Comença la part participativa del PRUG del Cap de Creus per acabar de perfilar el document

El nou Pla Rector d’Usos i Gestió (PRUG) de l’àmbit marí del Parc Natural de Cap de Creus planteja implementar camps de boies experimentals a les cales Rostella, Guillola i Taballera (67 en total) permetent el fondeig lliure fora d’aquestes i limitar-lo a les cales Murtra, Jugadora i Galladera amb zones sense fondeig amb prohibició expressa d’ancorar. El pla contempla en aquestes cales la instal·lació d’un total d’onze boies. El PRUG, que està en fase de participació pública, també proposta la creació de dues àrees de pernoctació regulada al parc –ara prohibida- i “consolidar” les tres reserves naturals parcials (RNP) establint-hi zones sense extraccions.

Deu anys després que s’iniciés el procés, el Pla Rector d’Usos i Gestió del cap de Creus encara la recta final. El Departament d’Acció Climàtica ha engegat la fase participativa del pla –que s’allargarà fins a finals d’octubre- i que acabarà de perfilar els serrells finals del document. El PRUG té com a principal objectiu la conservació de la biodiversitat i el paisatge d’una zona de gran interès i articular-ne la gestió.

El document fa un anàlisi exhaustiu de la situació actual del parc i constata, entre d’altres coses, que la major part de les praderies visitades de la zona estan en “bon estat” o, “fins i tot, molt bo” en alguns casos si només es tenen en compte elements quantitatius.

A la Guillolla, Portlligat i la Pelosa, però, el seu estat és “moderat” tenint en compte els resultats de les campanyes de seguiment que s’hi ha fet entre els anys 2014 i 2020. També detalla les espècies que estan amenaçades –la Generalitat ja n’ha limitat la pesca i ha fixat una veda del pop roquer– i alerta de la presència de certes espècies invasores al parc.

Tot i que les dades de conservació de les praderies són bones, els resultats de seguiment no aporten informació concloent sobre els efectes que hi té el fondeig d’embarcacions petites.

Per això, el pla proposa un pla pilot on se seleccionen sis cales. En tres (Rostella, Guillola i Taballera) s’hi implementarà un camp de boies experimental amb un total de 67 boies. Fora d’aquests camps, però, es permetrà el fondeig lliure. A les altres tres (Murtra, Jugadora i Galladera) s’hi establirà en cadascuna d’elles una zona de no fondeig delimitada on s’especificarà “explícitament” la prohibició d’ancorar-hi. Hi haurà un total d’onze boies: dues a Galladera, dues a Jugadora i set a cala Murtra.

El document també estableix que el fondeig lliure de les embarcacions grans (de més de 12 metres d’eslora) s’ha de fer a més de 25 metres de profunditat, és a dir, lluny de les cales i que l’ancoratge dels sistemes de fondeig s’ha de fer amb “baix impacte”. Pel que fa a la gestió dels camps de boies, el document no fixa com s’hauran de regular les taxes però obre la porta a tenir en compte aspectes com les mides de les embarcacions, el “veïnatge” o bé l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. També planteja la possibilitat d’establir convenis o “consorcis” amb els ajuntaments de la zona per tal d’abordar-ne la gestió.

D’altra banda, proposa la redistribució i eliminació d’algunes de les boies destinades a embarcacions de bussejadors i de transport de passatgers. Actualment, n’hi ha un total de 41, 37 de les quals per a busseig. El document planteja que n’hi hagi 24 de busseig i 11 per al transport de passatgers.

“Consolidar” les reserves parcials i convertir-les en “reclam”

El PRUG també vol fer un pas més enllà en la consolidació de les tres reserves naturals parcials del parc: els Farallons (entre el Brescó i la punta dels Tres Frares), el cap de Creus (entre l’illa de Culleró i la cala Jugadora) i el cap Norfeu. Actualment, en aquestes reserves s’hi permet únicament la pesca artesanal i amb canya. El pla es fixa com a objectiu recuperar les característiques naturals d’aquestes zones i augmentar les pesca a l’entorn a través de l’anomenat “efecte reserva”, a més de fer promoció els municipis del parc com a “destinació turística de major qualitat ambiental”.

Per fer-ho, proposa establir-hi zones de dinàmica natural sense “extracció de cap tipus” dels recursos naturals, excepte la pesca de llagosta a la reserva de Cap Gros, en un tram concret al límit de la reserva integral de S’Encalladora i entre els mesos d’abril i agost; a més d’altres espècies “de forma justificada per motius de conservació” com les garotes.

També hi limita la navegació nocturna i estableix que només es poden travessar per fer desplaçaments d’un punt a l’altre del parc; que no s’hi poden fer cursos ni bateigs amb escafandre autònom; que no s’hi pot fondejar ni pernoctar i que les immersions nocturnes requeriran d’una autorització especial.

En aquest sentit, planteja la possibilitat de crear productes i paquets turístics amb “el reclam” de les reserves naturals parcials com a “llocs d’excel·lència, tant per observació de fauna com pel gaudi d’una natura més autèntica fruit de la restauració dels processos naturals”.

Abalisament de les àrees protegides

A més, proposa l’abalisament del perímetre de la reserva natural de l’illa S’Encalladora i de les reserves naturals parcials amb boies que permetin obtenir dades i comptin amb càmeres de control automàtic d’embarcacions. Això permetria complir amb un doble objectiu: aconseguir dades de la zona i, a la vegada, informar els usuaris de la seva localització precisa. En relació a això, el pla també contempla l’elaboració d’una aplicació mòbil georeferenciada amb informació de la normativa i les activitats permeses al parc.

Pernoctació regulada

El document admet que en els últims anys l’ús públic del parc ha augmentat i que cal potenciar una “gestió equilibrada i sostenible” de les activitats que s’hi fan. Això passa, remarquen, per entre d’altres coses regular-ne la pernoctació. El pla especial actual no hi permet l’acampada lliure però la “creixent demanda ciutadana” de passar una nit al parc mentre s’hi fan rutes, “requereix que es plantegi la creació de dues àrees de pernoctació ben gestionades i promogudes pel propi parc”, ja sigui internament o bé a través d’una concessió. De moment, però no fixa com seran i només planteja la redacció d’un projecte.

Pel que fa a les empreses de transport de passatgers que operen al parc, el PRUG estableix que han de disposar d’una autorització per fer-ho, que no podran comercialitzar festes en embarcacions i que “s’evitarà la incidència sonora fruit d’activitats al mar”.

Permís especial per a la pesca recreativa

En relació a la pesca recreativa, a més, es crearà un permís especial vinculat a autoritzacions anuals (amb full de captures, nombre de captures, espècies i talles mínimes), se’n regularà l’esquer i es prohibeix el grumeig. A més, es planteja la obligació de tallar l’aleta caudal dels peixos pescats per fer un control i seguiment de les captures.

Més vigilància

El pla admet que a vigilància actual a l’àmbit marí del parc no està “dimensionada” a les necessitats de l’espai per “manca de recursos”. Per això, veu necessari l’establiment de serveis de vigilància “mínims” per part del cos d’Agents Rurals, en coordinació amb els altres cossos de seguretat (policia marítima dels Mossos, Inspecció Pesquera i Policia Local), amb l’objectiu de controlar les activitats regulades.

El PRUG tindrà una vigència de quatre anys prorrogables i amb una previsió d’inversions total de 2,4 MEUR, uns 900.000 euros anuals. Aquest dilluns comença la ronda de presentació del pla a Cadaqués. Dimarts es farà a Roses i dimecres al Port de la Selva.