d’Agricultura a Girona, Pitu Guix, ha explicat que Catalunya ha passat a tenir 4.329 explotacions de llet, l’any 1992; 1.700 el 2000 i que actualment en són només 419, de les quals només 380 es venen la llet. En aquest sentit, tots sis han coincidit a dir que la producció actual de llet no cobreix la demanda del país. “Ja no hi ha llet i al ritme que anem, la meitat o tota la portarem de fora”, ha denunciat Pau Barnés, ramader de Caldes de Malavella (la Selva).

Per la seva banda, Jordi Cros de Peralada (Alt Empordà) considera que hi ha hagut una “desconnexió total entre el món rural i el món urbà”. “No pot ser que des del món urbà ens titllin de maltractadors o de contaminadors, o que nosaltres tinguem també una visió esbiaixada de la resta. Els dos mons ens necessitem”, ha dit. En la mateixa línia s’ha pronunciat en Sergi Carbó de Tordera (Maresme): “Som uns grans desconeguts, per molta gent la llet s’acaba a l’estanteria del supermercat i no en saben res més perquè no s’interessen per saber d’on ve la llet que compren”.

L’única dona participant en la taula rodona, Laia Angrill de Peramola (Alt Urgell) ha dit que s’està portant la llet d’altres països perquè és “molt més barata” i ha instat als consumidors a fixar-se en l’origen del producte abans de comprar-lo. “Hem de reclamar a l’administració perquè no segueixi venint la llet de fora”. Barnés ha afegit que la situació és nefasta perquè “es regala la llet”.

Per tot plegat, podria estar en risc també la continuïtat a les explotacions ramaderes. El participant més jove, l’Oleguer Roca, de només 15 anys i procedent de Maçanet de la Selva (la Selva), ha comentat al respecte que “sí que hi ha joves que volen seguir, però si ens anem trobant entrebancs i no surten els números costa molt pensar a continuar”. “Hi ha futur, però per a les grans explotacions; els petits ramaders estem abocats a la mort de les nostres granges”, ha afegit en Joel Camps de Salitja (la Selva).

Sobre el relleu generacional, Angrill ha reiterat que “ja és prou complicat el relleu per a descartar les famílies que només han tingut filles”. “La ramaderia actual ha de dignificar el que moltes dones han estat fent durant molts anys en segon pla; hi ha moltes granges on sempre hi ha hagut dones munyint. Les poques dones que estem a dia avui a la pagesia estem empoderades per reivindicar aquesta feina que es feia abans i ser referent per les nenes que vinguin darrere nostre, que han de ser clau pel relleu generacional”, ha considerat.

Finalment, l’alcaldessa de Vilobí d’Onyar, Cristina Mundet, ha conclòs l’acte i ha insistit en que “cal exposar que darrera d’una ampolla de llet hi ha unes famílies, unes explotacions, un sector econòmic, milers i milers de llocs de treball directes i indirectes i també una cura del medi ambient i del paisatge”. “Si les explotacions catalanes desapareixen, la nostra societat també se’n anirà en orris”, ha conclòs.