Aquest estiu s’han cremat menys hectàrees tot i registrar més incendis que altres anys

L’estiu passat es van cremar a Catalunya menys hectàrees que la mitjana dels darrers 15 anys. En concret, es van calcinar 6.136 hectàrees tot i que el Departament d’Interior ha destacat aquest dijous que en van arribar a perillar 100.000. La campanya estival ha registrat 260 incendis forestals i més de 2.415 focs de vegetació, un 7% més que la xifra del 2021. El conseller Joan Ignasi Elena ha remarcat que ha disminuït el nombre d’incendis provocats per l’acció humana, que s’ha situat en el 70%, mentre que el registre històric és de 9 de cada 10. L’altra cara de la moneda és l’augment dels focs d’origen natural, que han suposat el 28% del total.

“Això és una molt bona notícia. Ens en podem alegrar com a país”, ha declarat en roda de premsa el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, valorant positivament que malgrat que el 2022 ha registrat més incendis que el 2021, s’han cremat menys hectàrees.

Elena ho ha atribuït a dues causes principals: la previsió i l’aplicació d’intel·ligència per part dels Bombers i l’augment d’autoresponsabilitat de la ciutadania.

Disminueixen els incendis provocats per l’home

Segons Interior, la xifra històrica deia que nou de cada deu incendis a Catalunya eren provocats per la mà de l’home -per imprudència o intencionadament- i aquest estiu els focs atribuïbles a l’acció humana han baixat fins al 70%. “Això es deu a dues coses, una de bona i una de dolenta. La bona és que la gent ha estat molt responsable. La dolenta és que cada cop la natura provoca més incendis”, ha analitzat Elena.

En concret, un 28’5% dels incendis de la campanya d’estiu han estat provocats per caigudes de llamps, deu punts per sobre la mitjana en els darrers quinze anys (18,25%), i un 2% han estat incendis revifats. Els focs intencionats s’han situat al 15%, nou punts per sota la mitjana (26,71%).

“Un any de duríssimes condicions”

Interior considera que els resultats de la campanya són encara millors si es té en compte que el context mediambiental no era el més favorable. Aquest estiu s’han triplicat els dies amb temperatures mínimes de 30°C, amb una mitjana de temperatura superior en 2°C a la mitjana, i s’ha viscut una sequera extrema.

Aquestes condicions adverses s’han materialitzat en la simultaneïtat d’incendis, que segons Elena, complica molt la gestió dels mateixos. Entre el 15 i el 17 de juny es van notificar 39 incendis forestals, entre ells els de la vall del Segre. De fet, la conselleria ha destacat que aquests episodis de simultaneïtat que no es produïen des de feia 30 anys.

Un altre exemple de l’advers que ha estat l’estiu pel que fa al foc són les activacions dels plans Alfa (el dispositiu dels Agents Rurals de prevenció d’incendis que imposen restriccions) i del pla d’emergències Infocat (el dispositu de Protecció Civil contra incendis). El Pla Alfa s’ha activat en nivell 3, el màxim grau d’alerta, en 26 dies de l’estiu, un rècord històric. I el Pla Infocat s’ha activat dues vegades en el nivell màxim d’emergència (emergència 2), dues vegades en emergència 1, i 13 vegades en fase d’alerta

Els incendis més destacats pel que fa a afectació han estat el declarat a Artesa de Segre (la Noguera) el 15 de juny i que va cremar un total de 2.683,21 hectàrees, seguit del Pont de Vilomara (Bages) que va afectar 1.754,51 hectàrees i que va provocar nombrosos danys materials en diverses edificacions de la zona. En el primer cas l’incendi va ser provocat per un llamp, i en el segon, la hipòtesi principal d’Agents Rurals és la intencionalitat.

El telèfon d’emergències 112 de Catalunya ha rebut un total de 18.779 trucades per 3.397 incidents relacionats amb incendis entre juny i agost del 2022.

Previsió dels Bombers i col·laboració ciutadana

El conseller ha volgut posar l’accent en la tasca dels Bombers pel que fa a l’aplicació d’intel·ligència, de coneixement adquirit al llarg dels anys per millorar l’extinció dels focs. En aquest sentit ha lloat que es va fer molt bé la distribució de recursos. “Fins i tot en ocasions generant certa incomprensió perquè es desplaçaven dotacions d’un incendi actiu a un altre perquè potser el segon tenia més capacitat expansiva”, ha afegit.

Un altre ingredient de l’èxit de la campanya, segons Elena, ha estat la col·laboració dels voluntaris de Protecció Civil i de les Associacions de Defensa Forestal (ADF). “Alguns focs no van esdevenir en incendis gràcies a la seva tasca”, ha comentat.